NICK CAVE ACABARÀ TENINT L’ESTATUA?

EMBOLICA QUE FA FORT

Es possible que el tema vagi agafant volada? El que va sorgir com una broma, comença a tenir números perquè acabi fent-se realitat. I és que ja se sap que algunes bromes porten aigua.

L’estàtua que l’escultor anglès Corin Johnson li té promesa en bronze dalt de cavall en actitud èpica, aviat tindrà una compte “crowdfunding” que traurà fum d’on esperen aconseguir la xifra pressupostada de 200.000$. L’emplaçament, Warracknabeal, el petit poble on va néixer Cave a l’estat de Victòria situat al sud-oest d’Austràlia, on uns ja es freguen les mans i uns altres tremolen. En el poster de la pel·lícula 20.000 Days On Earth (2014) es pot veure la mateixa escultura de mida reduïda al darrera seu a la dreta del cartell.

Hi ha diversitat d’opinions, els que es peten de riure, els emprenyats i els que no s’ho acaben de creure, que son els que més.

UNDERWORLD + IGGY POP, DE RESULTES DE PENDRE TÈ...

COL·LABORACIONS

Els líders musicals de Trainspotting s’han emparrat en fer tàndem. L’electrònica de Karl Hyde i Rick Smith amb la penetrant veu d'Iggy Pop, poden funcionar molt bé al llarg d’aquests propers mesos calorosos. No direm que podrien competir entre elles per ser la cançó de l’estiu,... però el guardó li donaria a Bells & Circles, la primera entrega.

Aquí tenim els tres vídeos dels quatre temes que conformaran Teatime Dub Encounters i que sortirà a finals de mes via Caroline International. No hi ha cap Born Slippy però una trobada com aquesta sempre suma. 

d’esquerra a dreta: Iggy Pop, Rick Smith, Karl Hyde i Irvine Welsh

fot. Rob Aston Baker

THE CORAL, LIRISME POP

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Un altre banda que va fent camí sense fer massa rebombori per aquí. Aquest 10 d’agost sortirà al mercat el nou treball via Ignition Records, el que farà vuit si no vaig equivocada, es dirà Move Through The Dawn i ha sigut enregistrat als estudis Parr Street de Liverpool. 

(fot. Ben Morgan)

La seva és d’aquelles trajectòries que no s’ha de perdre de vista. The Coral, des que van començar a editar el 2002, les seves composicions generoses d’estil han sigut un mirall per moltes que els han anat al darrere. Aquest Eyes Like Pearls és el segon avançament.

TRUMP CULTURITZA KIM-JONG

DESTARIFATS

L’escenificació de la pretesa distensió entre els Estats Units i la República de Corea del Nord ha arribat al seu punt més àlgid amb l’obsequi que li ha fet Trump a Kim Jong. Sembla que durant un dinar a Singapur, va sortir a col·lació el sobrenom que utilitzava el president nord-americà per referir-se al nord-coreà, ‘little Rocket Man’ i com que aquest no tenia ni 'pajotera' idea de que anava la història, Trump va decidir regalar-li el disc amb la famosa cançó d’Elton John del 1972.

Així, segons fonts diplomàtiques, Mike Pompeo, el secretari d’estat en un nou encontre el dimarts passat ja a Pyongyang, li va fer l’entrega del tema en un fred CD. Per alguna cosa es comença.

NOU DISC DE THE CHILLS A LA VISTA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

The Chills, una de les bandes ambaixadores de Nova Zelanda continua, per sort per a totes, a plena activitat. De la mà de Fire Records, aquest 14 de setembre veurà la llum Snow Bound i amb el tema The Complex, un dels dos que avancen per anar fent boca, ens fa ganes enormes de The Chills, així com també augmentar el seu status d’imprescindibles. Esperem que aquest nou disc ajudi a Martin Phillipps a desfer-se de totes les cabòries que arrossega fa massa temps.

LA JANET WEISS TAMBÉ DESOBEIX

HA SIGUT NOTICIA

The Rocky Horror Picture Show (1975)

Tot s’ha de dir, més enllà de l’odiosa i sacrosanta unitat familiar, l’actuació de Trump i la fòbia cap als mexicans que volen entrar al USA que tenen ell i mig país, se la podrien ficar per allà on és fosc. L’altre mig país, intenta no veure que les coses amb una mica de sort es quedaran com estan i piquen de mans.

Avui fa una setmana que es va convocar una manifestació de protesta contra aquesta política migratòria en un edifici del senat a Washington que va acabar amb l’arrest de més de 500 persones, totes alliberades un cop identificades.

Entre les detingudes, l’actriu Susan Sarandon, la inoblidable Janet a The Rocky Horror Picture Show (1975). Va twitejar: “Mantinguem-nos fortes. Seguim lluitant. Les dones desobeïm”.

Allà també han de desobeir.

l’actriu en plena acció

QUE VENEN ELS RUSSOS!

SHARKS TEARS – IN THE MUSEUM OF MY MEMORY

акульи слёзы - в музее моей памяти

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Amb aquest títol, Norman Jewison, l’any 1966 va estrenar una divertida comèdia sobre el desembarcament d’un submarí rus en un poble de la costa nord-americana. És amb unes altres intencions que algunes bandes d’aquesta federació desembarquen de manera molt estimulant, no solament als USA, sinó arreu del planeta, Neonic Sundrive, Vvait, Noir For Rachel o Your Friends Polymers, per citar-ne uns poquets d’un veritable exèrcit disposat a captar la nostra atenció.

Sharks Tears, des de fa poc que formen part de l’escuderia Pow! Pop Kids i recentment han publicat un mini-àlbum de quatre temes amb el que debuten. Son de la ciutat d’Ufà, capital de la República de Baixkíria i fan una barreja de dream-pop i shoegaze preciosista.

Que bé poder parlar de Rússia sense que em vingui al cap tota la bretolada de la roja i la parafernalia rància que l’envolta.

LA BALENA POP

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Poden ser interessants les instal·lacions  de denuncia simbòliques. Interessants des del punt de vista plàstic – mai millor dit – tot i que, en aquest cas, al ser una iniciativa emmarcada en un esdeveniment cultural subvencionat, ensopeguem. Perquè aleshores, el missatge, tot i ser molt legítim, es converteix en inútil.

Aquesta divertida escultura, és de l’estudi de disseny de Brooklyn, StudioKCA, una balena que sorgeix d'un canal al costat de l’estàtua erigida al pintor flamenc Jan Van Eyck a Bruges i que han construït a base de plàstics recollits procedents dels oceans Pacífic i Atlàntic, cinc tones en total.

Això al parc-temàtic de la ciutat flamenca, diins de la segona edició de la Triennal d’Art i Arquitectura on fins a quinze artistes de diferents països, han escampat per la ciutat i fins setembre, les seves diferents obres amb la intenció totes de seduir-nos cap la reflexió. Son les accions conegudes com a netejadores-de-consciències. Si Van Eyck ho està veient, no entendrà res.

THE INNOCENCE MISSION, NO DEFALLEIXEN

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Son mestres en això de l’indie-folk, la profunda fragilitat que destil·len la parella de Pennsylvania Karen i Don Peris, sempre la recullo com alguna cosa sagrada. Porten editant discos des de fa gairebé 30 anys i em continuen posant la pell de gallina amb cada tema que elaboren on evoquen la bellesa i les coses senzilles de la vida. Amb aquest onzè disc de nom Sun On The Square (Bella Union Records) confirmen una vegada més i amb tossuderia, que la vida és meravellosa.

EL RETORN D’INVADER I ELS SEUS MOSAICS PIXELATS

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

La nova incursió de l’artista francès, ha deixat 29 peces – aquesta vegada sense polèmiques – repartides per la ciutat de Los Angeles. L’home va perfeccionant la seva tècnica i incorpora d’altres interpretacions. D’aquestes destaca la que ha realitzat de The Dude, l’entranyable anti-heroi dels germans Cohen inmortalitzat a The Big Lebowski. Es troba situada, com no podia ser d’altre manera, a la paret d’una bolera al Koreatown de la ciutat.

Aquesta darrera intervenció ve després d’aquella realitzada en un temple budista al petit estat de l’Himàlaia de Bhutan a primers d’any i que va haver de retirar desprès de provocar una important polèmica.