BEEFEATER IN–INEDIT 2012 ( 5 )

SUNSET STRIP (2012) 

 

Un repàs per la història d’aquesta famosa avinguda, dels seus inicis fins l’actualitat. Passa per totes les èpoques de forma molt metòdica, el què fa que se m’hagi quedat molt curta l’etapa dels seixantes i setantes. Poques declaracions d’interès, massa nostàlgia gratuïta. Qui va ser el primer en arribar-hi a plantar enciams o la depriment imatge del què en queda no em va enganxar. Si fas un documental sobre alguna cosa que n’hi ha per triar i remenar, com a mínim has de ser un pel original. Un aprovat ben justet.

 

BEEFEATER IN–INEDIT 2012 ( 4 )

JE SUIS VENU VOUS DIRE... GAINSBOURG PAR GINZBURG (2011)

 

Nou documental amb una imatge més crua, sarcàstica i suïcida d’aquest home tranquil que no em canso de veure. Centrat en la seva persona, trepitjant a poc a poc. El millor dels que se li van dedicant?

 

CD DE PETS I ...UKELELES

No me’n puc estar. Divendres fent un cafè en un bar, llegia a l’Ara sobre un CD, únic i exclusiu, homenatge als Pets, que qui volgués podia adquirir aquest cap de setmana amb el diari apoquinant els 9,95€ que en fan pagar, preu “Corte Inglés”. Un homenatge és una cosa molt seria i en moltes ocasions queda desvirtuat pel pur negoci o com en aquest cas, disfressat d’homenatge, el que possiblement sigui la penúltima munyida a la vaca.

També llegia el descobriment de la darrera sopa d’all patrocinada per dos col·legues representants de la modernitat: la banda de Mataró The Free Fall Band. És tot tan familiar, tan formal i previsible, com les sobades declaracions de principis, la utilització d’un ukelele – l’instrument mascota que no pot faltar en cap banda que presumeixi d’estar al dia – i ser tan insípid com un mort amb cames.

 

Estil.

BEEFEATER IN–EDIT 2012 ( 3 )

TROPICÁLIA (2012)

QUADROPHENIA: CAN YOU SEE THE REAL ME? (2012)

 

Primer regal del festival: Tropicália, del director Marcelo Machado. El moviment comandat per Caetano Veloso i Gilberto Gil al Brasil de 1967, 68 i 69 explicat per tots els que hi van participar. Com diu la promoció: un orgasme visual fet d’arxiu rar, collages pop i declaracions brillants.

 

Havia de continuar el periple amb Quadrophenia: Can You See The Real Me?. Els llums que s’apaguen, la promo del festival que hem de tragar-nos prèvia a totes les projeccions i comença el documental. Les primeres paraules de Townshend, de Daltrey i els subtítols que no surten en pantalla. Primers xiuxiuejos, seguits de xiulets i palmes. Llums que s’encenen i una veu que demana disculpes pel problema i ofereix l’opció, donada la dificultat de solucionar-ho per aquella mateixa sessió, de recollir una nova entrada per bescanviar-la per un altre dia. Cares d’irritació, de contrarietat i pena. Un 0 pels organitzadors. Ahir ja va passar algo similar.

 

FIRADISC ( 2 )

Aquesta setmana parlava amb un dels privilegiats (o no) que treballa al carrer Tallers. M’explicava la seva desesperació i la seva teoria sobre el desenllaç final dels diferents suports musicals i dels propis músics. Les grans companyies, i no només les grans, tan sols estan pels diners. Voler veure un rastre de sensibilitat en elles, és com voler veure un de vergonya en un polític. Per altre banda, els músics, cada vegada més, utilitzen el recurs de l’autoedició i la venda d’aquesta a traves de la seva pàgina a internet. I així va acabar descrivint-me el futur de la botiga i en conseqüència de les que hi anem anant, més o menys sovint, a “fer gasto”. 

També dels col·leccionistes va dir-ne la seva. Aquest grup d’éssers malalts capaços de vendre’s  el marit o a sa mare a canvi de poder escodrinyar en una pila de discos. 

 

I avui  he pogut calmar aquests instints al FiraDisc.

 

BEEFEATER IN–EDIT 2012 ( 2 )

 

CURE FOR PAIN: THE MARK SANDMAN STORY

 

Primera nit i primer sold out del festival. Pel·lícula sobre el carismàtic líder de la banda de Massachusetts. Un document interessant. Pel meu criteri: un xic massa sentimental.

 

XII FIRADISC

COTXERES DE SANTS

Des d’aquesta tarda i fins diumenge, s’instal·la un petit i modest paradís a l’edifici de les antigues cotxeres de tramvies al carrer de Sants. Però no pel seu reduït espai o els humils expositors, es poden deixar de tenir experiències satisfactòries assegurades i de gran nivell d’excitació.

 

BEEFEATER IN–EDIT 2012

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DOCUMENTAL MUSICAL DE BARCELONA

 

DEL 25 D’OCTUBRE AL 4 DE NOVEMBRE

 

Onze dies de cine... i música.

 

THE KHALSA STRING BAND – THE KHALSA STRING BAND / 1973 (LABEL PRIVATE) SIKH YOGA

Tots ells son membres de la comunitat Sikh, col·lectiu arrelat als moviments ioguis de l’època en que encara podies guardar esperances de canviar el món, un planeta en pau i equilibri. El grup practicava una música folk de clara i forta tendència per la filosofia hippie més espiritual i segons he pogut esbrinar a internet, encara actualment algun dels seus membres continuen vivint en el mateix estil de vida i tocant música.

 

Els aires folk/psych de One Creator, Chil’s Play o Song Of Bliss em donen una idea aproximada d’aquell inspirat estiu de 1.973 a Nova York, any de l’enregistrament d’aquest treball únic, encara que per algun lloc he llegit d'uns possibles treballs posteriors, circumstància que desconec.

 

Una obra referent, històrica i de bellesa inusual.

 

 

SYLVIA KRISTEL

1952 – 2012

 

Icona de part dels canvis que els anys setanta continuaven sacsejant a la societat, va morir dimecres passat a causa d’un càncer. La mirada entre innocent i lasciva que manté en les pel·lícules que va fer al llarg de les dècades dels setanta i vuitanta, ni als homes, ni a nosaltres les dones, ens deixa indiferents.

 

 

(single corresponent al tema de la primera pel·lícula amb Banda Sonora de Pierre Bachelet)

 

(amb Francis Lai, qui va fer la BS de la segona entrega)