DISCOS
BLAT BRUT
2014 – WAH WAH RECORDS SUPERSONIC SOUNDS
EDICIÓ LIMITADA DE 400
UTS.
Aquest mes passat, com qui
no vol la cosa, la casa insígnia de Riera Baixa ha editat en disc, recuperant
les cintes cedides per un dels membres del grup, l’enregistrament que l’abril
del 1976 van fer a l’estudi que tenien al barri del Clot de Barcelona la gent
de Blat Brut.
La banda la formaven Patrici Llonch (guitarra elèctrica, distorsionador i wah wah) Anton Serra
(flauta travessera elèctrica i pandereta) Pere
Pous (baix elèctric) i Pere Massip
(bateria i percussions) un quartet que malauradament no va transcendir més
enllà d’unes quantes actuacions, encara que sortosament per a ells i qui els va
poder escoltar, van tocar el cel. Violetas,
el tema que obre la primera cara és una tromba d’energia, la flauta d’en Serra fent volar les notes sobre la
guitarra distorsionada i el ritme mantingut pels seus companys posa a lloc les
influències que els feien anar amunt i avall, la psicodèlia i la música
progressiva de King Crimson, Traffic o Procol Harum. Els 15 descontrolats minuts de Versalles Imperial. La sofisticada Marxa Fúnebre. O la més essencialment experimental Para Titania y Oberón que tanca l’obra.
“Blat Brut arrenca l’any 1972 per mediació de l’ànima inspirada
i creativa de Patrici Llonch (13 anys) a la guitarra elèctrica, la bàsica i
potent concentració de Pere Pous (14 anys) al baix i el seu amic Xavier Ubach a
la bateria. Aquest últim serà substituït definitivament poc després pel
volcànic i extravertit bateria Enric Masip.
Amb llistons de fusta i roba, construeixen un mini estudi a dins
de la llavors fàbrica de tenyir teixits al carrer Monturiol del barri del
Clot...” Aquests són els primers paràgrafs escrits per Anton Serra en
l’insert que ve a l’interior de la carpeta farcida de fotografies històriques.
La feina que fa alguna
persona a Wah Wah. no té preu.
