Avui tothom és fan de Greg Lake. Hi ha coses ben curioses. Fins ahir tothom ratllava i
deia pestes del que es defineix – encertadament o no – rock simfònic.
Donovan, de 70 anys, donarà
dos concerts al nostre país l’any que ve. El primer el 12 de març a Lleida,
dins l’onzena edició delMUD. El segon, a la sala Barts de Barcelona el dia 18.
El mític cantant escocès està girant en el que ha titulat The 50th Anniversary Tour o el que és el mateix, la celebració dels
50 anys de l’edició de Sunshine Superman, el que va ser el seu tercer disc. I posar al cercador, Donovan al Músiques Disperses per buscar algo més de informació i començar a riure,
és tot a la vegada.
A la pàgina d’El Segre, de Lleida:... bla bla bla, el cantautor es troba en
plena gira de presentació del seu últim àlbum Sunshine Superman amb que celebra
els 50 anys de trajectòria musical.Premio para el Caballero!
Un altre, un altre! Aquesta
a la d’EuropaPress: ... bla bla bla, que se celebrarà del 9 al
12 de marzo, contarà con el cantautor y poeta norteamericano Donovan Leitch como cabeza de cartel.
Bingo!
Al llarg de la
primera setmana de desembre, a la capital de Florida te lloc l’Art Basel nord-americana i a la seva
ombra, més de 20 fires d’art simultànies a la ciutat. PULSE, n’és una d’elles. L’art contemporani s’ha proposat
convertir en alguna cosa que de tant passatgera, acabarà formant part, com
tantes altres formes d’expressió, d’un cabàs d’obra aliena a sí mateixa i totalment
fora de context.
Entre totes les
muntanyes de producte, destaco però, Champ,
uns ovaris en neó i uns guants de boxa de l’artista londinenca de 31 anys Zoe
Buckman, una obra en protesta per l’actual política nord-americana – tornem-hi –
en contra del dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos. Buckman és
també la dona de David Schwimmer (Ross Geller 'friend').
Aquest passat 24 de novembre a l’esplanada de
l’Opera House de Sydney, van protagonitzar la nit d’estiu australiana amb un
concert celebrant els seus més de 30 anys d’història.
Pop comercial, però ben fet. Les coses com
siguin.
Diu la notícia que la coneguda marca valenciana
de peces de ceràmica ha convocat una junta d’accionistes per al 5 de gener per
estudiar la possibilitat de vendre’s l’empresa. La notícia no és gens bona pels
seus actuals 700 treballadors. En un comunicat la família demana calma i
assegura que estan treballant per la continuïtat de la casa.
Tenint en compte la propera declaració
d’independència – encara que Lladró
sigui del sud del país i en quedarà fora per què no hi ha cullons – de cara a
la normalització cultural no podrien fer un tàndem amb els manresans de Tous i mirar d’aconseguir un tros de
terra a la futura ‘esplanada dels museus’
per muntar-n’hi un d’art kistch i
sumar-se així a la xarxa d’altres centres d’aquesta índole d’arreu del món? Pregunto.
(les imatges que venen a continuació poden ferir la sensibilitat de l'espectador)
Des de fa quinze dies que corre el segon disc
del duet experimental format per Kim
Gordon i Bill Nace. Editat per Matador i amb el nom de No Waves, consta de tres composicions
que van ser enregistrades el 2014 en el Big
Ears Festival de Knoxville a Tennessee.
La compra del vinil a la westore de Matador,
inclou – encara – un poster de l’art-cover de Raymond Pettibon.
Etiquetes, mmmm... Jo no sé si formen part
del que es va definir com a britpop,
o si del bretpop o del britpep. El cas és que la banda de John Power – The La’s –l’octubre de
1995 va editar All Change, el seu
primer treball, un disc d’enèrgic power pop, transparent, sense les pretensions
excessivament vanitoses d’altres col·legues seus.
El juliol van llançar el primer single, Finetime i el setembre aquest estimulant
Alright.