MOMENT : RELAX

CRAYOLA LECTERN – “DISASTERNOON”

A LA VISTA

En unes circumstàncies que possiblement podrien donar per un llibre similar al que va escriure Will Hodgkinson sobre Lawrence Hayward editat l’any passat, Chris Anderson torna d’entre algun lloc, que no descobrirem aquí.

Així, Anderson, des de Worthing, a l’oest de Brighton, amb la seva mini però més que suficient banda, Crayola Lectern, després de set anys, ho reprendrà on ho va deixar amb Happy Endings. Es dirà Disasternoon i sortirà – més o menys – a finals d’agost, no crec que abans, de nou via Onomatopoeia Records. L’acompanyen en el viatge Alistair Strachan (trompeta, fiscorn, teclats, algo de percussió i efectes) i Damo Waters (sintetitzador, bateria, cors).

Hi ha un primer single, Stars Over Louth, que segons explica va sorgir de la correspondència que durant els mesos de la pesta negra, va tenir amb Alfreda Benge, dona de Robert Wyatt i que aquest va elogiar-la molt. ‘Volia dedicar-se-la i el títol fa referencia a això. La melodia és molt senzilla, el que permet entrar en un estat de reflexió i atordiment, on la trompeta fa de veu humana, sense la càrrega pròpia de les paraules’.  

Fa uns dies ha compartit un segon tema, el que dóna nom a l’àlbum, Disasternoon, escollit com una broma quan va entendre malament a la seva filla preguntant-li què estaven fent this afternoon. Una encantadora i elegant cançó que ‘parla d’abandonament compartit’. L’ha acompanyat d’un vídeo còsmic, dirigit per Sadie Anderson, la seva dóna, part molt important donant-li l’ànim necessari per tirar endavant amb el disc, després inclús d’arribar a pensar en abandonar la idea de treure’l.

Des de la seva delicada forma a l’hora de composar cançons, explica que emmascara la ira en elles. ‘És com una energia, com diu Johnny Rotten, que pot ser una empenta per a que surti una obra atractiva’. Els mil i un poders de la música. Totes les sensacions i estats en els que ens submergeix, via creatius patidors com Anderson, son un regal per a les nostres ansioses existències. Ha explicat que es sentiria satisfet si ens donés un sol moment ‘per a que ens relaxem i ens allunyem de l’estrès en un món on moltes persones necessiten exactament això’. A veure.