TRASPASSOS / JUNY 2023
CÀNCER /ALTRES: 09
PER CULPA DEL PUTIN: 00
NO SABEN / NO CONTESTEN: 06
Encetem les entrades del mes, amb un repàs a gent que ja ha agafat el bus cap a la propera parada
El mateix dia 1, l'actriu Margit Carstensen. Del 1965 al 1969 va formar part del grup de l’Hamburger Schauspielhaus, després ja van venir pel·lícules com Die Bitteren Tränen der Petra von Kant (Les Amargues Llàgrimes de Petra von Kant) del 1972 del director Rainer Werner Fassbinder, Die Dritte Generation (La Tercera Generació) del 1979, també de Fassbinder o Possession del 1981, dirigida per Andrzej Zulawski. Nascuda a Kiel (ciutat que va quedar englobada a l’antiga RDA), ha traspassat amb 83 anys a Heide, per problemes derivats d’un emfisema pulmonar.
El dia 5 ens deixava la
meravellosa Astrud Gilberto, de naixement Astrud Evangelina Weinert. Quan era
una adolescent tontejava amb un grup de joves entre els que hi havia Nara Leão
o João Gilberto amb qui, com és sabut, es va casar. Tenia 83 anys i tot i que
no s’ha revelat la causa, el 2021 se li havia diagnosticat un càncer de pulmó ( ? ).
L’endemà ho feia a casa seva,
Tony McPhee, cantant i guitarra de The Groundhogs, després d’una caiguda l’any
passat. El 2009 va patir el primer d’una sèrie de vessaments cerebrals, que el
van obligar a penjar les botes el 2015. Tenia 79 anys.
El 12, Treat Williams, actor nord-americà que va fer gràcia veure’l cantar a la pel·lícula de Milos Foman de 1979, Hair, fent de hippie. Va traspassar d’un accident de trànsit. Tenia 71 anys.
L’endemà, als 57 anys, el bateria d’Urge Overkill, Blackie Onassis (John Rowan). Es va unir a la banda per The Supersonic Storybook (Touch And Go – 1991) i s’hi va quedar fins al 1996 quan per problemes amb substàncies considerades il·legals, va deixar definitivament el grup. No s’ha donat cap detall més.
Dos dies després, el 15, l’actriu
anglesa de teatre i cinema, Glenda Jackson. Anomenem les pel·lícules Women In
Love (Ken Russell – 1969) o Sunday, Bloody Sunday (John Schlesinger – 1972). El
1992 va ser elegida diputada pel Partit Laborista fins que ho va deixar el
2015. Va traspassar amb 87 anys a casa seva, després d’una breu malaltia.
L’endemà, la bateria de Butthole
Surfers, Teresa Taylor, amb qui va assaborir tot el que va poder i més des del 1983 fins el 1989, l’etapa dura, contribuint al singular so de la banda amb la bateria,
al costat de l’altre bateria, Jeffrey Coffey. Arrossegava problemes de salut. La
causa oficial de la mort, malaltia pulmonar.
El dia 19, el músic català
Emili Baleriola. Va formar part de lo milloret de les bandes de l’escena
progressiva i tot el contrari (s’ha de menjar) tocant la guitarra amb bandes com
Crac, Màquina! l’Orquestra Plateria o Esqueixada Sniff. Va traspassar d'un
aneurisma als 71 anys.
El dia després, el
guitarrista John Waddington, membre de The Pop Group a la que es va unir el
1977. Amb la dissolució, el 1981, va involucrarse en altres bandes punk, com
Maximum Joy o curiosament al primer àlbum de Lily Allen, Allright, Still. Traspassa amb 63 anys sense que s’hagi revelat la causa.
El dia 22, el saxofonista
alemany, llegenda del free jazz europeu, Peter Brötzmann. Ho va fer a
Wuppertal, on també va néixer. Va començar per les arts visuals, influenciat
per moviments com Fluxus. Després, també inspirat per gent com Miles Davis o
John Coltrane ja va fer per passar a la història. Tenia 82 anys i la causa, una malaltia pulmonar crònica.
‘Lucky’ Guri, reconegut
pianista nascut a Calella, que igual que Baleriola, va participar molt
activament en les bandes de l’escena progressiva catalana i tot el contrari
(la seva entrada a la televisió pública catalana, el duria ha perdre tota la
màgia del passat). Va estar a bandes de la categoria de Barcelona Traction,
Secta Sònica o Música Urbana. El 2004 va patir un ictus que el va obligar
gairebé a començar de nou, traslladant-se a Palamós. Va morir amb 73 anys.
L’actor Frederic Forrest.
Cara coneguda per, entre altres pel·lícules, The Conversation (Francis Ford
Coppola – 1974) o Apocalypse Now (Francis Ford Coppola – 1979). Va traspassar
amb 86 anys a Califòrnia, sense especificar més causa que la d’una llarga malaltia.
El dia 26, Jack Lee, líder de
la banda de power pop de Los Angeles, The Nerves. Ho ha fet als 71 anys a
conseqüència d’un càncer de colon. Com a anècdota: va compondre Hanging On The
Telephone, convertida en un clàssic per Blondie.
L’actor Alan Arkin (també
director i compositor), se’l pot veure a pel·lícules com The Russians Are
Comming, The Russians Are Comming del 1966 dirigida per Norman
Jewison (de la que els ucraïnesos ara en faran un remake), Wait Until Dark del 1967 dirigida per Terence Young o Little Murders del
1971 i dirigida per ell mateix. Va traspassar a casa seva als 89 anys de
complicacions cardíaques.
El darrer dia del mes, s’anunciava
el traspàs del músic pioner de l'escena industrial, Monte Cazazza. Va ser dels
primers a formar part de la Industrial Records de Throbbing Gristle. Va
traspassar amb 68 anys sense especificar més que allò de la llarga malaltia. En
la seva època d’estudiant a la Califòrnia College For Arts and Crafts, va acaba
sent expulsat després de crear a la classe d’escultura, una cascada de ciment
que va provocar que la gent no pogués accedir al seus llocs d'estudi, durant uns quants dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada