ANAR AL MON
Parlem amb una de les bandes que actualment
està, casi, en boca de tothom: Ratpenades. Son Vero Rosinach
(bateria, veu), Virgínia Borràs (baix, veu) i Karol
“Krol” (guitarra, veu).
Segons wikipedia,
fan punk-rock rural. Un terme, que si
és pel fet de ser del Segrià o de l’Anoia, podríem debatre molt. D’entrada
imposen, fins que a poc a poc, en la conversa, t’adones que son tres trossos de
pa beneït en ple procés d’heretgia.
Ens trobem a la botiga Grans Records de Lleida. Instal·lades en una de les taules de la
seva fastuosa terrassa, tenim una molt casi impossible conversa. Provocadores
en les seves afirmacions, el seu leitmotiv
és fer uns riures, si pot ser acompanyat d’uns beures i passar-ho el millor
possible. Sinó, què dimonis fem aquí?
EUROVISIÓN
Només engegar, queda clar que l’espontaneïtat i
dir les coses pel seu nom, seran les dinàmiques de la trobada. Comencem parlant
amb la Vero i la Krol en companyia de la Sandra Tatutek (la membre oculta) mentre esperem a la Virginia.
TdP: Oculta? Pot agafar i fer el que fa Joel Gion o el Bez... moure’s per l’escenari, tocar algun instrument de percussió,
ballar,...
Vero
Rosinach: No vol. Així que hem d’emplenar nosaltres
tres.
TdP: Que vols dir emplenar?
VR: Doncs
fer una mica de xou. És espectacle. Però jo des de la bateria no puc fer gaire...
Krol: Clar
que pots! T’aixeques, fas anar els braços i amb les baquetes fas paaaaam!!!
VR: Saps
què passa...
K: Sí,
ara posarà l’excusa dels cables...
VR: Ah! si
clar, estic voltada de cables... però si elles amb l’inalàmbric ja baixen a
baix amb el públic a fer la cabra, jo no cal que faci gaire més...
TdP: Va, fem una mica d’història
K: Vam
començar a gestar el projecte el 2019 nosaltres dues i dos anys després, el
gener de 2021, vam posar un anunci i va aparèixer la Virgi. Va anar molt bé, perquè ella aporta la part tècnica,
arranjaments, allò que cal afegir o treure...
VR: Jo
venia del punk de carrer, quatre
acords, quatre crits i endavant. Amb el temps anem polint el so.
K: Bé,
allò també tenia la seva gràcia. Era més ramonero.
Més guarrindongo. Amb la Virgi, que és
més madura en aquest sentit, tot és més estricte. Que no vull dir que no
estigui be.
VR: Però
al final també intentes evolucionar una mica, no? Nosaltres és que ja ens
conformàvem amb pujar dalt d’un escenari.
TdP: Havíeu tocat en altres bandes?
VR: Jo primer
en un grup que es deia Tranxilium,
que vam gravar quatre coses amb un col·lega, després amb Esputo, aquest el vaig muntar jo, del que també hi ha una maqueta,
una altra que fèiem coses rollo indie...
K: Ah siii?!?!?
VR:...si,...i
després tenia mono de fer soroll i em vaig afegir a una banda que aquesta ja va
durar una mica més, que es deia Ansiolíticos,
on tocava el baix amb uns amics.
TdP: I tu Krol?
K: Jo
res. A partir de quan vaig conèixer a la Vero.
Tenia una guitarra a casa i feia algunes coses però res seriós, per matar l’estona.
Quan ens hi vam posar amb la Virgi, va
ser quan el grup va agafar forma.
VR: La Virgi buscava gent per tocar en una
banda de rollo feminista, però nosaltres dues no érem massa actives en aquest
sentit... jo el que recordo és que tenia moltes ganes de tocar!
TdP: De fet ja heu deixat clar varies vegades
que el vostre no és un punk de
crítica social sinó més aviat de passar-ho be.
K: Si,
però encara ens hem de trobar en això. Igual que amb els idiomes, encara anem
provant a veure en quin ens hi trobem millor. Perquè la veritat, des de baix, massa
be no s’entén el que cantes o això et diuen, i si ho fem en anglès i ho
tradueixes amb el Google Traductor, encara
s’entén menys (riures). Potser tirem més pel nostre.
VR: Jo no
m’hi trobo tant, no per res en concret.
K: Doncs
estaràs vetada (riures).
TdP: Al final és com et sentis més còmoda, no?
No deixa de ser un instrument més en el vostre cas.
VR: Si, i també
depèn de la cançó.
TdP: Al final l’idioma és una etiqueta més. Ens
preocupem més de en quin idioma cantem, que de si el que fem funciona o no.
K: Al
final, no ens preocupa gaire això dels idiomes, la veritat.
TdP: De fet, potser acabeu cantant en japonès. M’han
dit que voleu anar al Japó.
K: Si
(riures). Però abans hauríem de començar anant a Eurovisión (més riures)
TdP: Encara que crec que aquest any Espanya,
com algunes televisions d’altres Estats, no hi participarà, pel que Israel està
fent amb Palestina. Però a veure, és que no em queda clar. Us identifiqueu amb
el xou d’Eurovisión o no?
VR: No
home, no. Que vaaaaaaa!!!! Seria només per anar allà i fotre el subnormal.
K: Fer el
capullo, veure gratis, fotre’ns de tot... Em flipa el muntatge. A mi no
m’importaria. Però després del que li ha passat a aquella noia... (es refereix
a Melody) jo no estaria preparada per això.
VR: Jo sí.
Quina noia? (riures)
EL NOU LLANÇAMENT
En aquest punt, la Sandra treu una calavera que
li regala a la Krol, un cap de cabra
que li porta de regal d’un viatge que ha fet per Cantàbria.
VR: És que
la Krol les pinta. Te una granja
escola i les pinta.
K: Si
però la granja escola no te res a veure amb això (riures)
TdP: Manteniu viu l’univers de la temàtica zombie o ja no tant?
VR: Si,
però de bon rollo. Lligant-ho amb lo de l’idioma, en aquí també estem per
acabar de trobar-nos, en un ambient que ens defineixi de forma clara. El tema
creatiu el tinc una mica col·lapsat. Tinc molts fronts oberts. Crec que com
elles.
TdP: Com està el segon disc?
VR: Bé, ja
tenim dates, el 26 i 27 de novembre per a entrar a gravar.
K: Estem
en el punt que hem de decidir en quin format treiem nou material. Si llançar un
EP i esperar per treure el segon àlbum. És que tenim alguns temes anteriors al
disc que ens van quedar penjats. Amb Kasba
Music ja vam gravar-ne dues pel recopilatori Catalunya Explota, unes cançons que durant dos anys no podíem
utilitzar – han passat dos anys ja? – i les podríem incloure. De fet estan
mesclades i acabades del tot.
VR: Vam
gravar-les a Lleida a Masselles, amb el Txavi Ábrego a un estudi que es deia El Zulo i les noves les gravarem a M Studio.
K: Va ser
a la vegada que gravàvem a un i altre estudis per l’Explota i pel Pam! Punk!
Boom! Lab! Com que ens va agradar molt la mescla que ens va fer el Xavi de M Studio per LP, hem decidit repetir amb
ell.
TdP: A pesar de tot, veig que sou meticuloses.
VR: No
creguis, la Krol i jo no gaire (riures).
K: Ho som
al començament, en el treball previ. La Virgi
grava les bases i després treballem a sobre. Ella sí és exigent. Jo, quan
abans surti de l’estudi molt millor. És pa pa pa pam... fora.
VR: Com
que la Virgi és tècnic de so, te més
paciència per a aquestes coses. Jo a l’estudi m’angoixo un ou. Ara que em cuido
només de la bateria, vaig més relaxada, no com al principi dels temps que feia
baix i veus i m’angoixava molt més.
K: No se
perquè t’encalles amb lo de cantar
VR: Tinc
un trauma amb la veu. Vaig anar a Madrid a estudiar cant i tothom ho feia super-be
i quan em van dir que cantés una cançó vaig cantar una de les meves i és clar, van
flipar. Moltes classes per res. Encara em dura el bloqueig.
En aquest punt, arriba la Virgina. Presentacions i continuem amb ella a taula.
TdP: Parlàvem de la teva exigència a l’hora de
gravar...
