ARA O MAI
La cultura pop, la cultura en general, i les persones, hem d'emancipar-nos una altra volta que diuen les italianes
Gràcies a la situació actual - lo de gràcies va de debò - es fa evident que l’única cultura que queda, és la que surt dels despatxos, amb olor de ranci. La del cop de talonari. La d’obeir. Sota mínims, com els hi agrada. Fent veure que amb les engrunes, tot va sobre rodes.
Gràcies a la situació actual, cal recuperar velles estratègies o generar-ne de noves. Imprescindible mantenir-se lluny de subvencions. Cal tornar a ser revolucionaries i deixar de costat tota crosta.
al carrer el maig del 68 a
París
al rodatge de Sympathy
For The Devil (One Plus One) –
1968
Amb les seves pel·lícules, dintre del corrent de la nouvelle vague, va establir un abans i
un després, a la vegada que un munt de deixebles. Continua treballant, fent
pel·lícules i donant conferències magistrals. Jean-Luc Godard, el dijous
passat va fer 90 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada