VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 24)

 

BOARDS OF CANADA – REACH FOR THE DEAD

Direcció: Neil Krug

 

TOMORROW’S HARVEST

2013 – WARP

 

www.boardsofcanada.com
 

 

 

 

THALIA ZEDEK & FRANK RUDOW

Nascuda l’any 61 a Washington, aquesta noia, un gran tros de bandes imprescindibles com Live Skull o Come, tocarà avui en una estona a l’Heliogàbal de Gràcia, amb l’acompanyament de Frank Rudow. Una bona ocasió per apropar-se a un dels genis femenins de la música de finals del segle passat.

 

Thalia Zedek

 

JAPANOISE: MUSIC AT THE EDGE OF CIRCULATION

DAVID NOVAK

 

2013 DUKEUNIVERSITY PRESS / DURHAM AND LONDON

 

"David Novak goes inside the Noise scene and presents an astounding perspective: historically astute, inspired, and completely shell-shocked."— Thurston Moore, Sonic Youth

 

 

THE REPLACEMENTS

WE ARE THE REPLACEMENTS

07 DE JUNY – CONCERT HOMENATGE – CASAL JOVE DE LES CORTS

Passa poques vegades que tinguem la possibilitat d’homenatjar a una banda com els Replacements, ja sigui des de dalt de l’escenari o des de baix. La circumstància ha de ser celebrada. The Replacements son una banda indispensable, els seus concerts i els seus àlbums son un full sencer de la història de la música pop. I afegiria que pòster central i tot. La col·lecció de meravellosos elepés que van editar al llarg de la dècada dels vuitanta son per llepar-se els dits i demà, Nueva Vulcano, Beach Beach, Vàlius, Me And The Bees, The Destroyed Room, Elsa Dalton & The Sphinx Meteorites, Las Ruinas, Black Islands, The Missing Leech i tots els que ens hi apropem, podrem assaborir-ho.

 

Nova York – 1988 (Ebet Roberts – Redferns)

 

THIS IS NOT A LOVE SONG

CRUÏLLA DE CAMINS ENTRE VIDEOCREACIÓ I MÚSICA POP

PALAU DE LA VIRREINA

DEL 22-05 FINS 29-09-2013

 

A l’entrar, en el fulletó que agafo del display lateral, hi llegeixo que el què veuré a continuació, és un recull de la història que hi ha hagut entre la música pop i la videocreació des dels anys seixanta fins l’actualitat, posant èmfasi en els moments en que ambdues expressions es van retroalimentar, sobretot en territoris com l’experimentació i la incorrecció política. En tenia ganes d’alguna cosa així i les expectatives es compleixen sobradament amb l’afegit del pessigolleig que sento cada vegada que he de fer el gest d’obrir les cortinetes que donen pas a les respectives sales. 

 

 

 

Dividit com en dues parts, la primera està més dedicada al videoart i cine experimental amb obres de Yayoi Kusama, Dan Graham o Candice Breitz entre d’altres. La segona, potser no tant interessant però sí igual d’atractiva, correspon a l’etapa videoclip, amb treballs d’alguns dels realitzadors més significatius.

 

Per l’extensió i qualitat de la mostra, cal anar-hi amb temps o fer-ho en varies tongades. Sinó, malament.

 

 

 

  imatges corresponents a l’exposició

 

 

 

Tony Oursler. Sound Digressions in Seven Colors, 2006

 

THE STONE ROSES: MADE OF STONE

Dijous passat es va estrenar a Manchester la pel·lícula de Shane Meadows The Stone Roses: Made of Stone. Un llargmetratge que va ser retransmès en directe a només dues-centes sales de tot el país. L’estrena es va fer al Victoria Warehouse de la ciutat anglesa i per a l’ocasió es va disposar tot una sèrie de protocols requerits per a ocasions com aquesta. Així no va faltar la catifa vermella o DJs punxant entre altres a The Clash i Oasis. Van assistir tots els membres de la banda, tret del bateria Reni indisposat per un refredat. El guitarrista John Squire, a la pregunta d’un periodista, va confirmar que estaven treballant en nou material, dient “que estarà a punt en uns cinc anys més o menys”. O el que és el mateix: que ens deixin treballar tranquils.

 

 

 

 

Aquí al nostre país, evidentment no arribarà a estrenar-se en sales comercials. Potser un parell de sessions a l’In-Èdit. Ara, quan actuïn com a caps de cartell en un festival, seran la gran notícia i a l’esplanada no s’hi cabrà. Son les incongruències a les que finalment començo a estar acostumada.

 

 

 

Ian Brown

 

John Squire i la seva dona Sophie

 

Mani i la seva dona Imelda

 

 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 23)

 

WARM SODA – BUSY LIZZY

 

SOMEONE FOR YOU

2013 – CASTLE FACE RECORDS

 

warmsoda.bandcamp.com

 

 

 

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

Alguna gent que ha deixat el cos al llarg del mes de maig han sigut Jeff Hanneman el dia 2, guitarra i membre fundador de Slayer, l’endemà, Cedric Brooks, saxofonista i flautista jamaicà, en la seva carrera com a músic, va ser membre de The Mystic Revelation Of Rastafari i The Skatalites a part d’altres bandes o treballs en solitari, el 7, l’irlandès Eric Kitteringham, baixista dels Taste de Rory Gallagher, el també baixista, aquest anglès, Ken Whaley, el 8 de maig, integrant de Help Yourself, Ducks Delux o Man, de més a prop, Marià Albero, ho feia el dia 12, va formar part de la “Nova Cançó” i més tard va fer algunes cosetes relacionades amb l’Ona Laietana, formant el 1974 Patatas Fritas amb Manel Joseph o més tard la Rondalla de la Costa, entre altres incursions, Ronnie Splinter, dels Outsiders holandesos, moria a Amsterdam el dia 19, el gran Ray Manzarek, el 20, pianista dels Doors, el dia després, Trevor Bolder, un altre baixista important, component dels Spiders From Mars i d’Uriah Heep, Marshall Lytle, el 25, el famós contrabaixista dels Comets de Bill Haley, l’italià conegut com Little Tony, que va posar el seu granet de sorra en l’escena ye-ye europea amb temes com Cuore Matto, ens deixava el 27 i finalment Harvey’s Marvin Junior, de la banda de R&B Dells, que moria aquest dimecres passat. Tots sants.

 

Jeff Hanneman 1964 - 2013

Cedric Brooks 1943 - 2013

 

Eric Kitteringham (amb Taste, primer per l’esquerra) 1949 - 2013

 

Ken Whaley (amb Man, segon per l’esquerra) 1946 - 2013

 

Marià Albero 1949 - 2013

 

Ronnie Splinter 1948 - 2013

 

Ray Manzarek 1939 - 2013

 Trevor Bolder 1950 - 2013

 Marshall Lytle 1935 - 2013 

Little Tony 1941 - 2013

 Harvey’s Marvin Junior 1936 - 2013

 

 

PLACA TURCA – BARCELONA POLÍGON DE CREACIÓ

 

 

 

 

 

Espectacular demostració de que si es vol, es pot. Ahir, al costat del polígon industrial de Montsolís en plena Verneda, fora de tota òrbita de tendències avorrides i voltats de naus i edificis industrials, es va fer una mica d’aquella història que en lloc se’n parla mai. En un espai, cedit estranyament per la immobiliària Estilsa S.A. el col·lectiu de la Placa Turca – Barcelona Polígon de Creació, se’l fa seu i per uns pocs dies en disposa per fer-hi coses, exposicions, xerrades i el que calgui. Anit, concert de Sickbrain, Esponja i Grushenka. Les tres bandes van exposar les seves interpretacions del que hauria de ser la veritable escena musical catalana: inspirada, real i contundent. Excitant i encoratjadora iniciativa.

 

 

Sickbrain

 

Esponja

 

 

 

THE CUFF LINKS – TRACY / 1969 (DECCA)

Aquest ha de ser un tros de inspiració per a moltes de les bandes indie-pop actuals a l’hora de treballar i composar els seus àlbums. Hi és tot, vibrant pop amb vents, òrgans, tambourines, cors i uns precisos arranjaments que converteixen aquest disc en una peça destacada del sunshine-pop. Creat com a vaixell insígnia dels compositors i productors Paul Vance i Lee Pockriss, tan sols van treure un àlbum més l’any següent. El 2008, Cherry Red Records va reeditar-lo.