CONFIDÈNCIES i INDISCRECIONS AL GLAMUROS LAUREL CANYON

HOTEL CALIFORNIA – CANTAUTORES Y VAQUEROS COCAINOMANOS EN LAUREL CANYON

per: BARNEY HOSKYNS

edita: CONTRA

traducció: ELVIRA ASENSI

LLIBRE

L’editorial la Contra, acaba d’editar en castellà – crec que l’original és de 2007 – Hotel California

Un llibre on en 400 pàgines Barney Hoskyns intenta, i ho fa molt bé, explicar tot el que va passar a Laurel Canyon, del 1967 al 1976, les estades, anades i vingudes de tot el personal que aquells dies remenaven les cireres de la música dominant. Hi passen els Byrds, The Mamas & The Papas, Crosby, Stills, Nash and Young, Joni Mitchell, Gram Parsons, Jackson Browne, Linda Ronstadt, James Taylor, Randy Newman, Jack Nitzsche, Phil Ochs, fins a Frank Zappa i els Mothers o Kim Fowley, per dir-ne uns quants.

A banda de la part creativa, també hi surt la part comercial de la mà dels joves empresaris – avui diríem ‘joves emprenedors’ – que hi veien el costat dels quartos, com David Geffen i Elliot Roberts d’on va sorgir Asylum. Discogràfiques ja consolidades con Warner/Reprise de Mo Ostin i Joe Smith i també Elektra.

Però, la història està plena d’alt-i-baixos, per dir-ho suaument. Ara tot va de meravella, ara tot és un desastre. Per això cal aprofitar quan les coses van bé, perquè no sempre serà així. És el que va passar a la zona boscosa propera a Los Angeles de Laurel Canyon a finals dels seixanta i fins a mitjans de la següent dècada, uns 10 anys aproximadament. Els carrers d’aquella privilegiada zona i les seves cases, es van convertir en un dels epicentres de la música i tot el que arrossega de modus de viure. Fins que de l’idealisme i el romanticisme, es va passar als mals rotllos. Va aparèixer el lleig del sex, drugs & rock’n’roll. Banyes, sobredosis i ascensos glamurosos seguits de caigudes en picat. Es podria dir que va ser com el que va passar aquí, guardant les distàncies, també més o menys els mateixos anys, a La Floresta i rodalies. Ja dic més o menys.