dimarts, 5 de maig del 2020

ANNA KARINA, EXEMPLE IL·LUSTRATIU

ICONES

Protagonista de clàssics del cinema francès, la seva imatge va lligada a una manera de fer i de ser

Entre mig de tants reptes, la seva desaparició de fa uns mesos, hauria de provocar en totes nosaltres una reflexió sobre a on ha anat a parar el desaparegut setè art.


Va fer del serrell una causa. La va batejar Coco Chanel, quan d’adolescent es guanyava les garrofes posant per a ella. Li va cantar al Tibidabo a la pel·lícula La Vie Est Magnifique (1964). Quan va baixar del ‘tren penjat’, va lligar amb Jean-Luc Godard, i amb ell va fer obres cabdals de la nouvelle vague, com Alphaville (1956) o Made in Usa (1966). A la pel·lícula feta per a la televisió, Anna (1967) del director Pierre Koralnik – un dels supervivents – va cantar Gainsbourg. Per si fos poc, a sobre va néixer a Copenhague.

Què se n’ha fet d’aquella cosa tan cool? Es pot dir més alt, però no més clar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada