UN FINAL GENS SUPERSTICIÓS

SAINT ETIENNE – “INTERNATIONAL”

A LA VISTA

La banda pop de referencia Saint Etienne, es posa ella mateixa d’exemple de que totes les coses, tenen un final.

Ha estat la seva resposta a les inútils súpliques que han rebut: ‘All good things must come to an end’ han penjat en això que en diuen xarxes. També que en qualsevol cas ‘no se separaran, això sí, serà el darrer disc amb nou material’. Totes les decisions, encara que costin d’entendre, s’han de respectar. Amb aquest postulat, la banda de Londres ha anunciat el llançament del que serà el seu, en teoria, últim àlbum.

Es dirà International i sortirà via Heavenly Recordings a principis de setembre. No és que s’hagin barallat, ni res d’això. Trenta-cinc anys després d’encetar l’assumpte, segueixen sent molt bons amics, han explicat. L’any passat van llançar l’esplèndid The Night, un disc de pulsió ambient. Ara, amb aquest, re-enganxen la maquinaria amb el seu costat més pop, cosa de la que ens alegrem molt, a base de melodies a les que s’ha de parar especial atenció als vents, els cors i els samples amb els que els 90 van dinamitar els clubs de mig món.

Sarah Cracknell, Bob Stanley i Pete Wiggs, van decidir per a l’ocasió, convidar a uns quants amics a col·laborar en alguns dels 12 temes. Així podem trobar a Janet Planet (Confidence Man) fent un duet amb Cracknell a Brand New Me, a Vince Clarke (Depeche Mode, Erasure) a Two Lovers o a Paul Hartnoll (Orbital) a Take Me To The Pilot.

Han compartit una primera pista, aquesta Glad, que en la seva versió single, inclourà tres talls inèdits, Theme From Shapiro, Missing Pieces i Fire. La cançó, co-escrita i produïda per Tom Rowlands (Chemical Brothers), és una peça que recupera el brillo dels clàssics. En ella també trobem la guitarra de Jez Williams (Doves).

Sobre la cançó és Sarah Cracknell que comenta: ‘Li vam preguntar a Tom si estava treballant en alguna cançó que ens pugues encaixar i ens va enviar una pista d’acompanyament en la que havia estat treballant amb Jez de Doves. Ens va encantar a l’instant i la melodia principal i la lletra van sorgir amb molta naturalitat’ i Wiggs explica que ‘la cançó parla de gaudir de les coses quotidianes, com la natura i l’aire lliure quan la vida et deprimeix en excés’. Un elegant final on també, amb el seu disc número tretze, es posen d’exemple de que no s’ha de ser supersticiós.

S’haurà d’estar al tanto. Tenen planejat algunes dates en viu per a l’any que ve. Llàstima que, si és que passen per aquí a prop, no serà pas en una sala normal. S’admeten apostes.