dimarts, 18 de febrer del 2014

NICK GARRIE

CONCERT
 
 
 
Nick Garrie avui a Castelló, demà dimecres al restaurant Vermell de Manresa i dissabte al Minifestival a Nou Barris.
 
 
 
 

 
 
 

THE LVERPOOL SCENE – AMAZING ADVENTURES OF THE LIVERPOOL SCENE / 1968 (RCA)

DISCOS
 
Realment són de Liverpool i el seus orígens, la bullida general de finals dels seixanta. Van formar-se al voltant del 67 a partir d’Adrian Henri i Mike Hart provinents de l’escena poètica de la ciutat que es van unir amb Andy Roberts, Mike Evans, Percy Jones i Brian Dodson, resultant una barreja de poesia i música que els va comportar tantes lloances com crítiques. El 1968, de la mà de John Peel que els hi va produir aquest primer àlbum, van començar una molt interessant carrera tocant al costat de bandes com Fleetwood Mac, Nice, o Roy Harper i l’estiu del 69 es van arribar a embarcar en una gira amb Led Zeppelin.
 
Però malgrat totes aquestes premisses que suposadament hauria d’haver-los ajudat a tenir una certa popularitat, mai van arribar a gaudir-la. La marxa de Mike Evans i Percy Hones l’estiu següent, no va fer més que empitjorar les coses i la banda es va desfer no sense haver aconseguit abans, editar quatre discos.
 
 
 
 
 
Tramcar To Frankenstein o el fantàstic Batpoem que obren les respectives cares d’aquest primer disc o el tall en varies parts titulat Che Guevara, son una trosset d’història tan desconeguda com imprescindible de la música pop. A la portada, es poden veure alguns membres de la banda posant amb companys i amics al davant d’un pub on la banda tocava sovint potser perquè, en el segon pis del mateix immoble, hi tenien un apartament.
 
Queen’s University – Belfast 1979

 
 
Es diu que Allen Ginsberg, era un dels seus grans admiradors, segurament perquè com algú suggereix molt encertadament, aquest és un àlbum que barreja de forma molt lliure la poesia de Che Guevara, el super-heroi Batman i LSD amb un gran talent musical.   
 
 
 

SAVAGES

CONCERT 
 
El quartet de Londres s’atura avui a La [2] per presentar el seu treball de debut Silence Yourself. Aquesta és la segona parada de rigor a la ciutat, conseqüència de ser membre de l’exclusiu club del Primavera Sound.
 
 
Fa un any, Jehnny Beth va col·laborar en el tall Nichijyou del disc de debut del grup japonès Bo Ningen, una excitant banda que aquest proper mes de maig te previst realitzar deu concerts per sales d’Anglaterra i Escòcia i que nosaltres els podrem veure, un cop acabada la gira, al Parc del Fòrum. Qui no es conforma és perquè no vol.
 
 
 

 
 
 

dilluns, 17 de febrer del 2014

VIDEO DE LA SETMANA

VIDEO
(setmana nº 08)
 
YOUNG ROMANCEPale
Filmat i editat per: Fenixx Productions
 
 
Pale / Break My Heart By Morning – 7”
2014 – BANQUET RECORDS
 
 
 

 
 
 

EMERGÈNCIA! 2014

CCCB – BARCELONA
 
15 – 02 – 2014
 
CONCERT
 
Les actuacions es realitzaven al Hall i a l’Auditori i quan compres les entrades ja t’avisen de que en aquest segon espai, com no t’espavilis, potser no hi entris. És per qüestions d’aforament i de veritat que s’ho prenen seriosament. Una persona, comptador en mà, va clicant el botonet com si li anés la vida, vigilant no descomptar-se i a dins, un altre, t’indica els seients que queden lliures per tenir-nos a tots ben asseguts i controlats. 
 
A banda d’aquestes experiències extrasensorials, la possibilitat de veure alguns solistes i grups amb la pretensió de fer-se un lloc en l’atapeït paisatge musical i comprovar que van ben assessorats, és gratificant. D’aquesta manera vem poder escoltar a algunes d’elles. Desert, de Barcelona, una molt engrescadora proposta d’electrònica que tot i anar-se refredant a mida que avançava el set, van exhibir una enorme capacitat que crec que ells mateixos desconeixen. La garrotxina Kíar, l’esperança blanca del pop català, amb també una molt interessant proposta a més d’arriscada, que va materialitzar les seves experiències capaces de silenciar tota la fageda d’Olot amb aquesta valuosa i peculiar veu que li ha sigut atorgada. Em pregunto com no va engegar a pastar fang a l’impresentable que en la penúltima cançó li va cridar: Venga Clara, anímate un poco! Dale canya!
 
Desert
 
Kíar
 
 
L’actuació dels britànics Cold Pumas va aportar el soroll correctament mesurat per tornar al planeta i que juntament amb Gente Joven i Montgomery, de León i Sevilla respectivament, formaven el gruix dels grups forasters.
 
Cold Pumas
 
Gente Joven
 
 
 

dissabte, 15 de febrer del 2014

45 RPM

CURIOSITATS
Col·lecció d’adaptadors per 7”

 
 
 

THE FAUNS – LIGHTS

 
NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
 
 
La setmana passada van estar tocant a Barcelona en una gira d’aquelles de les que es fa difícil trobar-hi un sentit, una gira compartida per tres grups dispars, amb horaris estrafolaris (19,00) i un públic indefinit, això en el millor dels casos. Per què? Chi lo sa. Presentaven el segon disc Lights i el fet d’haver de tocar en primer lloc, va voler dir fer-ho davant de quatre gats.
 
 
 
Que de tant en tant apareguin bandes com The Fauns, hereves directes de l’escena noise-pop de fa un parell de dècades, vol dir que hi ha un públic tan fidel com el que puguin arrossegar Hexvessel i Alcest, les altres dues bandes d’aquella oblidable nit.
 
 

 
 
 

divendres, 14 de febrer del 2014

VIDA FESTIVAL

DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
 
Hi ha èpoques per a donar a conèixer llistes i èpoques per a donar a conèixer noms i ara, estem en aquesta. Així, el Vida Festival, l’abans-conegut-com-Faraday, n’ha donat un altre, la rimbonbante Lana Del Rey. En el primer cap de setmana de juliol, que és l’espai de temps que dura el festival, abans o després de gent com Yo La Tengo, M.Ward o el duet Silvia Pérez CruzRefree, la noia, que haurà acabat de fer els 28, farà la seva actuació presentant, Ultraviolence, el que és el seu segon treball en format oficial. La vida és dura.
 
la cantant en una campanya per H&M
 
 

NUESTRO GRUPO PODRIA SER TU VIDA – ESCENAS DEL INDIE UNDERGROUND NORTEAMERICANO 1981 – 1991

MICHAEL AZERRAD
 
Editat per: CONTRA
 LLIBRES
 
Editat aquest febrer en espanyol per l’editora barcelonina Contra, només 12 anys després que ho fes l’original en anglès, surt per fi l’ovacionat assaig de l’escriptor nord-americà Michael Azerrad sobre un grapat de bandes americanes de les dites alternatives, existents sobre tot, al llarg de la dècada dels vuitanta. Tretze son les triades per disseccionar l’escena: Hüsker Dü, The Replacements, Sonic Youth, The Minutemen, Beat Happening, Mudhoney, Fugazi, Dinosaur Jr., Mission Of Burma, Big Black, Butthole Surfers, Black Flag i Minor Threat.

 
 
Documentat de primera mà a partir de converses amb els propis músics i gent relacionada amb la industria que va emergir de segells discogràfics, fanzines, emissores, locals i botigues de discos, tracta de posar a lloc una etapa musical comandada per una sèrie de grups que, alguns coneguts però d’altres no tant, van donar gran quantitat de discos cabdals per gaudir-los eternament. Amen.
 
 
(portada de l’edició nord-americana)
 
 

dijous, 13 de febrer del 2014

BREADY EYE

CONCERTS
 
L’any 1997 amb l’àlbum Be Here Now, van fer el cim i la premsa en general es va bolcar amb ells en un nou intent de recuperar el mític fenomen del Swinging London, encara que, aquesta vegada, l’origen es trobés a Manchester. Avui, Liam Gallagher, un d’aquests generadors, tocarà amb la seva banda Beady Eye formada per gent de la talla d’Andy Bell dels Ride i Chris Sharrock de The La’s, al Razzmatazz. Obriran, Stay, grup veterà de Barcelona en bona sintonia.
 
 
Liam Gallagher amb Patsy Kensit – març 1997