divendres, 7 de juny del 2024

DES DE L'OLIMP

BLUR – “LIVE AT WEMBLEY STADIUM”

ALTRES REGISTRES

La banda de Damon Albarn, una de les que comparteixen l’Olimp del brit-pop amb les seves abundàncies i beneficis, manté l’estatus de deïtat, inalterada.

És cert que l’any passat amb el llançament de The Ballad Of Darren, Blur va demostrar que no els hi cal fer servir cap del poders cruels i egocèntrics de les divinitats gregues. A base de talent creatiu, van saber ficar-se de nou a la butxaca a la majoria de seguidors del subgènere de música alternativa. Però igualment i si no fos prou, també ho fan pujant al carro dels llançaments de discos en viu.

(fot Tom Pallant)



Es diu Live At Wembley Stadium i sortirà en multitud de formats a finals de juliol via Parlophone i Warner. És material enregistrat pertanyent al dissabte i el diumenge 8 i 9 de juliol de 2023, on es pot escoltar a Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree tocant enfront de 150.000 entregats fans.


També està previst que gairebé a la vegada s’estreni un nou documental dirigit per Toby L sobre la banda de Londres. Es dirà Blur: To The End i relata la reunió per escriure The Ballad Of Darren i visualitzar el bon rotllo que de seguida hi va haver – com si la relació fos del més normal – entre els membres del quartet.

A part de Blur, tots ells son amb altres històries que afegeix un caràcter més amical a la banda, com les trobades infumables a les que a tots ens conviden, sovint disfressades de fraternals sopars d’ex-alumnes. Graham Coxon està amb The WaeveAlex James en negocis ramaders i Rowntree, ficat en política, es presentarà com a diputat laborista per Mid Sussex en les properes eleccions angleses de principis de juliol. Com es pot veure, a l’Olimp la taxa d’atur és zero. 







          

dijous, 6 de juny del 2024

INSPIRATS PER FU-MANCHÚ

EVER LOVIN’ JUG BAND – “MOVE THAT THING”

A LA VISTA

L’encapçalament del segell Jalopy Records ho deixa clar: “Tradició i Creació

La unió de forces del segell i la Ever-Lovin’Jug Band no podia ser millor. Amb el caràcter i el tarannà de Bill Howard i Minnie Heart, la motivació per desenvolupar un àlbum que mescli els sons d’arrels tradicionals – que mantenen meravellosament vius –  amb la incorporació d’elements pop incloent tot el seu ventall psicodèlic i experimental, està garantida.

No sabem si es re-inventen o senzillament fan el que els hi sembla millor en cada moment. La mostra: aquest treball que tenen preparat per llançar amb el nom de Move That Thing, la tercera setmana de juliol via el segell de Brooklyn.




Sobre aquest Enter The Fish Man, expliquen: ‘Som grans admiradors de les antigues pel·lícules de kung-fu... bé, dels primers cinc minuts. En qualsevol cas, no tant les baralles, com les perruques barates i la bogeria regnant. Així que vam decidir fer el vídeo com una introducció a una de kung-fu i que potser acabem fent-ne la resta algun dia com a part del nostre programa-per-a-dormir’. La saga de pel·lícules de Fu-Manchú, no tenen desperdici.







           

dimecres, 5 de juny del 2024

PARA-FARMÀCIA NIPONA

NININGASHI – “HEAVY WAY”

ALTRES REGISTRES

És molt probable que el mes de maig de 1967, el senyor i la senyora Okubo visitessin Barcelona per inspeccionar els avenços de la Sagrada Familia.

El seu objectiu, amb molta visió de futur per la seva part, organitzar vols charters de japonesos com ells i així també accedir a un trosset de pastís. Però es van perdre. Llavors, la monumental Mona de Pasqua, encara no estava tan ben senyalitzada com ho està ara.

Així, donant voltes van acabar al Parc de la Ciutadella, on per sorpresa seva, en comptes de trobar-se uns quants flamencos amb barret mexicà, es van trobar amb el Grup de Folk de Jaume Arnella, Xesc BoixJordi i Albert Batiste, Sisa, Pau Riba i companyia. Son fill, un jove Kazuhisa Okubo, només li interessava aconseguir el telèfon de la Bonet i en l’intent va acabar dalt de l’escenari tocant la pandereta.

L’impacte va ser tal, que de retorn al seu país va deixar de pensar en fer la carrera de farmàcia que els seus venerables pares volien que fes, per entrar en el món dels fàrmacs però d’un altre tipus. Per arrodonir-ho, ell, tal i com havia vist en la seva fortuïta però afortunada trobada de la Ciutadella, es va posar quatre flors al cap i va agafar la guitarra.

Mentre, i incorporat a la Hiroshima Folk Village, es trasllada a Tokio. Ens plantem a l’any 1974. Influït ja de ple, no només pels catalans, sinó per l’efervescent escena àcid nipona, en va sortir un àlbum carregat de màgia folk i psicodèlia. Es deia Heavy Way, se’l va auto-produïr, la portada és de son germà, i a la banda per la que es va fer acompanyar, li va posar Niningashi. Se’n van editar molt poques còpies. Coses del destí.


En mig de l’estat d’excitació mental d’Okubo que en aquell moment tenia 20 anys, va continuar com a membre de les bandes folk i blues-rock Neko i Kaze. Després d’una breu carrera com a solista es va retirar i només es sap que el 2021 va traspassar.

Ara, 50 anys després, aquesta obra d’orfebreria, peça única, s’ha re-editat via Time Capsule, segell que ha estat posant llum sobre gemmes japoneses perdudes amb un parell d’excel·lents compilacions, Nippon Psychedelic Soul 1970-1979 i Nippon Acid Folk 1970-1980. Heavy Way ha estat prudentment re-masteritzat i amb portada de Leon Moh-Cah.

Podria haver anat així...







          

dimarts, 4 de juny del 2024

HERÈNCIA ENVERINADA

ASHER WHITE – HOME CONSTELLATION”

A LA VISTA

Més completa no es pot ser. La músic, escriptora i artista multi-disciplinar de Chicago Asher White avança obrint-se pas amb aquest nou àlbum.

Les cançons que fa, son com dibuixos fets amb llapis d’una caixa de colors Alpino sobre paper d’estrassa. Amb més mescla de psico-pop i indie-experimental, Home Constellation és el seu tercer àlbum en dos anys. Deixa enrere el refinament i s’inclina cap a sons més corpulents. Substitueix els ressons de pop de càmera per atrevits sorolls palpitants, loops electrònics i un posat més misteriós que l’impulsa cap a mons per tots desconeguts.

(fot Rachel Browning)

L’ha gravat i mesclat ella mateixa a l’estudi de casa seva a Providence i li llança Feeding Tube i Ba Da Bing a finals de juny. Les lletres, a través de dèries personals, explora a la recerca de respostes sobre el perquè de la decadència política i l’alienació humana. La portada del disc, obra de la mateixa White, és representativa de la seva música, clara i explosiva.



Amb aquest tema que ha compartit, Downstate Prairie, posa sobre la taula la política geo-política del Mid-West nord-americà. ‘Va de viure en ciutats que es senten molt allunyades de la resta de l’estat. Molta gent, entre la que m’incloc, s’interessen per la visió optimista de la vida fora de la ciutat’ explica White. Nascuda el 2000, forma part dels benaventurats centennials, perquè d’ells serà l’herència. 







          

dilluns, 3 de juny del 2024

INQUIRIR INQUIETUDS

FONT - “STRANGE BURDEN”

A LA VISTA

Som davant d’una de les propostes més excitants del que portem d’any. Arrogants, segurs d’estar fent allò que els toca i escopint-ho a la cara.

El quintet d’Austin Font, creen música directament extreta dels abismes de la ment. Diu Thom Waddill: ‘Els símbols, referències, frases i imatges que utilitzo no tenen cap significat intencionadament. No tracto de “dir” res sobre els subconscient, només tracto de canalitzar-ho’.

(for Rosie Clements)

Creen música compulsiva a base de ritmes de ball i veus eufòriques. D’aquesta fórmula sorgeix l’alliberament dels seus cinc components, especialment del seu carismàtic líder Waddill. Van escollir el nom perquè és una paraula arcaica que implica tant una abundància com el receptacle que la conté.

A mitjans del mes que ve, llancen Strange Burden via Acrophase Records. Un àlbum de debut amb el que expressen tenir de referent Remain In Light dels Talking Heads etapa Brian Eno. També han compartit que les lletres es basen en els somnis, l’escriptura automàtica, la mitologia i els primers anys de vida de tot ésser humà.

Fan com un bucle amb la música mentre Waddill canta i aquesta part vocal s’hi enganxa. Després completen les síl·labes amb versos seleccionats sense sentit, frases gargotejada o qualsevol cosa que se li acudeixi en aquell moment de la peça. A vegades com alguna cosa exclusivament sonora.



Han compartit alguns temes, entre ells aquest The Kekulé Problem, extret de l’assaig que porta el mateix nom del nord-americà Cormac McCarthy, traspassat l’any passat a Nou Mèxic, sobre el model de la ment inconscient.

La banda la formen Thom Waddill (guitarra, sintetitzador, veu), Jack Owens (bateria), Anthony Laurence (guitarra, sintetitzador, sampler), Logan Wagner (percussió, sampler) i Roman Parnell (baix, sintetitzador) i qui tingui una estona, que busqui algun dels seus famosos i explosius directes.







          

diumenge, 2 de juny del 2024

HONESTEDAT i FRANQUESA

QUIVERS – “OYSTER CUTS”

A LA VISTA

Amb el nou disc, Quivers mostren que mantenen intacte el seu amor per les bandes que van fer visible el camí cap al regne de les veus i guitarres lluminoses.

La banda de Naarm (Melbourne) aporta a aquest univers paral·lel, un disc que és el resultat de comprendre allò que tenim tendència a oblidar: el ressorgiment després del dolor que és la pèrdua de temps elevada al quadrat.

Estan compromesos entre ells a tirar endavant malgrat els obstacles que la vida els va posant al davant. Amb aquest Oyster Cuts, Sam Nicholson (veu, guitarra, teclats), Michael Panton (veu, guitarra) Bella Quinlan (baix, veu) i Holly Thomas (bateria, veu) es mantenen en el carril, però s’apropen a les bandes amb harmonies més brutes i arriscades. Està enregistrat als Woodstock Studios i The Aviary & Matt’s House, amb producció a càrrec de Matthew Redlich. Sortirà la segona setmana d’agost via Merge Records.


D’aquest clip pel primer tema compartit, aquest Apparition de ritme gronxador la banda explica: ‘La cançó va de intentar seguir endavant inclús mentre portes els teus fantasmes a sobre. El videoclip el vam fer nosaltres mateixos en un parell de dies, amb una Handicam que ens van deixar. Emocionats per estar a Merge, vam pensar que el millor era entregar un videoclip de cost 0 i ser el què som, encara que fos disfressats de mussols fantasma’... és que hi ha fantasmes per triar i remenar.






         

dissabte, 1 de juny del 2024

EFECTE LLANÇADORA

TRASPASSOS / MAIG 2024

EFECTES SECUNDÀRIS D’AQUELLA VACUNA  / CÀNCER / ALTRES: 06

D’EMPATX TAYLOR SWIFT: 00 (de moment)

NO SABEN/ NO CONTESTEN: 08

Aquestes son algunes de les persones que lo de la Intel·ligència Artificial, els ha deixat d’afectar.

El primer dia ja hi vam ser de ple. Traspassava l’anglès Richard Tandy, teclista de la Electric Light Orchestra i abans de The Move. Va ser el mateix Jeff Lynne qui va donar la noticia però sense especificar la causa. Tenia 76 anys.

Richard Tandy

També l’1, l’activista nord-americà Barry Romo. Veterà de la guerra del Vietnam, va participar en nombroses manifestacions anti-guerra per tot el país. Va traspassar també amb 76 anys i també sense que s’hagi donat a conèixer la causa concreta.

Barry Romo (segon per l'esquerra)

El dia 7, moria el ja sabut el músic i enginyer de so Steve Albini. Membre de Big Black i Shellac, fundador dels Electric Audio, participant en les gravacions d’àlbums per Nirvana o Pixies. Va traspassar als 61 anys a casa seva d’un infart.

L’endemà el bateria jamaicà d’Steel Pulse i percussionista a hores per UB40, Conrad Kelly. Amb 65 anys, va ser trobat mort a casa seva a Birmingham.

Conrad Kelly

El mateix dimecres, el bateria John Barbata, en actiu les dècades dels 60 i 70. Va ser membre de The Turtles, de CSN&Y, de Jefferson Airplane i Jefferson Starship fins que va patir un important accident de trànsit. No s’ha donat informació de la causa i lloc. Tenia 79 anys.

John Barbata

El dia 9, i després de que ho fes tres mesos enrere Wayne Kramer, el darrer dels MC5 viu, el bateria Dennis Thompson. Va traspassar amb 75 anys en un centre de rehabilitació de Michigan d’on es recuperava d’un atac de cor.

Dennis Thompson

El mateix 9, ho feia la llegenda del cine Roger Corman. La llista de títols que va dirigir inclou  House of Usher (1960), X: The Man with the X-Ray Eyes (1963), The Wild Angels (1966), The Trip (1967) o Bloody Mama (1970). Va traspassar amb 98 anys a casa seva de Santa Mónica sense que hagi transcendit la causa exacte.

Roger Corman

El divendres 10, moria Barbara Nawratowicz, actriu del cabaret literari polac Piwnica pod Baranami i quan va viatjar a Dinamarca l’any 1965 es va quedar per treballar com a membre de la tripulació de Radio Free Europe. Va traspassar a Suïssa als 91 anys sense que s’hagi especificat la causa exacte.

Barbara Nawratowicz

El 12, el saxofonista David Sanborn. Va tocar entre molts altres amb la Paul Butterfield Blues Band, Miles Davis, James Brown i amb David Bowie, en el seu àlbum Young Americans. Va morir a Tarrytown, NY d’un càncer als 78 anys.

David Sanborn

El dia 15 el músic anglès John Hawken. Membre de The Nashville Teens, Renaissance, Spooky Tooth, Third World War, Illusion (amb ex-membres de Renaissance), Strawbs i en altres nombrosos projectes com amb el de Claire Hamill. Va morir d’un melanoma a casa seva de Metuchen a Nova Jersey, sis dies després de fer els 84 anys.

John Hawken

Randall Fuller moria el dia 16. Cantant, baixista, compositor i membre de The Bobby Fuller Four amb el seu germà gran. Tenia 80 anys i a part d’això, no hi ha cap més informació.

Randall Fuller

L’endemà, l’hostessa de vol de la companyia American Airlines, Bette Nash. Portava volant des  de 1957 sense parar, circumstància que la feia l’hostessa amb més anys de servei del món. Vivia a Manassas i va traspassar als 88 anys d’un càncer.

Bette Nash

El dia 18, Palle Danielsson, contrabaixista de jazz nascut a Estocolm. El 1965, amb 19 anys, ja va tocar amb Bill Evans. El 1974 va entrar a formar part del segell ECM, amb músics com Jan Garbarek. Des d’aquell any fins el 1979 va ser membre del quartet de Keith Jarrett. Va traspassar amb 77 anys sense que s’hagi donat cap més informació.

Palle Danielsson

Acabem amb Doug Ingle, membre co-fundador, veu i teclista, dels Iron Butterfly. Era el darrer de la formació original. El seu In-a-Gadda-Da-Vida, ara ressonarà també a l’altre vida. El comunicat de la família diu que va traspassar tranquil·lament, gràcies a l’atenció dels PADES que es va produir el dia 24 als seus 78 anys sense que s’hagi donat més detalls.

Doug Ingle

El proper, o propera, ja s’haurà d’esperar a la següent llançadora.