TRASPASSOS / GENER 2025
PER NO FER CAS DELS GRANS: 00
DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA FAMOSA VACUNA / CÀNCER / ALTRES: 19
NO SABEN / NO CONTESTEN: 07
Encetem la primera llista de 2025 amb dos
traspassos de l’any passat que van arribar tard. Som així. Amb la resta de
seleccionats, son tots aquests:
El primer, Don Nix. Compositor, productor i
arranjador musical entre milions d’activitats. Va morir mentre dormia la
mateixa nit de Cap d’Any a casa seva a Germantown amb 83 anys. Estava delicat
de salut i entre altres coses, havia perdut la vista.
El mateix darrer dia de l’any traspassava Tom
Johnson, format amb Morton Feldman i amb John Cage d'inspiració. Durant la
dècada dels 70 es va integrar en l’ascens del minimalisme. El 1982 amb Rational
Melodies, va experimentar en nous mètodes per expandir el moviment. Va
traspassar als 85 anys a casa seva de París sense que s’hagi especificat la
causa exacte.
Ja entrats al 2025, el primer dia Wayne Osmond,
membre original de The Osmonds. Informen que el traspàs es va produir en pau i
voltat de família, després d’uns dies de patir un vessament cerebral. Tenia 73
anys.
El dia 3 ho feia el cantant de soul Brenton
Wood als 83 anys. El seu manager ha confirmat que va morir per causes naturals
a casa seva de Moreno Valley, a Califòrnia.
L’endemà traspassava el músic nord-americà Dylan
Thomas More. Va co-fundar Chemlab, una banda de Washington D.C. influenciats
per personal com els de Throbbing Gristle. Es diu que ha sigut per causes
naturals.
El mateix dia 4, l’artista d’avantguarda
Richard Foreman. Van fundar l’Ontological–Hysteric Theatre el 1968. Va muntar
la seva primera obra a la mítica Film–Maker’s Cinematheque de Wooster Street.
Va col·laborar amb George Maciunas de Fluxus i amb Jonas Mekas. Va traspassar
d’una pneumònia a Nova York amb 87 anys.
També el 4 el pintor i músic Ed Askew. Va enregistrar un primer àlbum homònim el 1968 editat per ESP-Disk’. El disc, també com a Ask The Unicorn, ha estat re-editat diverses vegades. La portada reprodueix una fotografia de les protestes d’Stamford després de l’assassinat de Martin Luther King Jr. Ha anat tocant i mantenint activitat artística al llarg dels anys amb una important producció incloent col·laboracions amb Mike Heron. El 2013 Sharon Van Etten li va demanar de col·laborar en el seu àlbum For The World i el 2014 va llançar via Okraina Records l’excel·lent 10” Rose. Ha traspassat als 84 anys sense que s’hagi donat a conèixer cap dada més.
L’endemà traspassava “Beej” Chaney, membre de
la banda punk/new-wave, The Suburbs. També va estar al capdavant de l’estudi Shangri-La
de Los Angeles fins que se’l va vendre el 2011. Va morir mentre nadava en el
Pacífic, a Hermosa Beach, on vivia. Curiosament, l’any anterior ja va patir un
accident similar que l’havia deixat tres dies en coma. Tenia 67 anys.
El dia 7 ho feia Peter Yarrow, qui va ser
membre dels populars Peter, Paul & Mary. Van ajudar una mica a Bob Dylan
quan el 1963 van llançar un single amb Blowin’ In The Wind que va pujar com
l’escuma en les llistes d’èxits. L’agost d’aquell any el trio va pujar amb
Luther King Jr. a l’escenari muntat per a la March On Washington on van
interpretar la cançó convertint-la en l’himne que continua sent. Va traspassar
als 86 anys d’un càncer al seu apartament de Nova York.
El cantant de soul Sam Moore membre del duo Sam
& Dave, va morir el dia 10 als 89 anys a Florida, per complicacions durant
la recuperació d’una cirurgia sense que s’hagi especificat el tipus de cirurgia.
Ens deixa cançons com Soul Man o Hold On, I’m Comin que seguiran amb nosaltres.
El mateix dia 10, traspassava Colin Carter de
la banda progressiva Flash. Es van formar el 1971 amb Peter Banks (Yes) i van
llançar tres àlbums prou interessants. Va morir als 76 anys d’una hepatitis.
Dos dies després, ho feia Jackie Farry. Va
treballar en tasques promocionals per Atlantic i Epic Records. Va fer de
manager de gira per a bandes com The Lemonheads, Jon Spencer Blues Explosion o Elliott
Smith i va treballar amb Nirvana arribant a fer de mainadera de Frances Bean
Cobain. Va traspassar als 58 anys de càncer.
El 13 el fotògraf Oliviero Toscani, conegut per
les seves fotografies per a United Colours of Benetton especialment durant la
dècada dels 80 sobre temes socials: el VIH/SIDA, el racisme o la màfia. Va
traspassar amb 82 anys a casa seva de la Toscana d’una amiloïdosis.
L’endemà el music ghanès Teddy Osei, conegut
per ser el líder de la banda Osibisa fundada el 1969 a Londres. Va morir als 88
anys a la capital anglesa sense que hagi transcendit la causa concreta.
El dimecres 15 el director de cinema i una mica
músic, David Lynch a casa seva a Los Angeles. L’agost passat va fer saber que
tenia un emfisema en estat avançat. Li van faltar cinc dies per fer els 79
anys.
El 16, Toby Myers, membre de la banda Roadmaster
i de John Cougar Mellencamp des de 1982, on figura a l’album Uh-Huh de 1983,
fins 1999. Va traspassar amb 75 anys de càncer.
Aprofitem la noticia del traspàs el mateix dia
16 de Rob Sheeley per fer un homenatge a tota les persones que com ell dediquen
la vida a remenar capses plenes de pols... i de vinils. Va ser el 2014, després
d’estar al capdavant del negoci audio-visual al llarg de tres dècades, que va
obrir una botiga de discos, Mill City Sound, a la ciutat de Hopkins, a Minnesota.
Es va fer conegut pels seus viatges a la recerca de col·leccions de discos. Va
traspassar amb 69 anys de càncer havent complert el seu somni.
Saltem al dia 20, que ho feia el director de
cinema francès Bertrand Blier. Especialment recordat per pel·lícules com Les
Valseuses (1974) un film reverenciat i
brillant amb el fantàstic trio format per Gérard Depardieu, Patrick
Dewaere i Miou-Miou, per després continuar amb Préparez vos Mouchoirs (1978)
amb la que va guanyar l’Oscar i Beau-père (1981) totes atacant la mentalitat
burgés-estreta. Va traspassar a casa seva de París amb 85 anys.
Seguim en el 20, quan també traspassava John
Sykes, guitarra britànic que ha tocat en diferents formacions entre les que
trobem Thin Lyzzy a partir de 1982 i després, el 1984, amb Whitesnake. Ho va
fer als 65 anys de càncer.
L’endemà, l’arquitecte anglès Dennis Crompton,
conegut per ser un dels fundadors del col·lectiu experimental i teòric
Archigram, conegut durant la dècada dels 60. Va morir amb 89 anys sense que
s’hagi especificat la causa.
El mateix dimarts el darrer membre viu de The Band, Garth Hudson. El 1961, amb 24 anys, es va unir a The Hawks, de Ronnie Hawkins. El 1965 i a traves de l’assistent d’Albert Grossman, amb a resta del grup van conèixer a Dylan. A partir d’aquí sorgeix The Band i la resta ja forma part del millor de la història de la música. Hudson va traspassar als 87 anys, tranquil·lament mentre dormia, en un lloc proper a Woodstock.
Passem al dimecres 22 per afegir al music i
compositor Gabriel Yacoub, fundador de la banda de folk-rock francesa Malicorne.
Va començar el 1971 al grup d’Alan Stivell per dos anys després, el 1973, crear
la banda per la que seria conegut. Va traspassar de la llarga malaltia en un
hospital de Bourges amb 72 anys.
També el 22 ho feia Johan Slager, guitarrista
original de la banda progressiva holandesa Kayak. Tenia 78 anys i la causa no
s’ha donat a conèixer.
Seguim el 22 amb el reconegut músic i productor
Barry Goldberg. Va tocar amb Bob Dylan en la seva nova etapa elèctrica i el
1967 va fundar The Electric Flag al costat de Mike Bloomfield. Va morir per
complicacions derivades d’un limfoma no Hodgkin amb 83 anys.
El 22 no va ser un bon dia. També traspassava
Elliot Ingber que va tocar la guitarra amb The Mothers Of Invention un temps abans de formar
Fraternity Of Man. A mitjans dels setanta va tocar durant un temps amb Captain
Beefheart. Va fer-ho als 83 anys sense que s’hagi especificat més.
Tancarem la llista amb el traspàs de Marianne
Faithfull que ho ha fet en pau a Londres als 78 anys. El mite va començar quan
va assistir a una festa amb The Rolling Stones i els seus dos primers àlbums de
1965 van ser el principi d’una carrera artística de vertigen.
