CINEMA
De les pel·lícules que l’argument recau
en explicar, habitualment una part, la vida d’algun personatge influent de
la història més o menys recent, en diuen biopic i no documental, entre altres
coses per què es pot modelar en més o menys quantitat a conveniència del que en
vulguis treure a taquilla. Pel què sí hauria de servir de forma inexcusable és
per recrear tota la posada en escena del moment, per a poder així, com a mínim,
servir de document visual de l’època on passa el que ens expliquen.
Ara li toca a Jimi Hendrix, l’estrena del qual està prevista als Estats Units, pel
26 de setembre. Té traça d’acabar sent un altre film de ‘pà sucat amb oli’, perdó,
biopic doncs està dirigit per John
Ridley, guionista de la comercial 12
Years A Slave i protagonitzada pel
catxas Andre Benjamin membre del duo mainstream
OutKast. A més, i això si que no té
perdó de Déu, per problemes de copyright,
ho sigui, de pasta, no sona ni un tema original ni versió de l’autèntic Hendrix, diuen que sí en canvi el Sgt. Pepper’s dels Beatles, Wild Thing dels Troggs o Mannish Boy de Muddy Waters, entre altres temes de l’època.
No caldria res més! Potser temes d’Spandau
Ballet? Per a tremolar. Una pel·lícula, perdó, biopic, sobre Jimi Hendrix
sense música de Jimi Hendrix.
Aquest és el tràiler que han començat a
fer córrer:
