diumenge, 20 de desembre del 2020

LA BIBLIA PSIQUIKA – GENESIS BREYER P-ORRIDGE

traducció de JUAN SALZANO

editat per LA CAJA NEGRA

LLIBRE

Descobrir de manera conscient o inconscient que no som qui ens pensem. Escoltar dels grans mestres la realitat única i sentir que alguna cosa, que desconeixies fins ara, vibra

Aconseguir desmuntar la ment sense prendre mal. Aconseguir la destrucció del sistema començant per la reconstrucció pròpia. Génesis P-Orridge va estar-hi dedicat bona part de la seva vida, embolicada en tots els projectes artístics que podia generar. Des dels prodigiosos COUM Transmissions, o amb Throbbing Gristle o Psychic TV després, sempre a partir de les influencies de Brion Gysin o William S.Burroughs. Amb d’altres, co-fundant el 1981 el col·lectiu TOPY (Thee Temple Of Psychick Youth) el post-punk de les ciències esotèriques. Una de les influències del grup era el pintor i ocultista del segle XX Austin Osman Spare qui deia: ‘Així que desitgem alguna cosa, ho perdem totalment; “som” el que desitgem, per tant mai ho aconseguim. Desitja res, i res hi haurà que no puguis fer’. Als 90, un cop instal·lat – i recuperant la pau – a Nova York, es va casar amb Jacqueline Breyer, embrancant-se en el fascinant Pandrogeny Project.

Una bona part del pensament i obra d’aquest imprescindible activista de la occultura és el que podem trobar en el llibre La Biblia Psíquika, amb el propòsit de donar una mica de llum al tema. Publicada a principis de la dècada per l’editorial americana Feral House, ara es publica en espanyol en edició de Jason Louv i traducció de Juan Salzano per l’editorial amb seu a Buenos Aires La Caja Negra, que inclou en aquesta edició els darrers texts sobre la fase final de l’experiment de vida que va ser Genesis P-Orridge: la seva darrera transmutació. Ningú com ella explorava les capacitats del desig i la ment per transformar el que creus que és real.

Quan em trovaba al Nepal estava fascinat per la devoció i els sadhus i els Aghori Babas. Especialment pels Aghori Babas. Només la simple declaració del ‘camí de la no-distinció’, que és el que segueixen, tenia molt de sentit per mi. Quan estava al Nepal amb els tibetans més orientats al Bön Pa, que bàsicament eren bruixots, i després amb els Shiva i els Aghori i els Naga, vaig sentir la sensació molt profunda de: Uau! Totes les coses que estàvem fent a partir de l’impuls i l’instint i la intuïció i l’observació, aquí te sentit! Estàvem en el cert!

(fragment d’una entrevista que se li va fer a San Francisco a finals de 1994 i que es troba inclosa en el llibre)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada