dijous, 10 de març del 2022

THE STROPPIES, NI UN PAS ENRERE

NOU REGISTRE

La banda de Melbourne, The Stroppies, no s’arronsen davant de les traves i entreguen un nou treball i se’n van de gira amb Paul Weller.

Després del brillant Whoosh (Tough Love Records – 2018) i l’EP en 12” Look Alive (Tough Love Records – 2020), presenten el que es pot considerar com a segon treball. Li han posat Levity, referint-se a la dicotomia produïda entre la producció musical i les condicions en les que s’havia de produir. Els problemes ocasionats per una suposada pandèmia, de la que ja ninguna de nosaltres se’n recorda, en la que diuen que va ser la ciutat de tot el mon que va suportar l’estat de guerra més llarg, els va fer plantejar-se la feina. Com a tanta gent.

Serà per això i la incorporació de Zoe Monk (Eggy, The Opals, U-Bahn) que en aquest nou àlbum pul·lula un aire més intens, elèctric i corrosiu. ‘Hi havia poques ocasions per trobar-nos i generar idees, que és com havíem anat treballant fins llavors [...]només van donar fruits quan vam poder tornar a estar junts’ explica el bateria Rory Heane. ‘El mon es va tornar estrany i en conseqüència la música pop va semblar que també. Ens vam haver de posar de valent per trobar de nou el sentit’ afegeix la baixista i veu de The Stroppies, Claudia Serfaty. Innecessari afegir-hi més. A passar-ho be amb The Perfect Crime, el tema que han compartit, i amb l’àlbum sencer que sortirà la primera setmana de maig, novament a través de Tough Love Records




dimecres, 9 de març del 2022

COLA, POST-PUNK DE DARRERA FORNADA

NOU REGISTRE

Una cosa acaba i una nova emergeix. És el que ha passat amb la dissolució d’Ought i la formació de Cola. Sí, amb els noms, darrerament no ens hi matem gaire.

Segons explica Tim Darcy (veu i guitarra), ‘no va ser la banda posterior a Ought, en realitat ens vam agafar el nostre temps per gaudir del procés de treballar junts’. Com sigui, oficialment va ser instaurada el 2019, quan Darcy li va llançar proposicions deshonestes a Ben Stidworthy (baix a Ought) i li van tirar la canya a Evan Cartwright, el bateria d’US Girls. Després de Blank Curtain avançat a finals d’any, ara han compartit aquest So Excited, el segon avançament del seu àlbum de debut, Deep in View, previst per a mitjans de maig via Fire Talk.

Treuen el títol, del llibre editat el 1965 d’una entrevista al filòsof Alan Watts, l’introductor del budisme zen a occident. L’àlbum recull petits fragments de la vida moderna i la tecnologia, on les escenes, mai son el que semblen. Sobre So Excited, el nou tema, opinen que ‘és la pedra angular del disc, era la cançó amb la que estava treballant quan amb en Ben vam començar a parlar de tocar junts. També és amb la que ens posàvem a to, una vegada es va afegir l'Evan’ explica DarcyQuina sort! Perquè anem ben escasses de pedres angulars.


dimarts, 8 de març del 2022

SIUSPLAU, UN BITLLET PER A LA “VULVA SPACESHIP”

8 DE MARÇ – DIA INTERNACIONAL DE LES DONES (A SEQUES)

EMBOLICA QUE FA FORT

Cada nou dia que passa, veig que la societat – la de la gran massa – va de pet cap a el punt de ‘no retorn’. Per això és convenient anar pensant en canviar d’ubicació, ni que sigui a bord de la Vulva Spaceship.

El col·lectiu alemany d’art-feminista WBF? (Wer Braucht Feminismus?) ha presentat un nou concepte de nau per solcar l’espai amb la intenció de contrarestar la omnipresència de naus espacials fàl·liques. L’objectiu és ‘restaurar la igualtat de gènere en el cosmos’. Per això han creat el concepte Vulva Spaceship i han iniciat una campanya de recollida de signatures – se’n necessiten 500.000 – a change.org demanant a l’Agencia Espacial Europea que consideri el projecte.

El projecte afegeix una altra dimensió a la representació de la humanitat a l’espai exterior i comunica al mon que qualsevol te un lloc en l’univers, independentment dels seus genitals’, van dir des de l’organització. Afegeixen que la nau seria ‘sorprenentment aerodinàmica’, perquè la forma de V generaria poca resistència quan l’aparell abandonés l’atmosfera terrestre. Està clar que una cosa no treu l’altre.

