GORDAN, CLAUS EN LA RECUPERACIÓ

NOU REGISTRE

Gordan han fusionat tradició amb experimentació. El trio amb base a Berlín, millor no podien debutar. Amb la veterania assolida, Down In The Meadow, posa el llistó del coneixement musical per les altures.

Svetlana Spajić (Antony and the Johnsons, William Basinski), el multiinstrumentista Guido Möbius i el bateria Andi Stecher (Orchestre Les Mangelepa), amb un bagatge impressionant, es catapulten en la força de les cançons folk antigues de Sèrbia. Down In The Meadow és el tema que obra i dona nom a l’àlbum, on Svetlana Spajić homenatja a les seves àvies Vidosava i Milka, a través dels kilims fets per elles i que la tapen en el vídeo que l’acompanya, per cert, rodat a casa seva al barri de Dorćol, al centre de Belgrad. 

 

Don’t Ask How I Live, és una picada d’ullet reivindicativa cap a la música popular dels anys 80 que es va conèixer com Južni Vetar, que va introduir músiques orientals, que venien de l’altre costat. Com expliquen en un comunicat el seu treball ‘és el que succeeix quan fusiones la música tradicional sèrbia amb formes experimentals d’abstracció, energia i minimalisme’.

El treball d’experimentació amb cançons i instrumentació tradicional és una branca de la música que pot fer aportacions imprescindibles. Que dir del camí fet per la banda de Christian Burchard o sense intenció d’ofendre a ningú, les inspiracions de Thom Yorke. Seediq Song podria ser la pròxima de Radiohead.

LA MÚSICA LUNAR DE “COIL” ENS TORNA A IL•LUMINAR

RE-EDICIÓ

La banda anglesa Coil va fer entrega d’alguns dels treballs més interessants de música experimental i d’avantguarda, amb una col·lecció d’àlbums tremendament excitants, en el període comprès des de principis dels 80, fins ben entrats al nou segle.

S’ha d’estar al cas per no deixar-se perdre ocasions com aquesta, en que es re-editen alguns dels seus clàssics. L’any 1999, John Balance i Peter “Sleazy” Christopherson, van deixar Londres per anar a viure a una tranquil·la casa de la costa anglesa, a Weston-super-Mare – naturalment, ara farcida de turistes – on fa vint anys, plegats, ja es van cuidar de que brillés una llum de lluna ben espacial. D’aquelles sessions va sortir Musick To Play In The Dark, editat el mateix any. Aquelles tomes els van engrescar tant, que un segon àlbum va agafar forma. Amb l’encertada recent incorporació del gal·lès Thighpaulsandra, la immersió cap a l’electrònica més experimental amb l’ajut de les forces i substàncies adequades, prometia grans resultats. Com així va ser. Per postres, la icònica cantant escocesa Rose McDowall, va passar per allà i va posar la veu en dos dels talls. Aquest segon va sortir l’any següent.

El novembre de 2020 Dais Records va re-editar el primer i ara, te prevista la sortida de la continuació, aquest Musick To Play In The Dark², per primers d’abril de 2022, vint-i-dos anys després del llançament estel·lar.

Reedicions com la del segell nord-americà de música experimental, Dais Records, venen molt oportunament. En èpoques com aquesta, en que alguns discos a preus absolutament desorbitats i immorals estan a l’abast només dels rics, re-edicions com aquesta son d’aplaudir. 

A la seva pàgina, en el moment de la compra, avisen: 

NOMÉS UN VINIL PER CLIENT – ES CANCELARAN I REEMBORSARAN LES COMANDES D’ESPECULADORS I REVENEDORS

WILLIAM “EL PRÍNCEP” ES DESPERTA AMB AC/DC

EFECTES COL·LATERALS

William ‘el príncep’, diu que comença la setmana fent “headbanging” – moure el cap amunt i avall – escoltant AC/DC... i jo pujo les escales de casa fent el pi.

‘És el millor tònic per a un matí de dilluns’ diu, i ha donat fe, a més, dels poders energètics de la cançó del 1990 Thunderstruck. La declaració es podrà veure en la propera aparició del senyoret a Time To Walk, la nova sèrie de podcasts del servei Apple Fitness +, a partir d’avui 6 de desembre, a través d’Apple Music 1. 

Se’l veu mentre passeja per la seva finca a Sandringham: ‘No hi ha res millor que AC/DC, quan encara tens lleganyes als ulls, després del cap de setmana, i tractes de tornar a la rutina’. Impressionant. Ojo, que també diu que el seu amor per la música ha passat a tota la seva patuleia reial, els seus fills, George “el rei de la casa”, Charlotte “la princeseta” i Louis “el principet” més petit de tots, ‘...que saben gaudir d’una bona melodia’. Segons ell mateix, gran entès, un dels temes favorits de la canalla és Waka Waka de Shakira, ‘hi ha molts moviments de maluc’, va dir en William. Evidentment, els diners que generi la seva sobirana aparició a Time To Walk, en lloc de quedar-se’ls, Apple en farà donació, generós ell, a les organitzacions benefiques que esculli el senyor duc. Fins quan durarà tot això?

CLOAKROOM, MOU FITXA

AVANÇAMENT

No sé si haurà sigut la vacuna – si és que ha cedit – que ha estovat a Doyle Martin. El seu anunciat tercer disc amb Cloakroom, apunta formes més melòdiques.

Es diu Dissolution Wave i sortirà a finals de gener via Relapse Records, segell més aviat avesat a sons més durs, com els que ens tenien acostumades. En un comunicat, el terceto descriu l’àlbum  com ‘un western espacial, en el que un fenomen de teoria física, esborra tot l’art i pensament abstracte. Vist des de la perspectiva del protagonista del disc, és un miner d’asteroides, que per la nit escriu cançons’. Ara sí entenc que s’ha vacunat.

El disc compte amb alguna col·laboració, com la de Matt Talbott de l’aconsellable banda dels noranta Hum, de nou en actiu, sigui dit de passada. De moment comparteixen aquest A Force At Play, un tema de tebi compàs amb transfons molt norantes. Entra bé. 

LA MÀGIA DE KIT SEBASTIAN

NOU REGISTRE

La màgia es composa de trucs, referint-nos a la màgia com a il·lusió. Sovint va unida a una altra de màgia, la del glamour, que és la que fan Kit Martin i Merve Erdem.

Aquesta parella, amb el nom de Kit Sebastian, van conquistant a tothom qui entra en el seu mon de captivadora fantasia. Amb les seves arts, son capaços d’enviar-te al decorat que escullis a través del túnel del temps. L’exotisme dels carrers de l’antiga Constantinoble, la modernitat del barri de Shivuya o un club de jazz del Soho de Londres de mitjans de segle passat. Han llançat el seu segon àlbum que els consolida com els number one de la música evocadora. Es diu Melodi i l’editen de nou via el segell anglés Mr Bongo. Amb aquest nou treball, la cantant de Istanbul Merve Erdem li dona una volta al vellutament de la seva veu de la que diu haver-se inspirat en les cantants turques de quan era jove. Seductors i nosaltres seduïdes.

(fot Muneyuki Sugiyama)

PER "LOOP", NO ESTAVA TOT DIT

NOU REGISTRE 

Tres discos a finals dels 80. Ara, trenta-un anys després del darrer àlbum, Loop, i en concret Robert Hampson, creu que no estava tot dit i llança Sonancy, que en llatí vol dir 'fer soroll'. Per si no havia quedat clar.

Formats a Londres, van ser precursors de la neo-psicodelia imperant avui, dels que van deixar rastre amb una sèrie de simfonies plenes de riffs i distorsió a tot drap. Robert Hampson, l’únic dels tres originals, quan ho van deixar, amb Scott Dawson es va refugiar a Main, allunyant-se de les guitarres però no de l’experimentació. També es va unir a l’històric col·lectiu francès Groupe de Recherches Musicales. Després van venir alguns concerts, incloent la reaparició a l’All Tomorrow’s Parties (ATP). Hampson explica: ‘Va ser a partir de treballar amb gent com Barry Hogan a l’ATP i posar-nos en les re-edicions dels discos originals, que vaig pensar que encara podia dir alguna cosa interessant. No soc dels que fa coses per fer-les’. Continua donant pistes del retorn: ‘Amb Sonancy també volia incorporar un so post-punk, donar-li la volta i que sonés amb influències psicodèliques. El que sempre ha sigut Loop, aquesta mescla de ritmes àcids i aspres’. 

En la formació actual hi trobem a Dan Boyd (segona guitarra), Hugo Morgan (baix) i Wayne Maskel (Bateria) i el van enregistrar a l’estudi Joe’s Garage de Bristol. Li demanen que inclogui les lletres, però prefereix que la gent s’hi apropi sense influències, amb un cert misteri. Tot i això, respecte al nou àlbum vol deixar clar alguna cosa del moment actual: ‘Hi ha molta ràbia allà dins. No m’agrada veure l’abús de poder, que és el que estem veient ara mateix i em fa fàstic. No diria que Sonancy sigui desolador, perquè soc una persona que creu que encara hi ha possibilitats de canvi. Això pot semblar ingenu, però sempre espero que la gent surti d’aquest coma en que semblen estar tots. Hi he posat una mica d’esperança a les lletres’. 

Comparteix per anar fent boca aquest Halo. Un explosiu tema per acompanyar les seves savies paraules. L’àlbum sortirà l’11 de març de 2022 via Fuzz Club Records.

KIM GORDON CONTRA EL CONTROL DELS POLÍTICS

NOTÍCIES

Kim Gordon deu ser d’aquelles persones que sempre que li demanen, dona un cop de mà. És el cas d’aquest nou tema, Grass Jeans, que entrega a la Fund Texas Choice.

És una organització que ofereix suport per viatjar a clíniques d'altres estats, a les dones de Texas que vulguin avortar i amb pocs recursos. Això és després de que Texas poses en marxa noves lleis restrictives sobre l’avortament. A partir d’ahir 2 de desembre, les interrupcions amb medicaments, després de set setmanes, estan prohibides.

En l’apartat de declaracions, Megan Thee Stallion ha dit: ‘Soc una noia de Texas i ens mereixem alguna cosa millor que aquests polítics que volen tallar l’accés a l’avortament i controlar els nostres cossos, vides i futurs’. De què em sona això? De fet, també estant parlant d’una llei.

Per altre banda Gordon explica en un comunicat: ‘Sovint em pregunten: Pot la música canviar les coses? Dimonis, sí que pot... però necessita un oient, una audiència per a què funcioni. Així que per favor, uneix-te a mi per ajudar a protegir i mantenir accessible el dret d’una dona a escollir el seu destí, comprant aquesta cançó i donant suport a Fund Texas Choice. Gràcies. Significa molt’. De què em sona també això de donar suport al dret a escollir, en aquest cas, el del destí sanitari? Ja no parlo de l’altre. Per cert, Grass Jeans és també la primera cançó des de l’àlbum No Home Record de 2019. 

(fot. Janell Shirtcliff per a Ladygunn)

JULIE DOIRON ES RETROBA

NOU REGISTRE

Hi ha cantautores i hi ha Julies Doirons. Porta des de la dècada dels 90 activa, editant àlbums, i ara treu un nou disc fresc com si acabés d’afegir-se al mon.

La canadenca Julie Doiron, amb el seu treball imparteix classes magistrals de com sobreviure als nous temps. Que és bàsicament fent el que et sembla i que et deixin tranquil·la. Després d’aquella fantàstica col·laboració de la que en va sortir Julie And The Wrong Guys (Dine Alone Records – 2017) i els posteriors experiments i fallides entregues en espanyol, de nou com a Julie Doiron i amb aquest inspirador I Thought Of You, recupera el compàs i la plantilla per de nou fer autèntiques obres de geometria musical. L'edita You've Changed Records i es fa acompanyar de Daniel i Ian Romano a la guitarra/teclats i a la bateria, per Dany Placard al baix i l’especial participació de Michael Feuerstack en el pedal steel a Darkness To Light. Doiron explica aquesta cançó la va començar a escriure estant anímicament fluixa: ‘Caminava, que sempre ajuda a escampar la boira. Aquesta cançó tracta sobre com sortir-se’n d’un moment baix’. Doncs que en faci tantes com pugui, perquè venen temps que en caldran tantes com paciència. 

NORMALITAT A LES PORTES D’EMBARCAMENT

TRASPASSOS – NOVEMBRE 2021

Respecte a la gent que aquest mes tenia el bitllet de partida, la circulació a la porta d’embarcament per la nau inter-estelar, no podia ser més normal. Aquí en va un resum:

CÀNCER / ALTRES: 08

CÒVID: 00

NO SABEN / NO CONTESTEN: 06

El dia 2 començàvem el mes amb la noticia de la marxa de Derek Hood, bateria d’ All About Eve i Baader Meinhoff. Traspassava per un càncer als 56 anys.

Derek Hood

L’endemà, moria Georgie Dann, un dels mites de l’estiu i les festes de Nadal amb les seves cançonetes de lletres intel·lectuals. Més entranyable, impossible. Va néixer a París i va traspassar a Majadahonda, Espanya. Ho va fer a causa de complicacions derivades d’una intervenció quirúrgica, tot i que també patia de càncer de pulmó. Tenia 81 anys.

Georgie Dann

La periodista Maureen Diana Cleave, traspassava amb 87 anys a casa seva d’Aldeburgh, Anglaterra, el dia 6. La seva filla, sense especificar més de la causa, va informar que tenia un Alzheimer. Ella va ser la del rebombori a partir de la declaració de John Lennon afirmant que els Beatles eren més populars que Jesús.

Maureen Diana Cleave

Terence Wilson, conegut com a Astro. Trompetista i cantant a més de co-fundador i membre dels UB40 des de 1979 fins el 2013. Traspassava el mateix dia amb 64 anys. Fonts properes només han especificat que ho va fer després d’una breu malaltia. Quan diuen breu, a quan es deuen referir?

Terence Wilson, 'Astro'

El dia 6 no va ser un bon dia. Moria també Andy Barker, membre de la banda d’acid house de Manchester, 808 State casi des de la seva creació i fins l’actualitat, amb un parèntesi de 18 mesos que va ser a l’ombra condemnat per tràfic de drogues. No s’han fet públiques les causes. Tenia 53 anys.

El dia 8 traspassava Margo Guryan, de la que en el seu dia, ja en vam donar part aquí. Va morir a casa seva de Los Angeles amb 84 anys i sense que a hores d’ara hagi transcendit la causa.

Spike Heatley, de nom real Brian John Heatley, amb el seu contrabaix, un dels primers en formar part de la mítica formació anglesa Alexis Korner’s Blues Incorporated. Només s'ha fet saber, que el seu estat de salut era delicat, sense que s’hagi especificat més. Traspassava, retirat, el 10 a la localitat de Dinan, França als 88 anys.

Spike Heatley

El dia 11, l’anglès John Goodsall, prestigiós guitarrista de The Alan Bown Set, Atomic Rooster i Brand X, entre moltes altres, desenvolupant una llarguíssima carrera. Tenia 68 anys i les causes no han estat aclarides.

John Goodsall

El mateix dia, Graeme Edge, bateria i membre original de The Moody Blues. Anglès de naixement, va morir a Florida amb 80 anys, de càncer.

El baixista de Paul Revere and the Raiders, Keith Allison. Va estar amb ells de 1968 a 1975. Va traspassar el 17 amb 79 anys a casa seva a Los Angeles per causes naturals.

Keith Allison

Hans-Erik Dyvik Husby, cantant de la banda noruega formada a finals de la dècada dels vuitanta Turbonegro. S’ha especulat molt sobre les causes del decés. En un principi es va parlar de suïcidi, però oficialment no s’ha fet públic. La versió final, o una d’elles, que va morir de sobte el 19 de novembre als 49 anys, a Slottsparken, Oslo, amb un cos cansat, després d’una llarga vida d’addicció a les drogues.

‘Billy’ William Hinsche, music nord-americà nascut a Filipines. Va ser membre dels californians Dino, Desi & Billy i posteriorment music de sessió i d’acompanyament com a vocalista i multi-instrumentista en les gires dels Beach Boys. Sa germana estava casada amb Carl Wilson. Va traspassar el dia 20 amb 70 anys, d’un càncer diagnosticat un parell de setmanes abans. Sa mare va morir el mateix dia amb 95. Diuen que no hi ha casualitats.

‘Billy’ William Hinsche

Syd Barret, Lou Reed, David Bowie, The Ramones, The Sex Pistols, Queen, Talking Heads, Blondie, The Killers, Jane’s Addiction o els Misfits i centenars de milers més. Quin cantant, music o banda no havien passat per davant del seu objectiu? Si no hi passaves, no entraves a l’olimp. El famós Mick Rock, anglès de naixement, traspassava el 18 amb 72 anys a Staten Island, NY. La causa no ha transcendit.

Mick Rock

El dia 23, s’anunciava el traspàs de l’actriu britànica-maltesa Mary Collinson que, al costat de sa germana bessona, el 1971 va protagonitzar un dels films més sonats de la saga Dràcula, etapa Hammer. L’octubre de l’any abans, potser per preparar el terreny, van ser les playmates del mes per la revista Playboy. Tenia 69 anys i la causa no s’ha donat a conèixer. La seva germana Madeleine va morir el 2014... i aixì, arribem al darrer mes de l'any. Ens veiem en uns dies.

MASTON with L'ÉCLAIR, ENS POSA LA BANDA SONORA

NOU REGISTRE

Escoltant Souvenir, el darrer disc de Frank Maston, és inevitable visualitzar a un senyor ben clenxinat sortint d’un Astor Martin del 72 per obrir-li la porta a la senyora que duia al costat, amb un vestit llarg estampat ella, i un pentinat amb serrell i puntes cap a dins.

Que arribes a casa anguniosa i deprimida per la conducta de la gent? Posat còmoda, preparat un Dry Martini, col·loca Souvenir a girar i truca a la guiri  que tens a la porta del davant del replà, que convides a pasar amb qualsevol excusa. És el que ens queda. 

Souvenir és el tercer disc de Maston. El multi-instrumentista de Los Angeles, el va enregistrar en 48 hores a la seva segona llar, Amsterdam, estada que en alguna ocasió ha aprofitat per fer coses amb Jacco Gardner. Per aquest àlbum, es va proveir de les arts del grup de jazz progressiu suïs, L’Éclair. Li edita Innovative Leisure. Son vuit cançons de clima agradós, harmonies parsimonioses i arranjaments de pop elegant i setinat que tenyeixen l’atmosfera del teu líving de colorets. La vida és molt curta per perdre el temps.