WISH TREE – L’ARBRE DELS DESITJOS

CONCERT YOKO ONO, WASHINGTON AND THE WORLD

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No tot son privilegis pel fet de viure a Barcelona, i no a Londres o Berlin. Aquest passat diumenge, al pati del Hirshorn Museum de Washington es va fer un acte amb el nom de Concert Yoko Ono, Washington and the World, que es va convertir en un homenatge a Yoko Ono. Van intervenir Kim Gordon –que feia de directora escènica –, Lizzi Bougatsos de Gang Gang Dance i Moor Mother amb els seus paisatges sonors afro-futuristes.

Va obrir l’acte, la veu de Yoko Ono convidant a Imagine Peace. Pensem que la performance formava part de l’obra màxima d’Ono, una sèrie de peces que commemoren el desè aniversari de Wish Tree, l’arbre plantat al Jardí d’Escultures del museu com a regal d’ella l’any 2007. Wish Tree, s’activa com a obra interactiva durant els mesos d’estiu, quan els visitants poden deixar els seus desitjos manuscrits a les branques de l’arbre. Durant aquests deu anys, s’han recollit casi 80.000 d’aquests desitjos que son destinats a formar part de la Torre Imagine Peace of Ono a Islàndia.

A continuació, després de l’obertura protocol·lària, Moor Mother es va endinsar en Grapefruit, el llibre de instruccions per a l’art underground que va fer Ono el 1964. La va seguir, Bougatsos que es va llençar experimentant en temes de la discografia dels 70 com Yes, I’m Witch, Why o Do Not Worry Kyoko, amb la col·laboració del bateria de Fugazi, Brendan Canty i la guitarra de Dana Wachs, dels Vorhees.

Per la seva banda Gordon va recuperar les teories iniciàtiques de Sonic Youth, especialment amb Overtone Piece, també del llibre Grapefruit, fonent-se amb sons arrencats de la seva guitarra i udols i gemecs vocals que van ressonar per tot la ciutat.

L’afortunada premsa local, havia de perdre el món de vista.

Moor Mother

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Lizzi Bougatsos

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Kim Gordon

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

SUPORTANT EL QUÈ CALGUI

CONFIDENCE MAN – Better Sit Down Boy

NOUS REGISTRES

Receptat per la meva assessora d’ànims. Aquesta parella, escapats d’algun centre a la vora de Brisbane, suporten tot el pes de la rutina diària amb esperit girl-scout. Del més inspirat d’aquests dos darrers mil·lennis.

EL PAPUS

UNA REVISTA SATIRICA Y NEURASTERICA

RUMIAMENTES I BARRINADES

Va ser una revista que va posar l’humor en uns anys en que si no ens en rèiem de nosaltres mateixes, el drama hauria sigut encara més gros.

Lluitar contra ‘la reserva espiritual de occidente’ podia també ser divertit – i encara, noies, encara. Com deia Emma Goldman, ‘si no puc ballar, no és la meva revolució’.

Aquest proper 20 de setembre farà 40 anys de l’atemptat al setmanari El Papus.

 

TEMPS DE PUNYS ENLAIRE

ÀLBUM FAMILIAR

WARHOL, L'ART MECÀNIC

CaixaForum – BARCELONA

fins al 31 de desembre

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No se jo la de voltes pel món que deu portar l’obra warholiana. La de museus que porta recorreguts. Penso que s’ha convertit ja en tot un clàssic de les exposicions museístiques. A l’espai de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’aturen 350 d’aquestes peces fins a finals d’any, amb obres que van des dels seus primers dibuixos fins a les darreres abans no la dinyés l’any 1987 per negligència mèdica, o també la recreació – salvant les distancies – d’algunes peculiars instal·lacions com l’ ‘Exploding Plastic Inevitable’ on actuava la Velvet Underground and Nico.

La mostra, comissariada per José Lebrero, la coordina l’ Andy Warhol Museum de Pittsburgh, el MoMA, el Pompidou i la Tate  i que segons ha explicat Patrick Moore, director del museu de Pittsburgh en la conferència de presentació, la mostra presenta el procés de creació de l’artista, representat en totes les seves diferents etapes.

Cal revisar bé les activitats generades al voltant de l’exposició. Entre el que s’hi pot trobar annexat, hi ha un grapat de conferències com la del dimecres 4 d’octubre, on el factòtum Ignacio Julià entrevistarà, a Victor Bockris un dels seus col·laboradors a la revista Interview als anys 70.

ENS DEIXA GRANT HART

TRASPÀS

No en tenim prou en que Franco hagi ressuscitat que ens assalta la noticia de la mort de Grant Hart, co-fundador i bateria d’Hüsker Dü, la imprescindible banda de Minnesota que va fer les delícies de totes les que la dècada dels 80 no estaven per nyonyeries.

Des dels inicis a finals dels setanta fins abans d’ahir que amb 56 anys va deixar el cos, formava part del petit grapat de músics que mantenen la dignitat del què significa viure la música rock.

Recentment s’ha editat Savage Young Dü – 1979/1982, un tremenda capsa recull de temes inèdits dels primers anys de la formació.

uns jovenets Norton, Hart i Mould

KING CRIMSON ESTIMAT

King Crimson - Sailors’ Tales (1970 – 1972)

Limited Edition 27 Disc Boxed Set

NOUS REGISTRES

És època de reeditar el material oficial publicat i l’inèdit de les grans bandes que en alguns casos, com aquest, son les influències de les músiques presents. És la banda de Londres la que a partir del proper novembre posarà al mercat Sailor’s Tales, un pack del seu treball produït del 1970 al 1972 que comprèn 27 peces, entre elles, els re-masteritzats In The Wake Of Poseidon, Lizard i Islands, a més del directe Earthbound, així com altres enregistraments en directe inèdits de concerts al Regne Unit, Alemanya i els USA, temes en el seu moment considerats secundaris, DVD’s de les gires del 71 i 72, fotografies i notes dels participants. I el que els hi deu quedar encara. Tot per 145 € + despeses d’enviament aquí mateix.

Editaran els concerts de Granollers del novembre de 1973 en el seu proper box-set?

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

D’ESQUITLLADA

Aquests dies i fins diumenge, a l’avinguda de la Catedral, hi ha instal·lada la Setmana del Llibre en Català que promou l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i que aprofita aquest habitual i absurd acaparador mes de setembre per a presentar algunes novetats – d’en Jordi Puntí, Jordi Coca, Maria Guasch, etc – així com d’algun autor mediàtic tipus Paul Auster amb la novel·la 4 3 2 1. L’autor destacat, Jaume Cabré. 

MC5 AL BORN

PER APRETAR A CÒRRER

En diades com la d’aquest cap de setmana, es fan actes socials, amb música. La vigília per exemple, al Born, crec que van tocar gent com la Marina Rossell, Juan Manuel Galeas, José Santiago, un cor de cambra i un d’infantil, etc. i el mateix dilluns, al passeig Lluís Companys, en la festa que s’han apropiat els del ‘momium’, aquest any els hi tocava passar al Guillem Roma i la Camping Band, als Txarango, Jarabe de Palo i fins i tot a Els Pets.

A la tarda els ‘cupaires’ van fer el seu acte també al Born. Em vaig imaginar als d’esquerres a finals dels seixanta, en un altre lloc del món, acompanyats a l’escenari pels MC5 amb les seves incendiaries consignes. Ja sé que és molt imaginar. 

TORNADA AL COLE

ÀLBUM FAMILIAR