FORA DEL CORRENT

HALLELUJAH THE HILLS – “DECK”

NOU REGISTRE

Per a Ryan Walsh ha estat com anar posant cada dia un euro dins d’una guardiola per al final, amb sort, poder anar de vacances a un hostal de l’Empordà.

La filosofia del nou treball del col·lectiu de Boston Hallelujah The Hills, és la mateixa: anar fent cada dia una miqueta. En plan formiga, tal com explica Walsh, la principal força creativa de la banda: ‘Sabia que si feia una cançó per setmana, sense saltar-me’n cap, podríem crear Deck. Un cop presa la decisió d’escriure les 52 cançons, de sobte ja hi eren. Em sentia estrany al deixar d’escriure. El procés em va portar a composar d’una manera que mai hauria passat, si només hagués hagut d’escriure’n 10 o 12 per un àlbum estàndard’. 

Van estar dos anys i mig per enregistrar-lo, casi bé tot a Machines With Magnet a Pawtucket, Rhode Island, principalment a través d'una campanya de finançament gràcies als nombrosos fans de la banda. El resultat es diu Deck i ha sortit fa una setmana via Discrete Pageantry Records / Best Brothes Records.

(fot Ben Stas)

‘Vaig tenir la idea inicial fa uns 25 anys’. Passats els dies en que havíem d’estar tancats a casa, es va enganxar de nou a la idea. ‘Sentia que havia de fer alguna cosa gran i complexa, algo més que un simple disc. L’atzar va jugar un paper en la seva creació i ara, amb el treball al carrer, l’atzar també juga un paper important pels que l’escoltin, que poden interactuar amb ell, no només amb una sola cançó’. Parla de l’opció digital, és clar. Només Deck : Diamonds ha sortit en edició física en un doble LP.

En realitat son quatre àlbums – insistim que només un d’ells ha sortit, de moment, en format físic – que està inspirat en el joc, 52 cançons concebudes per interactuar amb els quatre pals d’una baralla de cartes: diamants, trèvols, cors i piques. A partir d’aquí, la idea que es poden llegir a les notes de l’àlbum, és treure 13 cartes i fer una llista de reproducció amb elles en una tirada de tarot personalitzada.

A part dels membres principals de la banda, el propi Walsh (veu, guitarra), David Michael Curry (violí), Nicolas Gladone (guitarra, teclats), Brian Rutledge (trompeta, teclats), Joseph Marrett (baix) i Ryan Connelly (bateria) hi han participar nombrosos musics i amics com Patrick Stickles (Titus Andronicus), Cassie Berman (Silver Jews), Ezra Furman, Tanya Donelly o Clint Conley (Mission Of Burma). Hi trobem una mostra de diferents estils, tots però amb arranjaments cuidadíssims. Diamonds conté les pistes més polides, Clubs els salts més enèrgics, Hearts les més sinceres i Spades l’experimentació, això posats a compartimentar-los.

‘Advertència: No hi ha una forma CORRECTE d’escoltar Deck’ posa en una nota de l’àlbum. ‘El vam crear de manera que invita al joc gràcies a la seva elàstica naturalesa. Aquestes son les cançons i aquesta la baralla’. Els més avesats a fer-se llistes els hi farà gràcia. Als demés, ens posarem còmodes i les escoltarem com tota la vida hem fet en l’ordre que han estat posades. L’obra és espectacular escoltis com l’escoltis. En aquesta Crush All Night, la cinquena a Deck : Clubs, participa Sadie Dupuis d’Speedy Ortiz.