NO ESTÁN PER ORGUES

PRETTY RUDE – “RIPE”

NOU REGISTRE

A vegades et passes la vida donant voltes amb projectes que et donen felicitat espiritual, però amb els que no fas el salt definitiu per convertir-te en la pop-star que totes voldríem ser. Encara que en realitat t’importi una merda.

Des de Nova York, James Palko porta batallant amb diferents històries aquests darrers anys. Amb Taking Meds, d’influència indie-norantes o amb Jimmy Montague de línia emo-folk, per dir-ne dues. El 2021 li va picar l’ullet al costat més power-pop i va néixer Pretty Rude. Es va quedar més o menys en repòs fins que l’any passat va activar l’EP homònim que anava donant tombarelles pels cercles més avispats i va decidir que era el moment de prendre-s’ho seriosament.

Va reclutar el bateria Matt Cook, el seu company de banda de tota la vida amb el que ha elaborat un dels discos debut de power-pop més autèntic d’aquests darrers anys. Produït per la banda, mesclat per Jake Sinclair (col·laborador i fan nº1 de Weezer) i enregistrat a Blackheart Studios a New Hampshire acaba de sortir fa quinze dies via SideOneDummy Records.

Enganxosos acords, guitarres distorsionades i molts cors que fan que la seva proposta sigui singular. Al menys a aquestes alçades. Amb les lletres desborden franquesa i no es tallen. La primera cançó que van escriure pel disc, va ser aquesta Call Me, Ishmael, amb el que han compartit un segon video promo. En ell es veu un executiu d’una discogràfica que ho vol canviar tot del grup, convertint-los en una paròdia d’ells mateixos. Una crítica a la nostra capacitat de vendre’ns fins les calces per formar part del mainstream? Sincer i real com la vida.