És hora de nous símbols a l’espai. L’espai és per a totes!’ diu Jasmin Mittag, fundadora de la WBF? l’artista i activista que va fundar el col·lectiu el 2012 amb l’obvia intenció de posar les coses al seu lloc. ‘La nostra missió, és demostrar al mon que la igualtat de gènere te inclús un lloc a l’espai. No només estem inspirant els viatges a l’espai, sinó que també estem re-escrivint la narrativa de gènere’. Que ningú ni ninguna ni ningune s’ofengui, però i una nau en forma de barretina?

Jasmin Mittag


dilluns, 7 de març del 2022

THE WEB OF LIES, LLIÇÓ MAGISTRAL

NOU REGISTRE i DESTACAT 2022

'Alerta!'...com deia en Monegal (que ningú li fotia ni cas) en aquella BTV de fa uns anys, prèvia a la BTV que aquest mes passat ha fotut al carrer a mitja plantilla (... i que tampoc ningú els hi ha fet ni cas).

Aquesta alerta d’avui, és una alerta per obrir les orelles, ben de bat a bat, per deixar entrar cap a la part del cervell que encara funciona, el debut d’aquesta parella de Glasgow que es fan dir The Web Of Lies. L’àlbum es diu Nude With Demon,  enregistrat  durant l’hivern de 2020 i principis de 2021 a Namaste Sound Studio de la mateixa ciutat de Glasgow i ha sortit via Wrong Speed Records.

Son Edwin Stevens (Irma Vep, Yerba Mansa) a la veu, guitarra, baix i teclats i Neil Robinson (Mazes, Buffet Lunch) a la bateria i percussió, quan mig per casualitat, tocant en el circuits de Glasgow, es van conèixer i van descobrir unes afinitats que requerien concretar. Les van portar a terme en un parell de sessions ressacoses, que després anirien vestint amb alguns amics de Glasgow i Leeds. Aquests son: Dan Bridgwood Hill ‘dbh’, violí a The Golden Road,Tim Bishop harmònica a Redentor, Neil Campbell (Astral Social Club) teclats a Yeah Yeah Yeah, Kathryn Gray (Mia La Metta, Nape Neck) veu a Receiver, RnR Resurrection i Crossed Arms, Dylan Hughes (The Birth Marks) veu a The Golden Road, Jessica Higgins (Vital Idles) veu a The Wasp, Redeemer i Ender i Ruari Maclean (Vital Idles) el baix a Receiver.


L’engegada amb Receiver, ja t’adones que el camí és el correcte. Un mar de soroll reparador, carregat de llambregades a avantpassats seus, Sonic Youth, Come, Loop, Helium o Wooden Shjips, si tirem endavant, que van desfilant al llarg dels 9 temes del disc. Només RnR Resurrection, Yeah Yeah Yeah o els casi 8 minuts d’Ender, son suficients per tornar a la vida. Com a curiositat, que fa que encara els estimem més, la versió que broden de The Golden Road dels Former Bullies.  


diumenge, 6 de març del 2022

EL HOMBRE AL AGUA i KORB, BOULEVARD ECUMÈNIC

DOS NOUS REGISTRES

Mentre avui, totes ens afanyem a mostrar en públic la nostra vanitat a partir del traspàs d’un dels homes còsmics d’aquest país, farem alguna cosa diferent: escriure de dos àlbums en el mateix post i que descansi en pau. Ell, i nosaltres que continuarem fent els possibles.

Aquesta setmana que entrem, surt el darrer treball d’El Hombre Al Agua, amb el nom de Memories Can Be Injected, via Echodelick Records. Des del seu santuari a Nanaimo, a la Columbia Britànica, Dave Read, associat a quantitat de bandes (Annunaki, Moths & Locust, etc.) i a quantitat d’estils (kraut, kosmiche, psych, etc.) construeix universos paral·lels a base de capes de so que condensa a través d’antics sintetitzadors, guitarres i veus de fons. 

Aquest nou vinil, després d’una producció de quatre treballs en cassette, representa la continuació del disc conceptual Oumuamua PTS 1 & 2 de 2019. L’àlbum s’obre amb una meditació guiada, prèvia a, qui li vingui de gust, l’accés a espais més transcendentals, que aquest on ens sembla existir.




