PUNK TRANQUIL

HUGO LARGO – “HUGE, LARGE AND ELECTRIC: HUGO LARGO 1984 – 1991”

ALTRES REGISTRES

Amb ells es compleix aquella circumstància de que en el seu moment només uns pocs van saber gaudir de la seva majestuositat. Ara donen una segona oportunitat.

Hugo Largo van ser una banda de Nova York de finals dels 80 que feien una mescla estranya que només ells entenien. Tenien un so únic sense bateria i casi sense guitarra. Eren dos baixos melòdics, el de Tim Sommer – fundador del cotarro, editor de fanzines punk, periodista del Trouser Press, corresponsal del Sounds anglès i veterà de l’escena hardcore de NY – més el d’Adam Peacock, el del violí electric de Hahn Rowe, tots ells en un moment o altre membres esporàdics del Glenn Branca Ensemble, i la veu i moviments de Mimi Goese, carismàtica artista de performance i ballarina.

Quaranta anys després de l’inici d’aquell projecte en mig de la sorollosa escena No Wave, la proposta continua sent tan o més intensa. Per commemorar-ho, via Missing Piece Records, el segell fundat per Michael Krumper que en el seu dia treballava al mític segell local Relativity quan van treure el seu primer àlbum, llança una edició dels dos únics LP’s que van editar, Drum (Relativity – 1987) produït per Michael Stipe – en un principi en format EP – i Mettle (Opal Records – 1989) publicat per Opal el segell de Brian Eno, més un tercer d’enregistraments inèdits i en viu (Hugo Largo Unreleased-Live).

Eren un producte del Lower East Side que amb els seus directes fora de context, embadalidors, que no tenien res a veure amb la resta de bandes de la zona, on feien ressonar els dos baix fent espai per a que Goese i Howe campessin a gust, es van encapsular per uns pocs privilegiats atents al que passava en àmbits més artys. Malauradament, després de la intensa gravació de Mettle i els quatre concerts que el van seguir, no tots sentien el mateix alhora de com continuar, de manera que van decidir deixar-ho córrer prenent diferents camins en la música i altres arts creatives. Rowe comenta: ‘Probablement sigui un subproducte del nostre capitalisme tardà, però tot això d’haver de fer un producte per a ser consumit i tota l’energia posada en aspectes que ens semblaven alienes... crec que ens va esgotar’.

Per a Peacock, ‘Drum continua sent molt propi de la nostra fase soterrani, tot molt sobri, mentres que Mettle te un esperit més d’experimentació. Drum és pur, Mettle som nosaltres després de que ens donessin carta blanca i molta pasta per gravar un disc que bàsicament vam tocar en viu’. Per la seva banda Sommer diu: ‘Hugo Largo mai va ser un de nosaltres; només erem tots nosaltres’ i Mimi Goese, entre riures comparteix que ‘Quan algú camina cap a mi i va amb el cap cot... sé que és fan nostre’. A temps d’acotar el cap i convertir-nos a l’experiència Hugo Largo.