JON LORD

1941 – 2012

Inoblidables els seus viatges amb el Hammond. 

                                                         (fot.Jorgen Angel)

PITCHFORK 2012

Al llarg de tres dies, la ciutat de Chicago a pogut gaudir d’algunes de les bandes més destacades de l’influent portal. YouTube ens ha permès seguir-lo en directe a traves de la seva pàgina. Fins quan ho podrem fer de forma gratuïta i sense publicitat, és un misteri. De moment és d’agrair poder-ho fer.

Els dies 1, 2 i 3 de novembre el festival es desplaça a Paris i ens quedarà més a la vora per veure’l en directe, directe.

Wild Flag

MONTJUÏC DE NIT

Hi eren tots: el Primavera, el Sónar, el Barnasants, el del Mil·leni, el Tradicionàrius, el de Blues, el Mas i Mas, el de Guitarra, l’Hipnòtik, ... l’In-Edit, tots. Un darrera l’altre. L’ajuntament, sempre, més tard o més d’hora, passa factura. El del Trias, el Fernándes, l’Hereu...

I ahir era dia de pagament.

STEVE WYNN I PATTI SMITH

La vida és així. A vegades sintonitzes amb ella i altres no. Em refereixo a com funcionen i es desenvolupen determinades persones que segurament no son més que fruit de l’actuació i presumpcions de terceres.

Steve Wynn amb la mítica The Dream Syndicate, fa una gira d’aniversari pels 30 de l’extraordinari The Days Of Wine and Roses per Espanya, Euskadi i Catalunya. Al nostre país ho farà a València, com Déu mana, a la sala Wah Wah, però a Barcelona, per la Mercè al BAM, o sigui, gratuït, o sigui, amb gent que està només pendent de que no se li acabi la cervesa, de parlar ben alt i fer el ruc tot dient: son buenos estos, ¿como se llaman? Dos mesos després, el novembre, torna Patti Smith, de nou al Palau de la Música amb preus només per a rics (o al galliner que no veus una merda). 

Els afeccionats a la música hem vingut a aquest món a patir.

Steve Wynn i Linda Pitmon

THE NATIONAL GALLERY – PERFORMING MUSICAL INTERPRETATIONS OF THE PAINTINGS OF PAUL KLEE / 1968 (PHILIPS)

El productor Roger Karshner, home molt influent al món musical de Cleveland (va ser també mànager de l’influent banda de la ciutat The Outsiders) juntament amb gent com Chuck Mangione (aquí es pot veure la seva extraordinària habilitat amb el pop) va dirigir aquest extraordinari àlbum ple d’harmonies vocals i delicioses composicions. L’excusa no és altre que com molt bé diu el títol, les interpretacions musicals d’una sèrie de quadres del pintor suís Paul Klee. L’àlbum va perfectament complementat amb un full amb les fotografies dels quadres corresponents i les lletres de les cançons. 

Aquest és un clar exemple de la extraordinària obertura de mires que va existir un dia no molt llunyà i de la capacitat de produir una obra com aquesta, totalment impensable en el nostre món actual.

P_ _ _ enveja!

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICÀSSIM 2012

Evidentment és una qüestió de prioritats. Val una pasta assistir-hi, no és només l’entrada. Si va o no, depenent de que disposis dels euros necessaris (no parlo d’anar al càmping i alimentar-te a base de galetes i pizza). Sigui com sigui, malgrat l’espanyolització i la turistada – que alguns resisteixen i altres, com el Primavera, no –aquest és el festival de tots els festivals que surten com bolets de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El fet de mantenir-se fidel als criteris inicials de música, platja i bon menjar, fugint de protagonismes ridículs, el mostren tal com ha de ser un acte d’aquest tipus: un negoci.

Per què tota l’energia i diners que es dediquen a molts dels festivals i festivalets que proliferen com les festes majors, no es destinen a consolidar una escena de concerts estable i de nivell europeu al llarg de l’any... i així poder gaudir molt millor del que realment importa que és la música?

Amén.

ROSANNA ARQUETTE

La considero una altre icona del pop. No només per papers com el de Marcy a After Hours, de Paulette a Life Lessons (New York Stories) o la heroïnòmana Jody a Pulp Fiction o de Gabrielle a Crash per citar-ne alguns, sinó també per aquelles pautes que citava parlant de Winona Ryder. Gaudeix de patrons característics que la situen en recintes i backstages de concerts i festivals i que gent com Beck, Perry Farrell o McCartney se li situïn a qualsevol dels seus dos costats. 

Quina no voldria ser la seva xicota?

Linda Ramone, Rosanna Arquette amb la seva filla Zoe, i Vincent Gallo al The 5th Johnny Ramone Tribute l’any 2009

ESFONDRAMENT ( 2 )

PUJEN: Les muses.

La música que es fa aquí es troba en un bon moment. Hi ha escenes per arreu. Per fi estan sorgint bandes molt interessants i amb una forta projecció que fa que siguem en un moment dolç. Un moment que s’ha d’agafar amb carinyo. Celestial Bums, Anímic, o el mateix Missing Leech en son exemples.

BAIXA: Enderrock

Revista guardonada amb premis a la Projecció Social atorgats pel govern català, ara va i fa un “ERO”. Com s’explica?

Molt fàcil: sense subvencions i sense vendes (mai les ha tingut com per tirar coets) s’ha quedat amb el cul a l’aire. 

Es veia venir. Molt lleig. 

LAZY SMOKE – CORRIDOR OF FACES / ANY REEDICIÓ ? ( DISCOGRÀFICA ? )

Desconegudíssima banda de Massachusetts de la familia dels que un cop desapareguts – VU, Big Star – obtenen la màxima qualificació. I aquest és un altre d’aquests petits tresors ignorats de l’època gloriosa. Totes les seves cançons destil·len extracte del més pur aroma psicodèlic, transportador ultrasensorial cap el planeta Sinestèsia. Originalment va ser editat el 1969 per Onyx, una petita companyia que en va realitzar un brevíssim premsatge de tan sols uns centenars de còpies. Circulen un CD editat l’any 1997 pel segell Arf Arf que recull alguns temes inèdits i una reedició en vinil molt poc documentada per no dir gens.

Criatura absolutament fascinant. Una obra mestra.

CRUÏLLA BCN 2012

I aquest cap de setmana: un altre festival!

Això és patètic.