Virginia
Borràs: Ui! Doncs una mica sí que ho soc. Bé, suposo
que perquè ho tinc més assumit. Em dedico a això. M’agrada que les coses surtin
bé. Però ens complementem. Cadascuna te uns rols clars que fan que la banda
tiri endavant.
K: Tot el
curro que porta fet l’hem de respectar i aprofitar a l’estudi perquè tot sigui
més àgil.
VR: Recordo
quan vam gravar el primer disc, en alguna ocasió li deia que no venia preparada
i s’emprenyava. Em deia: Cabrona!... després de tota la matada!
TdP: Intueixo que a tu Vero, t'han servit una mica de teràpia les sessions.
K: En el
seu cas, no ho crec. És molt nerviosa (riures)
VR: Tinc TDH
K: Totes
tenim TDH, però tu el triple (riures).
Avui s’ha gastat 100 euros en roba!
VR: Estic
farta. Aquest matí hisenda se m’ha quedat 800 euros.
K: M’ho
explicava mentre aparcàvem i al costat del parquímetre hi havia un contenidor
amb aquests tres vestits al damunt d’ell (treu tres vestits d’una bossa i els
ensenya). Tu t’has gastat cent euros i jo cap! Tanco parèntesi.
TdP: He de preguntar per l’assumpte Paussini.
K: Això de
que m’agradava, ho vaig dir perquè a casa, els meus pares no eren caps entesos
en música i era el que sonava, la Paussini,
els Backstreet Boys i coses així.
Fins que un dia una companya del cole que el seu germà gran feia snowboard, em va fer escoltar coses de hardcore-melòdic, Blink... Algú es va deixar una cassette
que en una cara hi havia NOFX, Pennywise i a l’altra hip-hop espanyol, Doble V, coses així i vaig flipar bastant. Aquí l’única punk és la Vero.
TdP: I tu Virginia?
Abans parlàvem dels vostres passos anteriors a Ratpenades.
VB: Jo
vinc de l’electrònica. Els 18 o 19 vaig començar amb el drum’n’bass, la música de club, el techno, el hard-tech, jo
feia de DJ i va ser després del Covid,
que vaig començar a interessar-me més pel punk.
Però a mi m’agraden molts estils, et diria Jane’s
Addiction, PJ Harvey, fins el
progressiu o el rockabilly.
TdP: Si es viu a Lleida, t’ha d’agradar el punk i/o el heavy-metal.
VR: Si,
però més per les comarques que a la pròpia ciutat. Lleida s’ha quedat
enrere amb la moguda.
TdP: Com esteu de història? Coneixeu
predecessores vostres com Draps Bruts
per dir-ne una?
VB: Ah si!
Draps Bruts!
VR: Però
això no és una sèrie? (riures).
VB: Allò
era Plats Bruts! Doncs mira l’altre
dia vaig anar a un poble del Priorat, un de molt petit que si no recordo
malament es diu La Febró i allà vaig conèixer a la germana d’una de les
components i em va estar explicant algunes anècdotes. També et diré que no fa
gaire vam estar tocant en un concert feminista i es va apropar una noia que es
diu Mariachu, del País Basc i fa un fanzine
que es diu Uterzine, doncs aquesta
noia ha tret un llibre de grups punk
dels 80 i 90 de tot l’estat espanyol, només de dones, i es va entrevistar amb
alguna de les membres de Draps Bruts.
TdP: Abans ha sortit monsieur le Covid. Com ho vau portar?
VR: Jo no
em vaig vacunar. Recordo que estava donant classes en una auto-escola d’una
associació per a l’alfabetització, amb gent musulmana, que aquests no els
preocupava gaire el tema. Hi havia un altre grup, aquests d’ètnia gitana, que
em deien: “Si no te vacunas no te dejaremos venir a darnos clases...” (riures).
Mira al final que cadascú faci el què vulgui. A més jo els deia que per
injectar-me merda anava a buscar a un camell i que anava a lo antic.
VB: Jo
tampoc em vaig vacunar i crec que estan causant problemes secundaris.
K: Jo sí
vaig haver de vacunar-me, per temes de l’escola. Va ser llavors quan vam fer el
primer streaming des del local d’assaig
i el segon, teníem moltes ganes de tocar. De sobte vam reunir a 20 o 30
persones a fora al carrer. El que no pot ser és fer-ne una religió, en plan: “Aquell,
aquell, que s’ha comprat un gos de mentida per sortir a passejar!” (riures). A
veure, el virus de ser-hi, hi és, l’hagi creat algú o no. Als CAPS i als hospitals jo crec que
s’hauria de seguir duent el morrió. Ja veus.
TdP: Al final, tot des d’àmbits polítics.
Completeu la frase: Els polítics son...
VR/Krol/VB a l’uníson: Unes rates, uns avariciosos, uns manipuladors, uns embusteros,...
TdP: Quina és la ment pensant darrera les
portades?
VR: En
principi la Krol. La vam fer en un escape-room i com que és una mica Diogenes i té de tot...
VB: La
idea era fer veure que estàvem en un laboratori. Com que vam agafar cançons de
diferents llocs i es tractava d’experimentar, per això vam triar aquest tema. A
veure què sortia.
K: Al
nostre fotògraf Marc Castelló li vam comentar la idea i va suggerir lo de l’escape-room, que ell ja coneixia perquè
recordava que en una de les habitacions hi havia muntat com un laboratori... si
em sembla que no vam ni pagar!
VB: Siiii
que vam pagar!
TdP: Tu no vas pagar, elles sí... (riures).
VB: El
disseny final és del Juan, la parella de la Krol, que va estudiar a l’escola d’arts i oficis de Tàrrega.
VR: El nom
del disc també és seu.
VERSIONS LES MENYS
TdP: Feu alguna versió?
K: Tenim
pendent una de The Assclats, uns
amics d’Arbeca. Però no l'hem arribat a fer.
VB: Però
si fas una versió ha de ser que tingui alguna connexió amb tu, no? Com un
referent.
K: Primer
ens hauríem de posar d’acord les tres. Jo tenia pensada una de The Adicts que es diu Viva la Revolution, però al final s’ha
quedat al pot.
VB: Això de
fer una versió també és resultón. Sobretot
en concert, si és prou coneguda per la gent, per pujar l’ànim. Però no ens
acaba d’interessar això. La gent s’ho ha de passar be amb nosaltres, sense
necessitat de fer versions de ningú.
K: La
veritat és que tenim una flor al cul. Acostumem a ser les que engeguem i el
públic encara està fresc. Encara que a vegades et trobes en llocs que hi ha 2 o
3 persones de públic, que a lo millor han vingut de la quinta forca i sap greu.
En casos així li dic al Joan o amb qui estigui, anem al davant per donar-los
suport. Ho dic per lo de les versions, que potser en aquests casos, sí que pot
treure’t de l’apuro. I com que això no ens ha passat, per això no ha sortit el
moment de fer versions (riures).
VB: Som lo
suficientment creatives com per no haver de fer versions. S’està posant de moda
lo de versionar grups i cançons...
TdP: No, no, no... no m’he explicat be. Per
exemple, en el concert de Tropical Fuck
Storm de fa uns dies, van tancar el set
amb Stayin’ Alive dels Bee Gees. Sol funcionar be per acabar
la vetllada.
K:
Espera, una vegada en una prova de so vam fer una versió de l’Álex Ubago...
VB: Sí, i
també una vegada vam fer la de Si Tu Vas
Al Cel En Patinet. Va ser en una actuació per a un final de curs amb
canalla. Érem Les Ratpanadetes. Va
ser molt bo. Els trossos on hi havia tacos,
els treiem o fèiem piiiiiiiiiip
(riures). Allà, a part de les nostres com et diem, vam tocar algunes d’infantils.
Va ser divertit. En realitat ha estat l’única vegada.
TdP: Teniu grup de fans?
VB: Si! I
tant! Tenim uns amics que es diuen Ratpenats
amb els que a vegades ens confonen. Van fer un vídeo on sortien vestits de ties
dient “Hola! Som les Ratpenades”.
TdP: Per cert, d’on surt el nom?
VR: De mi.
A vegades soc una mica manipuladora i encara em surto amb la meva. Poc abans
que entrés la Virgi, amb una amiga,
vam fer una llista llarguíssima... Broken Rules era un dels que em molaven.
K: Però com
que és feminista, tambè volien trobar alguna cosa que no volgués dir-ne una de sola,
donar-li un doble sentit. Que si les penades,...
VR: Doncs Ratpenades, pel bitxo i de penades. Vam
estar a punt de canviar, pel rollo de les xarxes, per si és un nom que a fora
no s’identifica...
TdP: Ja que treus el tema, què penseu de les
xarxes?
VR: Per
donar-te a conèixer i fer contactes, les xarxes van molt bé. Però comporta
molta feina i dedicació.
VB: És
molt de temps davant d’una pantalla, que si ara etiqueto, que si ara poso un
filtre, que si ara inter-actuo una estona... Jo abans vivia aquí a Lleida i ens
trobàvem dos cops per setmana, un per fer l’idiota i l’altre per assajar
(riures).
K: Quan
vam començar fèiem molt el tonto. Gravàvem xorrades, penjàvem coses fent el
capullo... Nosaltres no farem com aquesta gent que edita molt els vídeos, tota
aquesta matada, que et pren la vida, i que ningú s’enfadi.
TdP: No heu pensat en agafar algú, ja no només
per fer aquesta feina, sinó com a manager. Dos pel preu d’un.
K: Ui no!
Crec que també perdríem alguna cosa si no ens ho féssim tot nosaltres per molt
xorres que siguin. A mi m’agrada escriure les meves gilipollades. En el moment
en que obres els ulls i veus el merder que hi ha, aprens a dir: “Doncs això no
ho faré, no vull ser un borrego més”. També s’ha de dir que necessitem un tempo
que ens agrada posar nosaltres.
VB: És com
tot, si es fa en mesura, va bé.
K: Hi ha
molta gent que abans el seu producte, ara no parlo de música, no el venia per
falta d’un espai físic i ara, online,
va funcionant. El meu cunyat, fa cançons que penja en un bandcamp i les ven. Ara tothom es pot gravar a casa i que no soni
com una merda.
VR: Per
molt que diguem, no pots desconnectar-te perquè si ho fas, perds el pas i no
arribaràs a la gent com feies unes setmanes enrere. Jo quan estava soltera hi podia
dedicar molt temps, però ara no m’avorreixo (riures).
TdP: Tornem al disc. M’heu dit que teniu dates
per entrar a l’estudi...
VR: Si, 26
i 27 de novembre, per gravar.
VB: El
tornem a treure amb Kasba Music. Hi
tenim molt bon rollo amb l’Amparo i el Joni que ho fan, a part de per
guanyar-se una mica la vida evidentment, perquè els hi agrada molt la música,
la viuen i son molt raonables amb tot, s’hi pot parlar... Ara hem de trobar el
dia per muntar l’agenda per treure el disc, en un moment concret, és una mica
complexa això, però ho farem...
VR: A mi
ja m’està be el pressing. Jo funciono
de puta mare sota pressió. En canvi la Krol
s’estressa (riures)
VB:
L’agenda s’ha de complir i nosaltres anàvem sempre una mica així per lliure,
però ara que ja sabem el funcionament, ens podem anticipar i programar les
coses per fer-les amb temps més tranquil·lament.
VR: Si no
fos per ells, que amb dos o tres mesos vam gravar tres vídeos promo, encara estaríem pel primer
(riures)
VB: Va
anar molt be. Ens van fer una bona promo,
vam sortir a TV3 que vam dir: "Què!?!?
Ratpenades a TV3?????" A part de a les típiques revistes, vam sortir fins i tot en
una de moteros!
K: Ho
veus? Som a un pas d’anar a Eurovisión
(riures).
TdP: Com us veieu d’aquí a 10 anys?
VB: No ens
hem plantejat el futur. A més, avui es fa molt difícil de dir. Com que som molt
família, a mi personalment em sabria molt de greu que s’acabés Ratpenades.
VR: Fa uns
anys ens van preguntar: “Què deixaríeu per la música?” i jo vaig dir, tot.
TdP: Ho segueixes pensant?
VR: No (riures).
Ara tinc molt projectes oberts.
TdP: Aprenent
de tot, mestre de res.
VR: Això
no és veritat! La meva mare també m’ho diu i no és cert. Jo només puc donar un
10% a cada cosa, no puc donar més.
K: Jo
tinc dos projectes al davant, que son les meves dues filles. I una petita
empresa. Fa un temps els hi vaig dir que si volien, els hi presentava una altra
guitarrista millor que jo.
VR: Ufff!
Ens va ratllar molt això!
K: Si, és
clar. L’opció banda és com per desconnectar de l’altre part de la meva vida. Quedar
al local i venga: a fer el subnormal. Per a mi, això també està sent educatiu.
Jo era molt antisocial. Com tu, jo tampoc puc donar el 100% a tot i la gent que
espera coses de tu. No volia més feina, però aquí estic.
TdP: Us heu plantejat agafar una quarta membre?
VB: És que
tres funciona molt be. A l’hora de decidir és molt pràctic. Si fóssim quatre,
n’hi hauria una que faria de líder segur.
DALT DE L’ESCENARI
K: Jo
vinc de fer teatre. Soc monitora de lleure i al final, tornant al principi de
la conversa, el que volem és passar-ho bé. Crec que dalt de l’escenari ens
sabem moure, no ens quedem en plan estaquirot. Fem el que ens dona la gana. Jo
a vegades m’avorreixo segons quin concert vaig a veure. Crec que ha d’haver una mica de
xou.
VR: Si,
però a mi m’ha de sortir sense que ningú em digui, fes això o allò, que llavors
em ratllo.
VB: Al
final, a nosaltres tres ens preval la part més d’espectacle. Com que en tècnica
musicalment arribem on arribem, ho compensem movent-nos, sent qui som i
passant-ho bé i intentant que el personal també ho passi be. Aquest és el leitmotiv.
K: A mi
m’agrada arribar una estona abans del concert, no només arribar i tocar. És una
estona per mentalitzar-me, perquè jo quan la cago ho passo fatal, sento que
estic defraudant i m’he de mentalitzar de que no, de que dóna igual, que
segurament ningú se n’ha adonat de que l’estic cagant tota l’estona i això és
un treball que per moure’t de casa és molt necessari.
VB: El que
també ens agrada de tota aquesta moguda, o com a mínim a mi, és que hem conegut
a un munt de gent que val molt la pena. Et comuniques, comparteixes, aprens
d’altres maneres de fer...
TdP: Podríeu dir alguna banda que us hagi
agradat?
K:
Moltes.
VR: KO Makabra de Reus.
VB: Les Aranyes de Barcelona
K: Shöck del País Basc.
TdP: Sala petita o festival?
K: En un
festival tot és molt fred. Son dues coses molt diferents.
VB: A mi
m’agrada més la sala petita, amb la gent a prop... que no vull dir que no
m’agradi tocar també en festivals. Però en un espai petit, normalment, abans
sopes amb l’altre grup, et relaciones,...
K: Ella
és de les que mira a la gent. Quan acabem l’actuació et pot dir: “Heu vist? En
tal cançó han ballat més, en tal altra menys”. Jo em poso les ulleres de sol i ja no veig res de res.
VR: A mi
m’agraden els festivals per tocar davant d’un munt de persones. Tot i que
després no recordo a ningú ni res del que ha passat.
TdP: Què esteu escoltant a casa?
VB: Jo soroll.
A casa tenim uns plats de quan punxava i amb la meva parella, que té un ou de
vinils per cert, experimentem. Distorsionem cançons, els hi baixo el pitch, les filtro, agafem una d’ambient
i una de no se què, i sents (aquí fa un so impossible de transcriure) o sigui
que el que estic escoltant darrerament és, soroll.
VR: Doncs
jo Offspring, NOFX, perquè he re-tornat a les classes de bateria. Vull reforçar l’oïda
en aquest camp, perquè segons com, em costa molt reproduir-ho.
K: Doncs
jo, ara flipareu, cançons per pintar, cançons que no tinguin cap intenció.
També molta música tradicional japonesa. No se perquè vaig escoltar un podcast d’això i m’hi vaig penjar, Junko Ueda i coses així.
TdP: Quin personatge us agradaria conèixer, viu
o mort?
K: Jimi Hendrix, Kurt Cobain i tots els guitarristes esquerrans. A l’Aretha Franklin també.
VB: Els
esquerrans sou diferents. Més creatius.
VR: A l’Amy Winehouse
PREGUNTES i RESPOSTES ESTRANYES
TdP: Heu dormit en algun lloc que no tornaríeu a
fer-ho ni de conya?
VR: La Carol i jo sí (explosiu de riures). Era
en un concert feminista en una casa okupa de lesbianes a Barcelona. Expliqueu-ho
una de vosaltres dues que després dieu que jo no tinc filtres.
VB: Era en
un centre-social okupat, en una festa
de diversitat de gèneres LGTBIQ i
només podien entrar dones...
K: En el
pis on havíem de dormir, ens van posar un llit al menjador. Nosaltres vam dir
que volíem anar a dormir aviat, ja havíem anat a la mani, per cert un
ensopiment total. Nosaltres allà intentant dormir i allò que obres una mica
l’ull i el menjador era un corredor de noies amb les pompes a l’aire. La
veritat, com si volen anar despullades, però no ens havien avisat! També
recordo un cop a Bilbao, a casa de la Maru, que vaig acabar dormint al sofà.
Aquestes anaven amb les seves parelles, tant una com l’altre i volien que
dormis amb elles i les seves parelles i no volia fer d’espelma. Per un altre
costat la Maru, que és fotògrafa que em deia que havia d’editar unes fotos, li
vaig dir: “Tranquila que yo me duermo”, doncs no va callar en tota la nit. Un
parell de llocs on preferiria no tornar a dormir (riures).
TdP: Sou fetitxistes de posar-vos sempre una
mateixa peça abans de sortir a escena?
K: Jo les
meves ulleres de sol. Una vegada no recordo on, no vaig posar-me-les i
desgracia al canto. Vaig acabar vomitant abans del concert després amb diarrea,
vam embossar el wàter perquè abans havien anat a cagar elles dues. Vomitant amb
els ulls tancats entremig de les cagades! No tenia opció (riures).
VR: ... ha
hagut més dies de vomitades, a Girona també la veu liar...
VB: Hòstia
si!, Jo duia la copa menstrual i la Krol:
“Treu-te-la, treu-te-la...” i jo: “ Que no, fins que no sortiu del lavabo”... me
l’havia de treure i quan ho fas, acabes amb les mans plenes de sang i allà no
hi havia lavabo per rentar-te-les. Res, que al final me la vaig treure i feia
moltes hores que la portava, feia molta pudor i la Krol es va posar a vomitar... (riures).
K: ...havíem
begut molt aquell dia. No se si es pot dir fetitxisme però tenim la mania de
sortir sempre disfressades, encara que sigui alguna cosa de darrer moment i no
tingui massa sentit, dóna igual. No volem que es digui: “Ah mira. Tres noies
que van de sexy”. Volem anar al revés del que toca.
TdP: Què penseu de la IA?
VB: A
veure, ens hi haurem de fer sí o sí. No hi ha marxa enrere. Crec que si
s’utilitza bé pot ser útil, però si se li dóna més poder que la teva pròpia
opinió, que és el que passarà, l’haurem espifiada.
K: Hem de
pensar que al món, més de la meitat de les persones son pallusos. El mon se’n
va a la merda i el que hem de fer nosaltres és ajudar a que se n’hi vagi ràpid
i del tot. Que la teva feina te la pot prendre una IA? Si és que sí, doncs espavila ràpid i si és que no, aprofita’t
d’ella.
VB: Hi
haurà un canvi de paradigma. Si la IA
pot fer perdre molts llocs de treball, s’hauria de reestructurar el tema.
TdP: Si diem Sid Vicious que us ve al cap?
K: Sexe, drogues i rock’n’roll.
TdP: I Núria
Feliu?
VR: Qui és
aquesta? (molts riures)
TdP: Va, acabem parlant de música, del següent
pas a fer.
VB: Doncs
mira, segurament seran cançons diferents al fet fins ara. Potser quatre temes.
Serà un EP casi segur. Volem que hi
hagi molta imatge, single, clip, single,
clip... i no serà tan punk.
Potser més ballable.
K: Al
final sortirà lo que sortirà. Ja veuràs.
TdP: Com aquesta entrevista.
