SMUG BROTHERS – “STUCK ON BETA”
NOU REGISTRE
Cada dia m’agraden més les bandes que sense fer
escarafalls, son l’autèntica base de la música pop.
En elles hi trobo tota l’essència, des del convenciment per la seva part, de que fas el que has de fer i prou. És el cas d'Smug Brothers, la banda provinent entre Dayton i Columbus, les dues ciutats d’Ohio, que porten en actiu gairebé dues dècades i mitja construint l’autentica història del pop. Només cal que no ens deixem manar pels algoritmes i sí per la nostra capacitat de sorprendre’ns per entrar en el món de la veritable màgia. Afortunadament encara hi ha qui no està en venda.
Als Smug Brothers ara mateix en el primer cordó hi trobem a Kyle Melton al capdavant de la formació
i a Kyle Sowash al baix, a més de Ryan
Shaffer a la guitarra i Don Thrasher
(Guided By Voices, Swearing At Motorists)
a la bateria. Tenen al carrer des de fa una setmana un nou àlbum que han
titulat Stuck On Beta editat en vinil
per Anyway Records. Plegats, Melton i Thrasher van posar les bases del disc en tan sols cinc sessions,
per a continuació, arrodonir les pistes nítidament com a veterans del lo-fi més underground que són.
Segons explica Kyle Melton: ‘Aquest àlbum ha agafat noves direccions, si bé molt del nostre segell
particular segueix intacte. El disc és, en essència, un producte de vibrant
indie-pop’. S’escolten esplèndids i meticulosos arranjaments. Amb Prank Editions i Flushing James donen gas al seu costat ‘més’ sorollós i arty. Sidetrack Ghosts és pur power-pop.
Cheers To Everything We Used To Do,
és un fantàstic tema de pop barroc, amb les cordes de Sam Kim i Kate Wakefield
al violí i violoncel, respectivament.
Aquest Sidewalk Champagne, el que va ser el segon single, representa el present d’Smug Brothers: ‘És una mica obscura i melancòlica, però amb molt de ganxo’ diu Melton que afegeix ‘Hi ha un solo de guitarra que encara em sorprèn que hi figuri. En quant a la lletra, hi ha moltes juxtaposicions que son l’arrel de l’existència humana i que intenta descobrir com il·luminar un món que pot ser fosc i implacable, especialment ara mateix’. La veterania, al final, et permet fer i dir el que et rota sense que et preocupi el més mínim el que pugui pensar la gent.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada