BEVERLEY OWEN AS MARILYN MUNSTER

TRASPÀS

Demà farà una setmana que ens va deixar Beverley Owen més coneguda com Marilyn, que feia el paper de la cosineta a la família Munster, la mítica i entranyable sèrie estrenada el 1964. 

El traspàs va ser confirmat per la seva filla Polly Stone, qui va di que va tenir lloc envoltada de familiars i amics a casa seva de Vermont. Va formar part de la sèrie durant els 13 primers episodis, quan va haver de ser substituïda per motius personals per Pat Priest, però ja no va ser el mateix.

Lily Munster, Yvonne de Carlo, ens va deixar el 2007 amb 84, Herman, Fred Gwynne, el 1993 amb 66 i Al Lewis, l’avi, el 2006 amb 95 anys. Amb aquest defunció, ja només queda Eddie, el fill que era interpretat per Butch Patrick, que en te 65 anys. 

el tweet del supervivent 

SALVEM L’ALZINA i LES CASETES D’ENCARNACIÓ

D’ESQUITLLADA

No som al 1969 ni al People’s Park de Berkeley, però l’assumpte és el mateix, especulació i negoci pels de sempre en nom d'un fals benefici comunitari. 

Com tantes i tantes vegades – i les que caldran perquè tot està fatal – aquest diumenge hi va tornar a haver una concentració de suport a la lluita en defensa de l’alzina bicentenària i les cases històriques del carrer Encarnació de Gràcia i de passada, fer-los saber que sempre hi trobaran resistència enfront de la seva descarnada destrucció i violència moral. Lectura de poesia per part de gent com Roger Peláez, Enric Casasses o Míriam Cano.

un moment del recital de Roger Peláez

FINALMENT, LA CATEDRAL EN DIRECTE A BARCELONA

ALBERTO MONTERO

FABRA i COATS – BARCELONA

23 – 02 – 2019 

DIRECTE

És un dels autors més interessants de que disposem i no sé si sabem apreciar-ho. El seu impecable treball figura de manera destacada entre tot el que es fa i es desfà de per aquí. Aquest dissabte al vespre, després de la projecció del documental del mateix nom, va interpretar el seu darrer àlbum, La Catedral Sumergida (BCore), en una presentació que tenia molt de peculiar, donat que el disc fa gairebé un any que esta editat i estranyament encara no l’havia presentat a la ciutat on ha viscut fins ara.

No em repetiré dient a què em sona, ni les referencies, ni si s’ha deixat imbuí per la Bíblia o el Coràn, als registres que sap treure a les seves cordes vocals i les composicions no els hi cal etiquetes, els treballs amb denominació d’origen no en necessiten.

En un ambient cerimoniós i envoltat dels seus musics, assegut al mig de tots ells, Alberto Montero va aprofitar l’ocasió per donar les gràcies per aquests 10 anys a Barcelona i acomiadar-se d’amics i coneguts. Se’n torna cap a casa. I el concert, de matrícula.

SEGUINT EL RASTRE D’ANGUS MACLISE

ANGUS MACLISE – THE KATHMANDU CYCLE

ALTRES EDICIONS

Hi havia una vegada un percussionista nascut en un lloc perdut de Connecticut que donant tombs va acabar tocant la percussió a la mítica Velvet Underground, que és pel que totes bàsicament el coneixem. Angus MacLise va ser però un dels grans de la contracultura dels seixanta i setanta, membre de The Theatre of Eternal Music de La Monte Young, de les primeres incursions de Fluxus, co-fundador de la Dead Language Press i de la Spirit Catcher, la llegendària llibreria que va també co-fundar a Kathmandu on va anar a parar després de viure una temporada a San Francisco, tot això i més. Allà a Kathmandu és on potser va trobar alguna cosa del que buscava, fins que el 1979 va traspassar amb 41 anys.

foto Peterborough K

Angus i Hettie MacLise, embarassada d’Ossian, a NYC – la foto és de Warhol 

(cortesia de Billy Name Collection)

El 1976 va fer una lectura dels seus poemes al The Millennium Poetry & Multimedia Performance de Nova York el 16 de setembre i és aquest enregistrament que ara ha sigut editat – esgotadíssim en un plis-plas – copiat directament del master pel segell que te l’activista Beat René van der Voort i publicat per Counter Culture Chronicles. Se l'escolta alt i clar, com caldria ara sentir a molta gent.

Entremig de tota la palla que s’edita, apareix de tant en tant alguna cosa no solament d’una inqüestionable qualitat, sinó també d’una raresa espectacular.

LES CONY I EL SEU DEBUT

REEDICIO DISCOGRÀFICA

El 2014 va venir el llibre Cothes Music Boys de Viv Albertine, el 2017 el documental Here To Be Heard: The Story Of The Slits dirigit per William E.Badgley i aquest 2019, li arriba el torn a la reedició del seu brillant debut, Cut.

la portada amb fotografia de Pennie Smith

Produït per Dennis Bovell, el disc va sortir el setembre del 1979 i es considera un dels discos de capçalera del moviment punk de la segona meitat dels setanta on continua sota la protecció de noms com els de Massive Attack o Sleater-Kinney. Ara, coincidint amb els 40 anys de l’edició original, es reedita en vinil de 180gr. i a partir del 5 d’abril ens podrem fer amb una nova còpia.

POP ASSOLELLAT

NOVETAT DISCOGRÀFICA

El seu EP Marçà-Falset (Indian Runners/Bones Festes) és ple - o casi - de melodies guitarreres vertiginoses, pop brillant com diu Aleix Ferrús (Flix-1986) que explica que va entrar en el pop de la mà de Country House de Blur. Marçà-Falset és el tema estrella, va sol, s’enfila i et duu allà on les grans cançons no descansen. Els dos temes següents, La Música Ho Era Tot i Si Hagués Escoltat, sonen fresques, de la mateixa branca, però Caixes, que tanca el format, anguniosament ens fa tornar a tocar de peus a terra i a recordar d’on venim.

Son Gebre, de les terres de l’Ebre. I ens han robat un trosset de cor. Demà a la sala Vol comprovarem si van en serio. 

THE SPECIALS BRILLEN DE NOU

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Des del desembre que corria ja com a single i ara li han posat imatge amb un esplèndid vídeo. Vote For Me forma part d’Encore (Universal) el seu esperat disc – d’elegant portada – després de 37 anys segons els més intransigents, de no editar res. 

De nou amb Terry Hall, amb els també originals Lynval Golding i Horace Panter, el disc va sortir a primers d’aquest mes. Dirigit per Dan Emmerson, impossible no moure els peus.

NOSFERATU i ALESSANDRO MENDINI

TRASPÀS

Avui ha mort “el vampir de Lagerfeld”, però ahir ens va deixar Alessandro Mendini, algú sense tantes ganes de semblar el que no és i una de les personalitats més importants dins de les corrents de canvi en el disseny italià al llarg de les dècades dels seixanta i els setanta. Va ser membre fundador del col·lectiu Global Tools creat el 1973 i un dels participants a finals de la mateixa dècada de les activitats de l’Studio Alchimia, així com també el 1979 director de la prestigiosa revista Domus editada a Milà.

Per a ell, els objectes havien de ser com elements capaços d’oferir satisfacció i els espais com representacions de la dimensió psicològica dels que l’habiten, com un escenari de la vida. El llevataps Anna G o el molinet Anna Pepper, es converteixen en símbols d’aquesta revolució transformadora dels objectes quotidians. Tenia 87 anys. El vampir era d’edat desconeguda.

el llevataps Anna G

JULIA HOLTER EN MANS DEL SURREALLISTES

VÍDEO

Els vídeos fa temps que s’han proclamat els reis de tota etapa de promoció, encara que des d’aquell Video Killed The Radio Stars dels Buggles ha plogut molt i l’estil ha canviat en tots els sentits. La industria musical, la del ‘tot per la pasta’ enfocada tan sols als més llestos de la classe, s’emporta la palma en generar merda en cadena.

Però afortunadament hi ha gent que defuig la tendència i dedica ganes i esforç de la mà de la santa creativitat a fer coses interessants. És el cas del darrer vídeo de Julia Holter pel tema Les Jeux To You del darrer disc, sobre el que la directora, Geneva Jacuzzi, explica que s’ha inspirat en l’opera prima d’Alejandro Jodorowsky, Fando y Lis del 1968. 

Diu: ‘Després d’escoltar la cançó, imatges de Fando y Lis, una pel·lícula que sempre m’ha empaitat, em van inundar la ment. Com a dona, vaig sentir la necessitat d’explorar l’ànima del mite i reescriure les imatges a modo de reforçament de la mirada en femení’. I afegeix ‘hi ha una essència misteriosa en aquesta historia, una espècie de troca psico-espiritual que em porta a la poesia surrealista de les lletres i la musica de Julia’. Que per molts anys.

MIRROR’S SIGNAL MANOEUVRES FULL MOVIE

TOURS WITHOUT ENTOURAGE

DOCUMENTAL

Els concerts – i tota la pesca que comporta sortir de gira amb banda – que el 2010 Stephen Lawrie va donar per Europa amb One Unique Signal o Telescopes, van ser oportunament enregistrats pel cineasta i amic Dan DNA i muntats en un documental on es pot veure que no calen ni grans discogràfiques ni promotores per produir el miracle. Penjat des del desembre.