SENSE POR A LES ALTURES

LITTLE BARRIE – “ELECTRIC WAR”

NOU REGISTRE

Hi ha discos que alteren el curs de les coses. Com els treballs d’en Little Barrie, que en la millor tradició de l’àcid-rock ens eleva l’esperit fins perdre el món de vista.

Little Barrie i Malcolm Catto ens tornen a convidar a pujar a l’autobús amb el que el millor viatge està assegurat. Deixa’t de cutre-creuers i desplaçaments de pà sucat amb oli al poble dels pares, que ja no existeix. Els anglesos Barrie Cadogan i Lewis Wharton, amb el sobrenom de Little Barrie, van funcionar com a trio amb el bateria Virgil Howe, traspassat el 2017. Amb el també bateria i productor Malcolm Catto (The Heliocentrics), van decidir continuar l’aventura. Ara han llançat el seu tercer àlbum, aquest Electric War a través del segell Easy Eye Sound de Dan Auerbach (The Black Keys).

Nascut a Nottingham, Cadogan és un dels compositors i guitarristes més respectat del panorama musical. Ha treballat amb Primal Scream (de 2006 a 2015), Matt Johnson (amb el seu aplaudit retorn de l’any passat), ha format part de la troupe de Gallagher i Squire en la gira també de l’any passat, a més de comptar amb un full com a músic de sessió per a Johnny Marr, Paul Weller, Spiritualized o Edwyn Collins entre altres.

Cadogan ha comentat sobre el disc: ‘De Malcolm, he aprés molt sobre el poder d’enderrocar les coses musicalment en lloc de simplement colpejar al públic al cap amb la guitarra a tot drap durant una hora. Això pot ser genial, però en alentir el tempo, ens va donar l’oportunitat de dir molt més. Voliem capturar més d’això a l’estudi, encara que també els moments de locura’. Catto ho resumeix: ‘Bàsicament fem el que volem sense adoptar la nostra música a cap gènere específic’ parlant sobre l’enfocament inicial.

En el disc hi ha grans moments: l’encerat ritme de Zero Sun ‘Vam improvisar al voltant d’ell durant més d’una hora fins que li vam agafar el tranquillu’ diu Canogan. La distesa Creaky, amb unes circumdants línies de guitarra i el violoncel de Danny Keane de The Heliocentrics. O aquesta Spektator de textures psicodèliques que es mesclen amb simfonies experimentals amb la discreta veu de Cadogan per allà al mig. Ja només en aquest punt, hem perdut l’esperit de vista.