RECUPERANT CLÀSSICS
Es van fer amigues mentre estudiaven música a la Purcell School als afores de Londres i
van decidir fer alguna cosa juntes. Era 1991, els inicis van ser a peu de
carrer, a Portobello Road, on Barry
Adamson va parar l’orella passant pel seu davant i automàticament les va
convidar a participar de la banda sonora que estava composant (Il Solitario). Tenien 20 anys i eren Katharine Blake, Jocelyn West i Kelly
McCusker. Quasi al mateix temps, el productor i propietari de la
discogràfica Mute, Daniel Miller,
impressionat per les noies – desconec a quin nivell – els demanava
d’enregistrar un disc, així, aquell mateix any editaven el seu primer single, Gush Forth My Tears.
Decidides i de la mà de Tony Faulkner, van gravar, en
dos dies el seu primer llarga durada, Madra,
un disc valent, tot ell gairebé cantat a capella i compost de temes
tradicionals britànics. Desconec com, però els hi surt l’oportunitat de
telonejar a Blur, no s’ho pensen
dues vegades i va, i triomfen. Reflexionen,
Jocelyn West marxa i entra en
el seu lloc Donna McKevitt, també
decideixen ampliar el grup amb violins, teclats, baix i bateria. Entre els anys
1992 i 1993, canvien amb molta saviesa el so fent-lo més abastable, gires amb
gent com Curve, Nick Cave o Spiritualized
i l’edició de Suspiria, un treball
que les alça com si fossin damunt de l’escuma d’una copa de cava.
El 1994 ve un darrer treball abans de que l’escuma les
faci fora de la copa, Fairytales Of
Slavery, produït en part per l’Einstürzende
Neubauten, Alexander Hacke, convertint-se en la porta de sortida que obria
camí a la nova banda de Katharine
Blake,
Mediaeval Bæbes. Abans però, un avançament amb format
single, Peepshow, amb una
performance des de les finestres de la Tower Records a Piccadilly Circus. El 2000 editen Carnival Of Sound com a punt final
definitiu i continuar cadascú/una pel seu camí.
Katharine Blake
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada