MORRISSEY: ALCALDE DE LONDRES?

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

Ho ha penjat a la seva pàgina i imagino que el que està fent és un sondeig per saber si fa el pas o no. Està clar que les maneres de fer política avui, formen part més de les pàgines d’espectacles que d’altre cosa. És a dir, que per aquí ja va bé. 

 

 

 

El fet que hagi apuntat la possibilitat de presentar-se per l’alcaldia de Londres (ell és de Manchester) pel Partit del Benestar Animal (Animal Welfare Party) no deixa de tenir el seu costat alternatiu. I en definitiva, no va començar tot per aquí?

 

Les eleccions son el 5 de maig. Entre els adversaris, Zac Goldsmith que li surten els cales per les orelles i pel costat figura-que-soc-d’esquerres, Sadiq Khan, d’origen pakistanès.

 

Paciència, que és la mare de la ciència.

 

 

 

 

NUESTRO GRUPO PODRIA SER TU VIDA – ESCENAS DEL INDIE UNDERGROUND NORTEAMERICANO 1981 – 1991

MICHAEL AZERRAD

 

Editat per: CONTRA

 LLIBRES

 

Editat aquest febrer en espanyol per l’editora barcelonina Contra, només 12 anys després que ho fes l’original en anglès, surt per fi l’ovacionat assaig de l’escriptor nord-americà Michael Azerrad sobre un grapat de bandes americanes de les dites alternatives, existents sobre tot, al llarg de la dècada dels vuitanta. Tretze son les triades per disseccionar l’escena: Hüsker Dü, The Replacements, Sonic Youth, The Minutemen, Beat Happening, Mudhoney, Fugazi, Dinosaur Jr., Mission Of Burma, Big Black, Butthole Surfers, Black Flag i Minor Threat.

 

 

Documentat de primera mà a partir de converses amb els propis músics i gent relacionada amb la industria que va emergir de segells discogràfics, fanzines, emissores, locals i botigues de discos, tracta de posar a lloc una etapa musical comandada per una sèrie de grups que, alguns coneguts però d’altres no tant, van donar gran quantitat de discos cabdals per gaudir-los eternament. Amen.

 

 

(portada de l’edició nord-americana)

 

 

JULIA HOLTER

SIDECAR – BARCELONA

22 – 06 – 2012

Per veure-la de nou tornaria a passar per la desagradable estona que em va suposar baixar i creuar unes totalment desconegudes Rambles i plaça Reial. Flanquejada per un bateria i un cel·lista, que a la vegada li donaven acompanyament vocal, va desplegar tot l’art musical que aglutina aquesta noia de Los Angeles per oferir-nos un concert brillant com la seva camisa de lluentons. In The Same Room, Marienbad, Four Gardens, Our Sorrows o Moni Mon Ami son alguns dels temes seleccionats del nou disc que va interpretar al llarg de l’hora que va ser a l’entarimat del petit local del centre de la ciutat.

Per fi una proposta amb capacitat d’excitar-me les neurones.

1er. BANKIA FESTIVAL ALTERNATIU

Dimarts passat es va organitzar el primer festival alternatiu en un local privat d’aquesta popular i generosa entitat, amb la intenció de promocionar aquest tipus d’actes, paral·lels a altres organitzats amb suport institucional.

La finalitat és demostrar que la vida és un continu xou.

NO ALTERNATIVE – VARIS INTÈRPRETS / 1993 (ARISTA)

Crec que va ser dissabte que All Music el va posar com a àlbum del dia, i em vaig alegrar i el vaig recuperar de la prestatgeria. Perquè és d’aquelles peces que revaloritzen les compilacions que per altre banda és del tot necessari pel propi concepte del producte.

Aquesta va ser editada en cassette i és plena de cares B, preses falses, directes i inèdits, tot d’una qualitat fora de l’habitual.

Una autèntica perla.

(tracklist )

REPO-MAN

ALEX COX – 1984

Les pel·lícules que em produeixen simpatia pels dolents, sempre m’han atret. Em demano si no amagaré alguna patologia insana, fet que tampoc és que em preocupi massa si tenim en compte l’atmosfera del voltant. Justament, la seva revisió és del tot necessària per mantenir-me en aquest punt. Un passeig per Los Angeles més bandarra amb l’acompanyament musical de bandes de la ciutat com The Plugz, Black Flag o Circle Jerks sempre és inspirador. 

Harry Dean Stanton (fent el trapella)