Els dos extrems, Phil Elverum al capdavant de Mount Eerie...
... i John Dwyer, de Thee Oh Sees
Sam Prekop de The
Sea and Cake
Cherie Ko de Bored
Spies, banda de Singapur
Y eso es
todo amigos!... com
deia Porky a l’acabar l’episodi de
dibuixos animats de la Warner Bros.
A falta dels bonus tracks, el xou s’ha acabat. Per què te més d’espectacle d’entreteniment
de masses que d’interès real per la música. I sinó que li preguntin al pobre Phil Elverum quan ahir, 15 minuts
després de començar el set, l’escenari es va veure literalment col·lapsat
fins al final de l’actuació, pel so que venia de l’escenari del costat on
començava Adam Green.
Hem vist com inexorablement tot arriba i el
final del Primavera, entès com un fet
cultural musical i no com un de merament turístic, també. Tret d’algun
fet aïllat, tot està pensat exclusivament per atraure turistes o per a gent que
si hi hagués la Feria de Abril, li
aniria igual de bé, és clar, sempre que no falti cervesa i algú fent sonar
un instrument musical per bellugar els peus, sigui en directe o no. Difícil no pensar en
altres esdeveniments, com el de Benicàssim, que també li va arribar l’hora.
Al final em quedo pensant el de sempre: que
si no compro l’abonament, serà difícil veure algun músic que d’altre manera no
el veuré. Queda com la cosa positiva, que si no fos pel festival, gent com Neko Case o Dexys continuaríem veient-los només pel You Tube. Així doncs, tan sols queda afegir l’epitafi. Parafrasejant a Companys:
Tornarem a sospirar
Tornarem a sofrir.
Tornarem a comprar l’abonament.
Ah! I donar les gràcies a l'organització per suprimir els vals
per les begudes. Un detall.
Rough Trade o l’ambaixada anglesa al Fòrum
speak english... or spanish
Nivell
El cafè passa
de 1,50 € a 2... i si vols llet, 3,00 €. No apta per aturats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada