En general, l’edició que donen per
finalitzada, la considero normal a la baixa. Li dono un aprovat ben justet.
Penso que, com qualsevol altre festival que la seva finalitat passi, potser no
des dels seus orígens, però sí que n’ha anat derivant a poc a poc, passi com
dic per la prioritat, legitima és clar, de que abans que altre cosa és un
negoci, entra inevitablement en la baixada de qualitat i d’expectatives lògiques, com ho
ha fet. El discurs gens crític que utilitzen i l’autobombo permanent n’és la
prova. Per acabar-ho d’adobar, la patètica polèmica, amb intervenció inclosa
de membres de l’excel·lentíssim ajuntament, generada per dues persones, que s’imaginen
posseïdores de la veritat i que tant l'una com l’altre, considerant-se salvadores
d’alguna cosa, només han fet que confirmar que el vaixell ja fa aigües. Així doncs,
previsible i res fora del normal.
Sempre ens quedarà el Primavera Club, per
sort ja en ple hivern.
Més coses :
La “recuperació” de l’euro, ni que sigui per pagar les begudes als bars.
Això va bé.
Els stands amb les cubetes de discos.
Això és bo i molt sà.
Que cada vegada hi hagi més gent de la segona edat, llàstima que la majoria siguin guiris.
Això, ni és bo ni és dolent. Hauria de ser normal.
La desagradable proliferació d’aquests mateixos guiris, masses d’ells amb excés d’alcohol a la sang. Sobre això no cal dir res.
En conseqüència, o ni això, el castellà com a primera llengua, seguida de molt a prop de l’anglès i de molt lluny del català. Sobre això ja estem acostumats.
Els mini-shorts com a peça estrella entre nosaltres.
Això és bo per moltes coses.
L’escenari ATP sens dubte com el millor en programació, ubicació i aire no pudorós.
Això és imprescindible.
