dimarts, 30 de juny del 2015

VINÇON

D’ESQUITLLADA


Com d’altres establiments històrics de la ciutat, li ha arribat l’hora de l’adéu. Suposo que moltes són les circumstàncies del seu tancament. La majoria d’aquestes, segur que poc encoratjadores. Però deixem-ho córrer.
 
Passejar – ja no dic comprar – per tots els seus metres quadrats, era tota una vivència. Objectes d’utilitats diverses i de tot tipus de materials i colors – ja no dic preus – convertien l’experiència en alguna cosa més que una simple necessitat. Molts d’aquests estris indiscutiblement formaven part de la cultura pop més ben parida i de la que en podíem gaudir senzillament fent-hi una visita. Allà encara si podia trobar iniciativa, risc, passió, sentiments i capacitats que sí mouen a les persones. Doncs això, també s’ha acabat.
 
La trobaré molt a faltar.
 
 
 
 

divendres, 26 de juny del 2015

POPARB 2015

DINÀMIQUES DE NO-MASSES


Aquesta és una entrada nostàlgica, ressentida, amarga. I paro per no fer-me més sang. És que la dinàmica de vinga festivals, vinga fer números calculant quants calerons deixaran els amants de la festa, mentre, aquell que sí, que fa les coses per amor a la música, traient hores d’allà on pot, perquè la gent treballa, tard o d’hora haurà de fer el mateix però per no acabar enganxant-se els dits.
 
Recordo l’excitació de l’Anna Cerdà el primer any, parlant dels espais, dels grups, de la gent. No té preu.
 
Amb l’onzena edició, el PopArb s’ha acabat.
 
Com sempre passa, marxen els millors.
 
cartell de la primera edició
 

 
cartell de la darrera
 
 
 

dimarts, 23 de juny del 2015

BYE BYE GRATEFUL DEAD

6 DE JULIOL 
CINEMA 
 
 
La música, tal i com l’hem entès fins ara, està morint. Sembla que, tal i com hem pogut copsar darrerament en esdeveniments de modernitat oficial, han de néixer d’altres formes d’expressió musical, amb forces llumetes que s’encenen i s’apaguen, tant si ens agrada, com si no. 
 
Hi ha qui diu que el futur de la música passa per bandes-clon. D’altres que per simples hologrames. O sigui, fum. D’altres són del parer que ja està morta fa temps, i la catipén que desprèn es suma a d’altres catipéns d’altres conceptes diversos. Per catipéns no hem de patir.
 

 

 
Grateful Dead, han anunciat el seu darrer concert abans de desaparèixer com a banda. L’esdeveniment, el 6 de juliol al Soldier Field de Chicago i serà retransmès en directe per qui el vulgui veure i escoltar a través d’una pantalla en diferents ciutats del món, entre elles Barcelona. Al complex Heron City i al Parc Vallès de Terrassa.
 
El dol ens envairà aviat del tot.
 

 

divendres, 19 de juny del 2015

REINTERPRETAR TAMBÉ S’HI VAL

ART - INSTAL·LACIONS - DISSENY


Divertit el treball que ha realitzat Huw Gwilliam inspirant-se en el llibre Penguin By Design, reinterpretant el disseny d’algunes cobertes de discos a l’estètica adoptada els anys seixanta i setanta dels llegendaris Penguin Books, l’editorial anglesa que va apostar pel llançament de llibres a preus molt assequibles i que avui continua sent una de les més fortes en llengua anglesa.  










 
 

dimarts, 16 de juny del 2015

A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT

CINEMA


Sempre m’han fascinat les pelis de draculins i draculines, desde Bela Lugosi (Lew Landers - 1944) fins a Tilda Swinton (Jim Jarmusch - 2013). Al llarg d’anys, el degoteig de bons films sobre aquest influent personatge, tret de les inevitables excepcions comercials, no ha parat. Els Drácules de la productora anglesa Hammer al llarg dels anys seixanta i setanta, són impagables en quant a estètica pop. El recent desaparegut Christopher Lee, de la mà de la mítica productora anglesa, figura com a representant indiscutible del personatge transsilvànic, així com també les germanes Mary i Madeleine Collinson (1971).
 
Christopher Lee en una imatge promocional

 
Twins Of Evil

 
 
Ara és el torn de Sheila Vand de la mà de la directora iraniàna-americana Ana Lily Amirpour amb aquest seu primer llargmetratge dedicat a tan inspiradora figura i amb rigorós i impecable blanc i negre. L’escenari, la ciutat de Bad City on putes, drogoaddictes i altres éssers corrents campen en la millor de les normalitats. La dolenta, cerca les víctimes amb xador. Es va estrenar al Sundance Film Festival i es va poder visionar al darrer Sitges a toc de trompeta i platerets.
 
 
 
Sheila Vand, Ana Lily Amirpour i Elijah Wood,
un dels productors del film, al Sundance 2014
(gettyimages)

 
 


 
 

dissabte, 13 de juny del 2015

THE MUFFS

CONCERT

Desconec quina mena de cereals es deuen prendre per esmorzar aquest ‘terceto’ de Los Angeles. I ja no m’ho pregunto per sopar. La vitalitat que van despendre la nit de dijous a la sala del carrer Nou no és normal. Com tampoc, a aquestes alçades, l’estat d’eufòria en que ens van deixar una hora llarga després de començar l’exhibició. Quin bé de Déu. Deu anys després d’aquell Really Really Happy, editen nou treball, Whoop Dee Doo, un disc farcit de temes d’un vitamínic power pop, encapçalat pel brillant Weird Boy Next Door que supera tota expectativa.
 
Els xiscles de Kim Shattuck deixaven clar qui manava allà i la resta, submises als seus peus. Enamorada novament.
 




dimecres, 27 de maig del 2015

NEIL YOUNG I ELS CARAJILLOS INDIGESTOS

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
 
Neil Young
 
El 16 del mes que ve, el music canadenc també treurà nou disc. Portarà per nom, The Monsanto Years i inclourà els temes Rock Starbucks i Seeds, dedicats amb tot el seu amor a la multinacional dels cafès amb llet, tallats i carajillos amb els seus locals tots ben igualets, escampats arreu d’aquest món.
 
 
 
L’any passat va començar la seva lluita contra Starbucks a partir d’un missatge on acusava a la multinacional de donar suport a l’empresa Monsanto, capdavantera en el cultiu de llavors transgèniques i que pretén fer tots els calés que pugui a costa de la salut del planeta i de retruc la de tots nosaltres.
 
Aquí tenim a la Colau, però allà tenen a Neil Young. I que per molts anys.
 
 




 
 
 

dimarts, 26 de maig del 2015

SARAH CRACKNELL – RED KITE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 
Pel proper 15 de juny, la meva estimada Sarah Cracknell ens té preparada l’agradable edició d’un nou treball en solitari. Es tracta de Red Kite, un disc en la seva línia habitual d’estil i sofisticació i que em té enganxada com a una addicció més de totes les que ja hauria d’haver-me desprès. 
 
 
 
Des d’aquell Lipslide de fa 18 anys que l’esperava amb ànsia. Les coses bones es fan esperar. El mateix mes té previst una tanda de concerts a Anglaterra, el 16 a Brighton, el 17 a Londres, el 20 a Manchester i el 21 a Leeds i entremig a Glasgow, el 19.
 
Ofertes amb Vueling aquí.



 
 

dilluns, 25 de maig del 2015

VÍDEO DE LA SETMANA


VÍDEO
 
 
93MILIONMILESFROMTHESUN – Watch Her Fall
 
 
 
WATCH HER FALL – EP
2015 – AUTOEDITAT 
 
 
 
 
 
 

 
 

diumenge, 24 de maig del 2015

ETTORE SOTTSASS

ART – INSTAL·LACIONS - DISSENY

 
Mentre aquí a províncies parlem de possibles tancaments de botigues emblemàtiques del disseny com Vinçon, en d’altres punts del planeta valoren el que són i celebren nous llançaments.
 
Kartell, la històrica casa fundada per Giulio Castelli ha tret pit i per aquesta darrera Fira de Milà ha presentat una nova tanda d’objectes d’una de les seves icones, Ettore Sottsass i el seu moviment insignia, el Grup Memphis, dissenyats tots ells,  tres anys abans del seu traspàs el 2007.
 
La col·lecció comprèn sis gerros, dos tamborets i un llum, i pels mateixos dies, la botiga de la Via Turati va aprofitar per retre un més que merescut homenatge al Grup i a la seva ànima en la figura de Sottsass.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Set imprescindibles del disseny dels seixanta que han passat per Kartell (d’esq a dreta) Olaf Von Bohr, Gino Colombini, Alberto Rosselli, Ignazio Gardella, Joe Colombo, Anna Castelli i Giotto Stoppino immortalitzats el 1969 a la Fira de Milà.