L’altre àlbum, també editat aquest mes, via Dreamlord Recordings – encara que les comandes no es serviran fins d’aquí a dos o tres mesos – és el que han tret junts, amb el seus propis noms, Korb & El Hombre Al Agua. Aquest, enregistrat al Canadà i al Regne Unit, porta per títol From te Mountains to the Oceans, traduït en dos temes de 18 minuts de pulsacions còsmiques en forma d’space-rock. Amb Korb (el duo anglès format per Jonathan Parkes i Alec Wood) més El Hombre al Agua (Dave Read) també hi han participat Dom Keen (The Holgran People) i Studio Kosmische





dissabte, 5 de març del 2022

BODEGA i LES 9 VERSIONS D’STATUETTE ON THE CONSOLE

NOU REGISTRE

Hi va haver un temps, que cançons que arribaven a ser uns  hits espaterrants, es traduïen a alguns idiomes per ser editats en el seus països respectius i vendre més exemplars d’aquell single.

Hi podem trobar des de Lulu amb Boom Bang-A-Bang cantat en espanyol, fins a Mecano que si van posar amb The Uninvited Guest en anglès o Figlio de la Luna en italià. Així, la banda d’art-rock de Nova York Bodega, li ha donat una volta més a l’assumpte.

Tenen preparat el seu quart àlbum per llançar a mitjans d’aquest mes, Broken Equipment, via What’s Your Rupture? al que li seguirà una gira per Europa. Mantenen el seu imprescindible i fascinant ritme contagiós en cada un dels seus talls. Ara han compartit el tercer tema, aquest Statuette On The Console, que segons explica Nikki Belfiglio, veu principal de la banda ‘és una exaltació a treure’ns de sobre les ideologies d’altres persones. A l’escriure la cançó, volia entendre’m a mi mateixa, explorant els meus valors, però només vaig poder trobar-me amb el que no soc’. 

El tema, l’han gravat en nou idiomes: anglès, holandès, francès, alemany, grec, italià, portuguès, espanyol i ucraïnès, que es poden escoltar aquí. Si, just aquí volia arribar.




divendres, 4 de març del 2022

PETER DOHERTY & FRÉDÉRIC LO, INVOQUEN L’ESPERIT INDIE DELS 90

NOU REGISTRE

Si hi ha un disc fruit del confinament, és aquest. Però d’un confinament personal, res a veure amb el polític-social a que ens vam veure arrossegades. El mateix Doherty explica que aquest disc és el resultat d’ ‘anar cap a dins’.

The Fantasy Life Of Poetry & Crime és el fruit d’aquests anys en que ha estat treballant en la seva desintoxicació: ‘Gran part del disc va sorgir del temps que vaig estar a Margate – població que fa triangle amb Canterbury i Dover – abans d’enclaustrar-me a Normandia i allunyar-me d’Anglaterra i les addicions’, explica. Amb forts lligams amb la França, no és estrany que pel seu nou àlbum, es liés amb el músic, productor i arranjador resident a París Frédéric Lo. ‘Erem com un duo de compositors i estàvem encantats, perquè parlàvem molt dels Smiths, de The Clash i dels Beatles. Quan en aquest àlbum, Pete crida, és una mica com a l’estil de John Lennon, i jo toco la música com si fossin melodies pop dels 60’ explica Frédéric Lo. Per la seva banda, Doherty ha explicat que aquestes cançons neixen de la seva vida lliure de drogues – recordem que porta així des de 2019 – i l’amor que ell i Lo tenen per l’indie pop de dècades passades.

Produït per Frédéric Lo, The Fantasy Life of Poetry & Crime va ser enregistrat a Cateuil, a Étretat (Normandia) i a l’Studio Water Music de París, i ha estat mesclat per François Delabrière a l’Studio Moderne, també de París. Totes les lletres son de Peter Doherty i la música de Frédéric Lo. Sortirà a mitjans d’aquest mes a través d’Strap Originals, el propi segell de Doherty. El presentaran en una gira per Europa durant aquest mes de maig. De moment han compartit You Can't Keep It From Me Forever i el tema que dona títol a l’àlbum. 




dijous, 3 de març del 2022

SCRUNCHIES, ANIMEN A REFLEXIONAR

NOU REGISTRE

Des de Minneapolis ens arriba una nova castanya de punk-rock de vuitena generació. I que no s’aturi!

Laura Larson (guitarra, veu) i Danielle Cusack (bateria, veu) s’ho passaven be tocant versions dels Buzzcocks en una banda que van formar que es deia Buzzcunts amb Clara Sayler de Babes in Toyland. Van donar el pas amb Scrunchies el 2018, amb Stephanie Jo Murck i Bree Meyer, a la guitarra i veu respectivament, editant un primer treball, Stunner (Forged Artifacts Records). Després de la gira corresponent, Murck i Meyer van deixar la banda per dedicar-se a altres assumptes, moment en que se’ls hi va unir el baix de Matt Castore dels Condominium. Ara tenen a punt el segon àlbum, Feral Coast

Han compartit un parell de temes, No Home Planet i Absolute Maximum. Amb ells, expliquen que mantenen el compromís en la unió d’allò personal i el polític. Sortirà el primer d’abril a través de Dirtnap Records el vinil i de State Champion Records el cassette. Per mantenir-nos serenes.





dimecres, 2 de març del 2022

SALISMAN & HIS HERMETIC ORDER, DIRECTES A ORIÓ...o MILLOR AL SOFÀ?

NOU REGISTRE

Aquí tenim a una banda que segueix de ben a prop a l’equip de Thom Yorke. Amb la seva segona entrega, es descriuen com una banda d’estranyes mescles ‘...the rum betwen the sofà cushions’. Més que estranyes, relaxants.

Una mica de misteri, sempre va bé, sobretot si aquest misteri el portes a àmbits nebulosos que conviden a entregar-se a un suau i dolç viatge, cap a allà on no hi ha més llum que la teva. Van deixar-se veure com a Salisman & His Blessed Eunuchs llançant Absolution el 2020. Ara, convertits en Salisman & His Hermetic Order, els de Chicago, Paul Foreman i Travis Salisbury, amb Chris Tate, de Tyneside, a dalt de lilla (més que mai) anglesa, fan entrega de Clairvoyance, una nova cassette que els hi torna a editar Cruel Nature Records.

Amb una increïble facilitat, a base d’una bona interposició instrumental – qui els hi ha fet la producció? – construeixen paisatges sonors d’aquells pels que el temps, segurament s’atura. Han compartit Ether, amb un vídeo que els hi ha fet Jase Kaster, que presenten com un del blog. Una cançó, la més pop de l’àlbum, que molts matarien perquè fos seva.




dimarts, 1 de març del 2022

AMB ALGUNES EMPENTES

TRASPASSOS / FEBRER 2022

Tot i això, el tràfec d’aquest segon mes, corrobora una tendència a l’alta. Aquestes son algunes de les partides:

CÀNCER / ALTRES: 18

CÒVID –19 o LA GRIP DE CADA ANY: 01

NO SABEN / NO CONTESTEN: 08

Comencem el repàs d’aquest mes amb un endarrerit, el fotògraf japonès Kohei Yoshiyuki. Va anunciar el traspàs la Yossi Milo Gallery de Nova York el dissabte 5 d’aquest mes. Yoshiyuki va començar a publicar el 1972 a la revista contracultural japonesa Shukan Shincho. El 1979, va exhibir a la galeria Komai de Tokio, la coneguda sèrie The Park, que li va donar l’empenta. Va traspassar el 21 de gener amb 76 anys sense que transcendís cap causa.

Ja al primer dia de febrer, el nord-americà Willie Leacox, bateria del grup anglès America des de 1973 fins el 2014. Va morir a casa seva, a Stockton, California, als 74 anys sense que la família especifiques les causes.

També dels primers, Jonny Zazula, o ‘Jonny Z’ com se li deia. Tota una institució en el mon de les veus i guitarres afilades, comandaven la botiga de discos Rock’n’Roll Heaven a Nova Jersey, van descobrir i van fitxar a Metallica, editant-los els seus dos primers discos i van crear el segell MegaForce Records. Va traspassar als 69 anys a Florida, lloc on residia quan es va jubilar, per complicacions d’un trastorn neuropàtic CIDP, EPOC i osteopènia.

Jonny Zazula, ‘Jonny Z’ amb ulleres

També el dia 1, Glenn Wheatley, que va ser music, descobridor de talents i promotor. Destaca de tot plegat, l’haver format part com a baixista de la mítica banda d’Adelaida The Masters Apprentices i ser el generador, el 1975, del grup de Melbourne Little River Band i la seva signatura per EMI Records. Va traspassar per complicacions derivades del Còvid-19 als 74 anys.

