HEKÁTĒ – “BLACK HOLE”
NOU REGISTRE
En el nou àlbum d’Hekàtē, Μαύρη Τρύπα (Black Hole) el
moment queda reflectit, com si fos una
autòpsia al present. No servirà de res, però com a mínim quedarem satisfetes.
La banda de synthwave-punk d’Atenes és conscient de
que el món s’ensorra. De que tot, especialment els llocs amb encant, està en
venda. A pesar del poc que sé del seu passat immediat, sempre m’ha caigut bé
la gent de Grècia. Van ser dels darrers en ficar el dit a l’ull de l’oncle Sam i això, s’ha de tenir en
compte i avui més encara.
Hekàtē es van formar la primavera de 2018 formen part de l’escena post-punk avantguardista grega. Hereva de bandes dels 80 com la de Χωρίς Περιδέραιο (Chorís Peridéraio), van debutar fa cinc anys amb Μέρες Οργής (Days Of Wrath), un àlbum llançat per La Vida Es Un Mus, el segell de punk/hardcore de Londres de l’obstinat Francisco Aranda. Fa just un mes que han tret el seu segon disc, aquest Μαύρη Tρύπα (Black Hole) a través de Mascara Rocks Records, un segell feminista amb base a París.
Sense perdre de vista la llastimosa
realitat, fidels als principis a base de ritmes punk per fer el bèstia al so dels que toquen, Lydia (veu), Iris (sintetitzador),
Chara (baix) i Vicky (bateria), es van fer populars per tocar en espais
auto-gestionats des d’on llançaven missatges polítics de forma directe per
equilibrar, una micona, els moments de depressió amb els de resistència.
A les notes del disc, mencionen a Venus Volcanism – Ρένα Ρασούλη (Rena Rasouli), músic grega emigrada a Islàndia, pel seu suport musical, col·laboració que es pot escoltar especialment a Heavenly Howler, en un enregistrament de camp fet a l'illa, on actualment resideix la cantant de la banda. És un disc que brota de l’urgent necessitat de reflexionar, en uns temps en que el més contra-cultural és anar en bicicleta pel carril bici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada