COSES

CENTRE ARTESÀ TRADICIONÀRIUS - GRÀCIA
 

06 – 02 – 2014  

CONCERT

 

 

El retorn no podia estar sent més engrescador. La música del grup Coses mai va estar en cap bloc dels escollits, ni de la nova cançó, ni dels laietans o el progressiu al llarg dels 7 anys de co-existència. I ara, en la seva reaparició que podria molt bé ser en un format de banda, han escollit el camí més òptim: el de la simplificació. Aprofiten el millor d’ells, que és la conjunció de veus i afegeixen exclusivament, la guitarra d’en Fàbregas, la percussió d’en Rulló i l’únic suport extern al grup original d’en Joan Aguiar al baix, violí i guitarró. Amb aquesta fórmula, repassen  temes antics i temes que en el seu dia es van quedar per vestir Sants i el resultat no pot ser millor: Nostàlgia 0  Professionalitat 1.  

 

Jordi Fábregas

 

Ton Rulló

 

Miquel Estrada

 

 

 

ONLY LOVERS LEFT ALIVE

JIM JARMUSCH 

CINEMA

 

Mentre continua treballant en el documental dels Stooges recollint imatges, ja no sabria dir què és el què fa millor, si posar-se darrera la càmera o darrera d’un piano. La pel·lícula, que s’estrenarà l’abril, porta la banda sonora composta pel propi Jarmusch junt amb el seu ja habitual company de músiques, Josef Van Wissem i està interpretada per Sqürl, la seva pròpia banda formada per Carter Logan, Shane Stoneback i ell mateix amb la participació d’alguns artistes convidats com Nika Roza Danilova – Zola Jesus – Yasmine Hamdam i Madeleine Follin del duo pop de Nova York, Cults. 

 

Va d’un vampir músic i una vampiressa amb depressió que estan enamorats fins que apareix la seva descontrolada germana petita i lia la troca. Va triomfar a Toronto, a Sitges – premi Especial del Jurat – i a Cannes on es va endur justament un premi per aquesta banda sonora. 

 

Tom Hiddleston i Tilda Swinton

 

 

 

ATP Recordings serà l’encarregada de l’edició disponible d’aquí 15 dies en doble vinil de 180 grams i en color vermell. Pura delícia, llàstima aquesta obstinació en voler ser eterns.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BEAUTIFUL NOISE

CINEMA

 

 

 

Darrerament, tenim documentals per un tubo. Mai havia tingut la sensació de que se’n fessin tants i una part de la responsabilitat de que això passi, imagino que la té la tendència a poder-los fer mitjançant el que se’n diu el micro-mecenatge. Doncs bé, amb moltes possibilitats d’estrena dins d’aquest 2014, n’hi ha dos d’especial interès realitzats per aquest nou i revolucionari sistema. 

 

Una té certes debilitats i son evidents i fàcils d’identificar. Per això espero en candaletes aquests dos: Beautiful Noise i  MySecret World – The Story Of Sarah Records. Tant un com l’altre, després de patir el seu, sembla que l’assumpte està només pendent de distribució.

 

 

 

 

 

 

MUTUAL BENEFIT – LOVE’S CRUSHING DIAMOND

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

 

Portat a terme per Jordan Lee, es tracta d’una combinació de pop+folk+àcid+experimentació. Una interessant coalició de gèneres amb un resultat satisfactori per a totes les parts, ell i nosaltres.

 

 

 

La primera gravació que va editar va ser el 2009 i ho va fer mitjançant una cinta de cassette. A finals d’any, el petit segell de Brooklyn Soft Eyes va treure en edició limitada el que és el primer àlbum i a finals d’any Other Music Recording el va treure en una nova i generosa edició pels més atrevits.

 

Aquest final de mes i març, serà per Europa presentant l'assumpte. 

 

 

 

 

IS IT MY BODY?

KIM GORDON

Editat per: STEMBERG PRESS

LLIBRES

Amb aquest suggestiu nom, aquest mes surten a la venda les esperades memòries de Kim Gordon. Una molt interessant col·lecció d’assajos escrits els anys vuitanta i principis dels noranta sobre l’art i la música i altres relacionades amb les actituds de les persones i les seves etiquetes, incloent les personals. També s’hi podrà trobar diferents anàlisis sobre l’avantguarda de gent del seu entorn com Glenn Branca, Rhys Chatham i Raymond Pettibon.

any 1994 – etapa Coco Hayley Gordon Moore per a la revista Spin

Després de la publicació l’any passat del disc Body/Head, ara ens arriba aquest llibre que segur que tampoc ens deixa indiferents. De moment en anglès, of course.

 

 

 

 

 

 

 

 

SLOWDIVE - ALISON

MINUTS MUSICALS

 

Primer tema de l’àlbum Souvlaki editat per Creation Records l’any 1993. Per anar fent boca de cara a la visita de la banda de Reading pel mes de maig a Barcelona.

 

 

 

 

 

 

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES

Comença l’any i alguns ja en tenen prou. John ‘Jay’ Traynor, membre dels Jay And The Americans i en l’escena musical americana fins el 2 de gener, dia en que traspassa amb 70 anys. El mateix dijous el segueix Thomas Kurzhals, amb 10 anys menys, va formar part de l’escena progressiva de l’antiga RDA amb bandes com Stern-Combo Meißen, formacions que, en aquells dies, difícilment podien arribar a ser populars en el costat dels bons, o sigui, el nostre. L’endemà, Phil Everly, amb 74 anys, un dels dos germans que formaven un dels duets més influents en el pop de finals dels 50 i principis dels 60, els Everly Brothers. Deixa a Don, el seu germà dos anys més gran. 

Phil Everly

 

Roy Campbell ,Jr. nascut el 1952, trompetista que a principis dels 90 marxa a Holanda on treballa amb Don Cherry a part de tocar pel seu compte o realitzar curioses i interessants col·laboracions com les que fa amb el grup Yo La Tengo. Traspassava el dia 9. El 13 ho feia Freddie ‘Fingers’ Lee, també d’extensa i particular trajectòria amb la guitarra i sobretot amb el piano. A destacar la col·laboració i amistat amb Screaming Lord Sutch, fins que aquest va decidir suïcidar-se.

 

Freddie ‘Fingers’ Lee

 

El mateix 13, Gary Grimshaw, amb 67 anys, un altre dels més famosos dissenyadors gràfics dels 60, a part de nombrosos cartells, va ser un dels col·laboradors en les campanyes contraculturals del gran John Sinclair.

 

Gary Grimshaw

 

El dia 19, segons sembla que d’una manera ben estúpida, moria Steven Fromholz d’un tret al disparar-se-li una escopeta en caure-li a terra. Compositor, cantant i guitarrista de reconeguda trajectòria, com a curiositat, va formar part durant unes setmanes de la banda de Stephen Stills, Manassas, fins que se’n va cansar. En tenia 68.

 

Steven Fromholz

 

 

Gerald ‘Ges’ Smith, amb 66 anys, membre dels britànics Damnwatcher i d’un bon nombre de bandes al llarg dels seus primers anys dedicat a la música durant la dècada dels 60. El dia 25, moria el saxofonista Arthur Doyle, deixant valuosos treballs en el marc de l’improvisació i l’avantguarda, realitzant projectes amb gent com Thurston Moore per citar-ne un.

 

 

Arthur Doyle

 

Acabo amb un dels grans mites del segle passat, Pete Seeger, que va traspassar el dia 27 amb 94 anys. El dia 9 va fer sis mesos que moria la seva dona, Toshi Seeger.

 

Pete Seeger

 

VIDEO DE LA SETMANA

VIDEO

(setmana nº 06)

 

BLEEDING RAINBOW – So You Know

Dirigit per: Japhy Riddle 

 

(fot. Lily Chou)

INTERRUPT

2014 – KANINE RECORDS

bleedingrainbow.bandcamp.com

 

 

 

 

 

KEITH HARING

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

El mural que va realitzar Keith Haring l’any 1989 i que es va treure per qüestions especulatives l’any de les santes olimpíades emmagatzemant-ho per, el 1996, tornar-lo a treure i instal·lar-lo al costat del MACBA on es va haver de tornar a treure per, quines coses, instal·lar-hi l’escultura de Chillida i que ara es vol tornar a desempolsar i posar-lo de nou en la mateixa placeta en el que havia estat el carrer de Ferlandina al costat del museu, per fi sembla que, 25 anys després, el deixaran tranquil. Treure i posar, treure i posar, ... sense comentaris.

enregistrat per DJ Chito De Melero

 

 

El que en un principi podia semblar que se’ls hi havia colat un gol al realitzar el mural en un mur de la plaça de Salvador Seguí, entre Robadors i Sant Pau, s’ha convertit en un acte més de propaganda administrativa. La banca, sempre guanya.

 

Keith Haring va morir a Nova York el 1990 amb 31 anys.

 

 

 

 

DENNIS STOCK: AMERICAN COOL

Editat per: TONY NOURMAND AND GRAHAM MARSH

LLIBRES

 

Editat el novembre passat amb l’espectacular obra del fotògraf nord-americà Dennis Stock traspassat el gener del 2010, aquesta és la primera antologia publicada amb un resum del seu treball realitzat des del 1950 al 1970 que va ser el període de màxima creativitat. Malgrat que la seva fotografia més popular és la de l’actor James Dean travessant Times Square l’any 1955, les seves imatges del món del jazz, de la campanya d’en Kennedy o de la Califòrnia hippie i dels moviments contraculturals, són d’un valor històric excepcional.

 

De tant en tant val la pena donar un cop d’ull a aquests documents gràfics d’una realitat més propera a nosaltres del que ens podem pensar.

 

(a la prestatgeria d’una llibreria de Barcelona)