CRÒNICA D'UNA MORT ANUNCIADA o QUANT DE MORBO

VIDES QUOTIDIANES

Ja li estan prenen les mides. A casa sempre que es parlava molt d'un malalt i sobretot - important - que encara no era mort, ho deiem. Tot ho convertim frívolament en noticia, com de sobte, tots parlem d’alguna persona com si haguéssim sopat amb ella la nit abans. I justament d’Aretha Franklin, que mai ningú la va convidar a cantar per aquí. Ni els del Primavera, que ja no hi han sigut a temps, pobrets.

Per què tanta expectació fins i tot on no n’hi ha hagut mai per res relacionat amb aquesta senyora? Per què de tot en fem un espectacle? L’espectacle deixem-lo per les discogràfiques i la familia que segur ja s'estaran fregant les mans preparant el cofre recopil·latori i de rareses, per editar-lo aquest Nadal.

JJUUJJUU

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Com que entre organitzar històries psicotròpiques, festivals com el Desert Daze i produir, promocionar i portar de gira a les bandes que a ell li surten dels pebrots es deu avorrir molt, Phil Pirrone debuta no com a músic, perquè amb això si va posar abans que aixequés dos pams de terra, però sí amb el que és el seu primer disc amb cançons que porta treballant de fa uns anys amb col·laboradors com Vinyl Williams, Jeffertitti o Mason Rothschild de Fever The Ghost i que ha batejat amb el nom de Zionic Mud. 

La conseqüència de l’atreviment és el que ens podem imaginar. Un no parar de visualitzar dracs traient confeti pels queixals i princeses de cabells celestials i olor a pàtxuli, que al capdavall tan m’agrada. Va sortir per la primavera de la mà de Dine Alone Records. Espirals i aspes de ventiladors girant a càmera lenta. Per no caure. 

(fot. David Uzzardi)

NICO, 1988

CINEMA

Presentat en format road-movie, el biopic italià, dedicat a Christa Päffgen que ha dirigit Susanna Nicchiarelli i protagonitzat la danesa Trine Dyrholm, es pot veure aquests dies a la pantalla gran d’alguns dels cinemes que queden. Es centra en la darrera gira que va fer la cantant i músic i es situa entre Manchester, Nuremberg, París, Praga, alguna part de Polònia no identificada i la costa de Roma.

  

El film es va estrenar i va guanyar el premi a la millor pel·lícula en la secció Horizons Awards, del darrer Festival de Venècia. Per a qui pugui interessar.

Dyrholm i Nicchiarelli

HARD-TURISME

MENCIONS APART

Aquests dies se’ls pateix especialment, totes desesperades per fer-se i enviar a les amigues la foto que els permeti sentir-se especials pel fet d’estar on està tothom, norma bàsica, formar part del ramat.

Diumenge passat, el diari Ara va encetar un total de quatre entregues de reportatges en còmic seguint la tendència que marquen diaris com, el New York Times, The Guardian, La Repubblica o la revista francesa Revue Dessinée, especialitzada en aquest tipus de periodisme.

Hi ho va fer amb les vinyetes de Miguel Gallardo – creador de Makoki – amb el nom de ‘El turisme és un gran invent’. El dibuixant va viure al Gòtic durant 20 anys i el 2014 va haver de fotre al camp com diu ell, cansat de que els nous visitants li fessin impossible portar una vida normal, amb el tancament de botigues locals i la pujada estratosfèrica dels lloguers.

Demà el seguirà Oriol Malet, i després seran Ricard Efa i el duet Cristina Durán i Miguel Angel Giner amb el desafiament del cinema i els vídeo-jocs envers el suport físic de tota la vida, el testimoni de successos relacionats amb la lluita feminista o els reptes que es troben els pares de fills amb diversitat funcional. Per aquest ordre.

A veure si al final es podrà salvar alguna cosa del periodisme actual.

 

 

RE – VOLUCIÓ

INDEFINIT

Les “coses” que l’ ”acaparador” reté, tanmateix, podrien arribar a explicar una historia capaç de refutar o desafiar d’alguna manera la seva visió dels esdeveniments. La seva col·lecció de discos, revistes o diaris podria revelar algun indici relatiu a cert moviment social, moda, tendència o sensibilitat que suposi un repte al seu estúpid control total de tota la consciencia. Una pista sobre un possible sortida. Una senyal de que la vida en realitat no depèn d’una connexió d’alta velocitat a Internet.

No hi ha ni un sol dormitori en una residencia d’estudiants ni cap casa d’una persona jove que estigui lliure del minimalisme conservador dels productes Ikea en els que col·locar el iPod, iPad, iPhone, etcètera. “iKea” fabrica articles que paradoxalment s’ajusten a la doctrina “anti-coses” del iMon: mobiliari i utensilis instantanis creats per esclaus i que es desintegren o exploten al moure’ls.

Ian Svenonius

Te están robando el alma

Contra Ikea, Apple, Wikipedia, el Rock corporativo i la depilación púbica (2017)

(fragments traduïts de l’espanyol) – de l’edició original en anglès del 2015

Diu Svenonius, ‘tot el que aquesta persona necessita està en el Núvol’. Magnífic, distret i divertit llibre sobre les nostres misèries quotidianes. Escrit pel músic i actvista Ian Svenonius (The Nation Of Ulyses, The Make-Up, Chain And The Gang) – Chicago,1968 – ens anima a desobeir.  

ENS VOLEN A TOTES IGUALS

KRAUTROCK PORTUGUÈS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

La banda portuguesa Dreamweapon han pujat a les altures i de retruc m’han fet pujar a mi. La capacitat de sentir-me in-material a través dels sons que van posant i traient amb les guitarres, sintetitzadors provocant retroalimentacions, loops i tot el que serveixi per fer-nos perdre el món de vista, és efectiva. El cas és que no va ser sense voler que es van batejar amb el nom d’un disc d’Spacemen 3.

Van estar a Barcelona fa uns mesos presentant Sol, el seu segon treball després de fixar amb Fuzz Club Records on segur que totes es trobaran molt a gust. I aquest vídeo d’un dels temes de l’àlbum, és de fa uns dies.  

FLIPAR DE FORMA NATURAL

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Les escultures que fa aquest nen, enllacen més amb el ram de la construcció que cap altre cosa. Alex Chinneck, de 34 anys, és expert en fer realitat el que a vegades somiem. Parets que s’obren, torres elèctriques del revés o façanes que s’escorren avall. La darrera la va fer en una nit, com el “pont del diable” i es titula Open to the Public, realitzada en una antiga fàbrica de pells a Ashford, al districte de Kent, i consisteix en dues cremalleres gegants que sembla que obren l’interior de l’edifici abandonat i a punt d’anar a terra. 

Chinneck ho descriu com a teatral i surrealista i explica que va trigar dos mesos per concebre-ho i produir-ho i que les seves obres les considera lúdiques, ‘per a què tothom les pugui experimentar i gaudir, convertint cada dia en alguna cosa extraordinària’. Ja és això, ja.

THE SHIFTERS, LA BANDA QUE NO VINDRÀ AL BAM

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

No m’agrada fer-ho, però no puc evitar-ho...The Fall, Jonathan Richman, venen ràpid a la ment. No passa massa sovint que ensopegui amb un grup que empatitzi tant com amb els Shifters, que diguis, iep! 

Han editat un cassette i varis singles/EP’s, el darrer d’ells fa poc, Just Sat Down (2018 – Digital Regress) i fa unes setmanes van penjar un parell de temes d’avançament del que representarà el seu primer treball de llarga durada, Have A Cunning Plan, que estarà a l’abast a partir de la tercera setmana de setembre via Trouble Mind Records.

El quintet de Melbourne demostra que es poden fer melodies enganxoses de forma seriosa des de baix i Miles Jansen (veu i guitarra) hi posa el punt intel·lectual amb unes lletres carregades de missatges socials que semblaven oblidats. Pop brillant i missatge compromès en ple 2018. Raresa total.

ELVIS COSTELLO NO S’ARRONSA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Les coses xungues s’han d’entomar bé, amb els braços ben oberts, i continuar endavant fins que la vàlvula principal falli. Com segur farà Elvis Costello després de l’entrebanc que ha tingut al haver de sotmetre’s a una operació per eliminar un petit tumor, motiu pel qual va haver d’aturar compromisos immediats. 

Tan és així que ja ha anunciat un nou disc amb The Imposters – des de Momofuku (2008) que no editava res amb ells – Look Now, de la mà de Concord Records i que sortirà a la llum aquest octubre per seguidament continuar amb la gira que va haver de cancel·lar el mes passat. 

SWOON

MINUTS DIGITALS

L'interès de Swoon és divertir-se. Penso, anem bé. M’agraden les persones que fan les coses sense més interès que el personal. La vida t'ensenya que ni cal, ni s’ha d’esperar res de ningú. Si a més de passar-t’ho de pebrots, el resultat és com el d’aquest jovent californià, ja és de felicitació. De moment han penjat nou temes com a primer treball.

Explica Stephen, veu i guitarra, que tot va començar quan va veure el vídeo Soon  dels Valentine. Normal.