EDITRIX – “THE BIG E”
A LA VISTA
La formula Editrix
és el resultat de les sinergies dels mateixos components. El resultat és fruit de
les seves coincidències per la simpatia cap a bandes com King Crimson o Horse Lords.
En el temps transcorregut des
d’Editrix II: Editrix Goes To Hell (Exploding In Sound – 2022) fins ara, s’han mantingut
actius per separat. Wendy Eisenberg,
veu i guitarra, amb una densa producció individual, s’ha convertit en una de
les artistes d’avantguarda més sol·licitada de Nova York, rebent molt bons
comentaris pel seu darrer àlbum Viewfinder
(American Dreams – 2024), a més de
participar en projectes amb d’altres músics com David Grubbs o Bill Orcutt.
Steve Cameron, baixista, l’únic dels
tres que viu a Massachusetts, s’ha involucrat amb altres projectes amb bandes com
Landowner, Hot Dirt o The Leafies You
Gave Me. I Josh Daniel, el
bateria, simplement va tornar a la universitat per canviar d’aires.
Quan van decidir treure un
nou disc, van descartar ràpidament la idea de composar per separat. La banda
sap que la calidesa del treball conjunt i els accidents que es produeixen a l’estudi,
tenen un valor afegit que a ells especialment els agrada compartir. ‘Ens reuníem i composàvem una o dues cançons
en dos dies’ explica Daniel. ‘La majoria de vegades, ni tan sols sabia
quins poliritmes estàvem tocant a la vegada’ diu Eisenberg. Quan ho comenten, fan servir paraules com evocador i
meditatiu. Cameron es posa més sentimental quan diu ‘sento que les meves idees sobre música son molt diferents a quan tenia
25 anys. Ara només vull fer coses genials amb la gent que aprecio’. O sigui, perdre
el temps, el mínim.
Es diu The Big E i sortirà a finals de mes via Joyful Noise. L’han enregistrat amb el productor Colin Marston (Krallice, Behold... The Arctopus) al seu estudi de Queens. La majoria de cançons estan gravades en viu, amb el màxim d’espontaneïtat, només amb algunes sobregravacions afegides posteriorment. Han compartit un parell de temes, Flesh Debt i aquest que obre i dona títol a l’àlbum. Una pista que combina la urgència de la guitarra i les bases rítmiques creant un espai d’una naturalesa el suficientment estranya com per haver vingut d’un altre planeta surfejant damunt d’una taula d’improvisacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada