MÀGIA i MISTICISME

THE NEW EVES – “THE NEW EVE IS RISING”

A LA VISTA

Aquest és un d’aquells debuts que passa molt de tant en tant. Vibrant, místic. Perfecte per a una calurosa, fosca i màgica Nit de Sant Joan.

The New Eves son un cuarteto amb base a Brighton format per Violet Farrer (guitarra, violí, veu), Nina Winder-Lind (violoncel, guitarra, veu), Kate Mager (baix, veu) i Ella Oona Russell (bateria, flauta, veu). Tenen previst per al primer dia d’agost llançar el seu primer àlbum pel que molts sospirem amb ganes. Es diu The New Eve Is Rising, que arribarà a tots nosaltres via Transgressive Records.

Per aquesta estrena han sabut treure un so colpidor d’una originalitat difícil de trobar a aquestes alçades. Serà allò que tantes vegades diem, la química que sorgeix entre elles ha funcionat espectacularment. El van composar a la mateixa Brighton i al llarg d’una residència a The Cornish Bank. L’enregistrament al van fer entre Rockfield Studios i una església de Cotham, a Bristol. La producció va anar a càrrec de la pròpia banda juntament amb el multi-instrumentista Jack Ogborne (Bingo Fury).

‘L’espai al que ens dirigim està bastant allunyat de la vida quotidiana. Ens exigeix molt i fa que ens endinsem en una nova dimensió. Entenc que pot ser difícil portar-hi gent allà amb nosaltres’ explica Ella que afegeix ‘Volem veure fins on podem arribar com quatre persones que creen la seva pròpia mitologia’. Per la seva part és Nina que diu: ‘Aquest projecte ha tractat de redefinir-nos i esperem que els que l’escoltin es sentin inspirats igualment’.

Son nou pistes que parlen de coves de bandolers, d’Heloise i Abelard, els famosos amants del segle XII, amb una història marcada per la tragèdia. En tots els casos no deixen passar per alt l’experimentació i el krautrock. Defineixen el seu estil com hagstone-rock en referència a les històriques i misterioses pedres.  

Han avançat alguns singles que només han fet que augmentar el grau d’impaciència per l’arribada del disc sencer. El primer que van llançar si no m’equivoco va ser l’inquietant Highway Man, de poderós i hipnòtic ritme compulsiu, on el violí de Violet Farrer ens traspassa l’estómac; o Rivers Run Red una introducció al món fascinant i místic del Canterbury Sound del que mai ens cansarem d’escoltar.

O aquesta entusiasta Cow Song, un tall sorgit de la improvisació. L’anècdota és que els primers segons van ser gravats en un prat, cantant-li a Bonnie, una vaca que passava per allà. Ho expliquen: ‘Cow Song és una cançó sobre grans paisatges muntanyosos i l’anhel d’entrar en ells, simplement caminar-hi. També és una cançó sobre el pasturatge. A Suècia, com en altres països similars, hi ha una tradició molt antiga de portar el bestiar a una granja d’estiu”, un “fäbdob”. Era una feina que només feien les dones i les seves filles i es quedaven amb els animals durant tot l’estiu, fet que creava un vincle molt especial entre elles, els animals i el paisatge. Les dones utilitzaven una tècnica vocal que es deia “kulning” per comunicar-se entre sí i els animals. És algo fantàstic i molt potent! Això ens va inspirar a utilitzar les nostres veus d’una manera diferent’.

Avui, revetlla de Sant Joan, una nit màgica malgrat els constants intents de convertir-la en una nit de festa més, les cançons de The New Eves ens ajudaran amb les nostres pregàries i desitjos, que no costa gaire d’imaginar quins son.  Salut i foc!