Glenn Wheatley

El dia després, la icònica actriu Monica Vitti, de nom real Maria Luisa Ceciarelli (s’entén que se’l canvies). La revista italiana Domus, ho clava: “L’actriu, amb el seu enigmàtic encant i la seva elegància boba, va ser el rostre comú de l’època daurada del cinema italià i del disseny i l’arquitectura”. Les seves pel·lícules més recordades, a banda de les cinc obres mestres que va fer amb Michelangelo Antonioni, hi trobem Modesty Blaise (Joseph Losey – 1966) o El Fantasma de la Libertad (Luis Buñuel – 1974). Va traspassar a Roma als 90 anys de complicacions derivades d’un Alzheimer.

Monica Vitti

El músic canadenc Kerry Chater, membre de la Gary Puckett & The Union Gap banda de San Diego formada el 1967 encara que posteriorment, va generar una exitosa carrera com a compositor a Nashville. Va traspassar en aquesta ciutat el dia 4 als 76 anys. No s’han especificat les causes.

El dia 6, el cantant, guitarrista i productor Syl Johnson. Ho va fer a Mableton, Geòrgia, a casa d’una de les seves filles als 85 anys d’una insuficiència cardíaca.

Syl Johnson

El mateix dia, el compositor de música d’avantguarda George Crumb. Va donar la notícia el seu segell, Bridge Records. Es va fer conegut pels seus treballs d’investigació sobre la intersecció de la natura i el so. Va traspassar als 92 anys a casa seva a Media, Pennsylvania. No s’han revelat les causes.

El music anglès Ian McDonald, traspassava el dia 9. El 1968 va co-fundar King Crimson formant-ne part del debut amb In The Court of the Crimson King. Va mostrar les seves dots amb el disc McDonald and Giles el 1970 abans de que a mitjans de la dècada, marxés a Nova York co-fundant també la banda de clàssic-rock Foreigner. Va morir de càncer de colon a la casa on vivia a Nova York als 75 anys.

Ian McDonald

El mateix dia 9, l’extravagant i provocadora Betty Davis. Cantant, compositora i model nord-americana. Va ser la segona esposa de Miles Davis, que es van casar el setembre de 1968, matrimoni que va durar un any. Amiga de Jimi Hendrix, Sly Stone, Clapton i Robert Palmer, deixa un rastre espectacular en el mundillo. Va traspassar de càncer a casa seva a Homestead, Pensilvania als 77 anys.

Betty Davis

El dia 10, el pintor John Wesley. Mai va assistir a cap escola d’art i les seves obres, malgrat apropar-se al pop-art, els “experts” no sabien per on agafar-les. Les seves obres dels 60 i 70 de soldats i banderes, eren les que més polèmica generaven, juntament amb les de naturalesa sexual amb tot tipus de personatges. Va morir als 93 anys a casa seva de Manhattan, segons va informar la seva antiga galeria de Nova York, Fredericks & Freiser. Del que no van dir-ne res, és el què ho va motivar, a part de l’avançada edat.

John Mercer Wesley

El dia 11, “Big” John Harte. Llegendari guardaespatlles de bandes com Kiss, Billy Idol o Prince entre molts altres. Va traspassar a Florida als 70 anys. Volia ser músic, però una experiència per casualitat controlant a un grup de gent en un concert de Grateful Dead, faria que la seva vida fes un tomb. Michael Brandvol, el seu agent, va confirmar que el traspàs s’havia produït a causa d’un càncer.

“Big” John Harte

Miguel Vicens, baixista de Los Bravos, moria el dissabte 12 a l’Hospital de Son Espases als 78 anys a causa d’una pneumònia. Amb la banda liderada per Mike Kennedy, van tocar el cel amb Black is Black que interpretaven els australians Easybeats.

Miguel Vicens

El 18, el membre a l’ombra de The Blockheads, Derek Hussey, conegut com a Derek The Draw. Es va unir a la banda el 2000, un cop traspassat Ian Dury, de qui era amic i cuidador. Va traspassar als 64 anys mentre dormia, sense que s’hagin fet públiques les causes.

L’endemà l’artista visual Daniel Graham als 79 anys. A més de la seva obra en escultura, fotografia i cinema, va publicar nombrosos escrits crítics sobre la teoria de l’art i puntuals introduccions en astrologia i música rock, temes amb els que també va destacar. Va traspassar a la ciutat de Nova York sense que s’hagi fet pública la causa.

El mateix dia 19, Gary Brooker, fundador, cantant principal i pianista de la banda Procol Harum. L’èxit A Whiter Shade Of Pale el va llançar disparat com un coet  al firmament de les estrelles pop. Va traspassar a la seva casa de Surrey a conseqüència d’un càncer als 76 anys.

El dia 20, ho feia Sam Henry, especialment conegut per ser el bateria original de la banda punk nord-americana Wipers. Va traspassar d’un càncer d’estomac als 65 anys.

Sam Henry

També ho feia el 20, Setha ‘Toy’ Sirichaya, cantant de The Impossibles, banda de thai-pop activa del 1966 a 1977. Va traspassar als 77 anys d’un càncer de pulmó. 

El gran dibuixant de còmic Miguel Gallardo, el dia 21 amb 66 anys. Fundador d’El Víbora, creador amb Mediavilla del carismàtic personatge sortit del frenopàtic Makoki i autor de Maria y Yo, una crònica de la vida amb la seva filla autista. L’agencia literària MB ha informat que la causa ha estat un càncer cerebral.

Miguel Gallardo

El músic Mark Lanegan moria el dia 22 a la seva casa de Killarney a Irlanda on residia, als 57 anys. Incansable amb Screaming Trees, The Gutter Twins, en solitari o en col·laboracions amb Queens Of The Stone Age, el desaparegut Kurt Cobain o Isobel Campbell. A principis de 2021 es va contaminar de Còvid-19. Amb un estat físic delicat a causa d’algunes addicions, l’aparició del famós Còvid-19 no va ajudar i finalment traspassa d’una malaltia renal.

Els Tupamaros Eduardo Bonomi el dia 20 i Jorge ‘Tambero’ Zabalza el 23. El primer, d’una aturada cardíaca als 73 anys i el segon d’un càncer d’esòfag als 78/79 anys. Tots dos van fer carrera política a la República d’Uruguai, especialment Bonomi, que va arribar a comandar un parell de ministeris, un d’ells durant el mandat de Mujica.

Jorge ‘Tambero’ Zabalza

El dijous 24, Don Craine, de nom real Michael John O’Donnell, el cantant i guitarra de la veterana banda de R&B anglesa The Downliners Sect. Segons fonts properes, traspassava després d’una breu malaltia. Va escriure a Ugly Things durant més de 30 anys.

El mateix dijous, la inoblidable Margaret ‘Hot Lips’ Houlihan de la pel·lícula de Robert Altman, M*A*S*H de 1970. Sally Kellerman va traspassar amb 84 anys a Califòrnia per complicacions derivades d’una demència. Sota el gran pes del seu personatge, altres facetes com la de cantant, van quedar amagades. El 1972, Decca li va llançar Roll With The Feelin’, arribant a actuar al Metropolitan de Nova York.

Sally Kellerman

El fundador de The Members, la banda punk de Surrey, Nicky Tesco, ho feia el dissabte 26. Constituïts el 1977, amb el seu debut, At The Chelsea Nightclub (Virgin – 1979) i els himnes Sounds of the Suburbs i Solitary Confinement, en van tenir prou per entrar a les enciclopèdies. Van estar en funcionament fins que Tesco va deixar la banda el 1983. La resta de la banda es va reunir el 2008 i van treure alguns àlbums. Però ja no era el mateix. El comunicat tan sols diu que Tesco, ”ha deixat l’edifici”.

Nicky Tesco

Nick Zedd, l’instaurador del terme Cinema of Transgression, un moviment cinematogràfic clandestí creat a Nova York el 1985, en connexió amb el No Wave. El grup incloïa a gent com Richard Kern, Lydia Lunch, Tessa Hughes o Lung Leg. Traspassava el diumenge 27 amb 63 anys  de cirrosis hepàtica i càncer, a Ciutat de Mèxic, on residia.

Nick Zedd

El mateix darrer diumenge del mes, el músic experimental de Madrid, Juan Antonio Nieto ‘Pangea’. Va començar sent bateria en grups com Aviador Dro i Alphaville i a mitjans dels noranta es va desmarcar per treballar en solitari per a principis del nou segle dedicar-se de ple en l’electrònica. Va traspassar als 61 anys sense que se’n sàpiga res més. Fins d'aquí uns dies.