TARA JANE O'NEIL

Acollidor doble concert el d'ahir nit a l'Heliogàbal de Gràcia. En una sala a petar i suant pels descosits, vam poder assaborir de nou a curta distància a l'artista nord-americana Tara Jane O'Neil. Acompanyada de la seva amiga Elisabeth a les baquetes, se la veia relaxada i a gust. Per acabar, obsequi de luxe amb una versió del Foxy Lady. Li va donar l'entrada, el cantautor de Melbourne, Paddy Mann (aka Grand Salvo).

HONORABLE BJÖRK

Qui hauria dit que aquella adorable noieta que amb només onze anys va enregistrar aquell curiós àlbum i que més tard, ja més grandeta, descalça i donant graciosos saltironets acompanyada dels magnífics Sugarcubes, acabaria tenint un reconeixement tan generalitzat. El darrer d'ells a Estocolm, on ha rebut el Polar Music Proze, guardó considerat el Nobel de la música.

El premi el compartirà amb el compositor octogenari Ennio Morricone. El jurat va sentencià sobre la islandesa amb paraules com que la música i les lletres tan personals, així com els preciosos arranjaments i la seva habilitat per portar l'avantguarda a dalt de tot de les llistes, la fan merexeidora del milió de corones del premi, així com del mestre italià amb un altre milió, per haver forjat un estil que va marcar el to de la música pel cinema durant mig segle. El lliurament oficial, aquest 30 d'agost pel rei víking.

(el seu veritable "debut" l'any 1977)

EXPRESSIONS

Un dels discos que més voltes donarà en el meu plat aquest estiu és sens dubte aquest, interpretat de forma lluminosa i sense manies pel trio de Los Angeles Music Go Music. Ja no és cap secret - per MGM fan servir els alies Gala Bell, Maza Kamer i Torg - que els membres de Bodies Of Water, Meredith i David Metcalf, ensems amb Adam Siegel, son els responsables directes d'aquest bany efervescent. En els seus concerts i alguns vídeos, se'ls pot veure acompanyats de components d'altres bandes de la ciutat californiana com Beachwood Sparks, Mezzanine Owls o Chapin Sisters. Enceta el disc I Walk Alone, encenent la metxa d'un àlbum farcit de singles. Els cors de Thousand Crazy Nights, els bellugadissos teclats de Reach Out, els més de nou minuts de suau brisa de Warm In The Shadows, els uo uo uos de Light Of Love que t'alegren fins que el cos et fa mal i així fins a nou peces musicals que et submergiran en un estat de permanent eufòria transportant-te a l'èssencia de la millor música pop dels setanta. Algú ha dit Abba? Ni jo mateixa m'ho crec.

Que els gaudeixis.

NO SOUL FOR SALE

El passat mes de maig, la Tate Modern va bufar deu espelmes. Per celebrar-ho, van muntar un festival amb més de setanta organitzacions d'art independent procedents de tot el món. A més, van mostrar els seus treballs músics com Jeffrey Lewis, Kaffe Matthews, formacions com Skinjobs, Cosey Fanni Tutti o Thurston Moore de Sonic Youth amb la cineasta Eva Prinz, tots ells encarnant l'esperit experimental del festival, com s'han cuidat de destacar en un comunicat des de la pròpia organització. La motivació principal per a aquest gran ventall d'artistes, segons explicava el mateix comunicat, és la d'"explorar el pont que hi ha entre l'art visual i la música". Moore també va presentar Ecstatic Peace Poetry Journal, amb diferents performances, així com Fly This Book, un treball realitzat en col·laboració amb Yoko Ono. Qualitat i de franc.

Algú del nostre gremi polític o cultural hauria de prendre nota. No?

(Eva Prinz and Thurston Moore a finals de l'any passat)