PAUL COLLINS

Just d'aquí a una setmana i a través d'Alive Records, sortirà publicat el nou treball de l'etern cavaller de l'escena power-pop. L'àlbum ha estat enregistrat a Detroit i com a convidats podem trobar a Wally Palmar de The Romantics o a la meva admirada Nikki Corvette. Collins ha declarat que 'aquest disc connecta a The Nerves, The Breakaways i a The Beat. Aquest disc ho posa tot en comú.' Actualment es troba de gira pels Estats Units, una gira que el tindrà a la carretera com a mínim fins a la tardor. El nom: King Of Power Pop. Of course!

RAB NOAKES - 1972

Després d'editar Do You See The Lights el 1970, que inclou Together Forever popularitzada l'any següent per Lindisfarne - grup amb qui mantindria una intensa relació - el 1972 treu aquest brillant segon treball amb producció de Bob Johnston, reconegut pel seu treball amb Bob Dylan o Leonard Cohen. El disc va avançant a poc a poc, com una sortida de sol, una a una les dotze cançons que formen l'àlbum, de les quals onze son composicions pròpies. Va nèixer a Fife, Escòcia, el 1947 i es va formar al costat de llegendes del folk escocès com Archie Fisher o Barbara Dickson. Encara avui continua fent gires, en solitari o com a duo amb Fraser Speirs. Absolutament deliciós.

BEZ

El que va ser imatge dels Happy Mondays, es troba a l'espera de sentència després de ser acusat d'agressió per Monica Ward, la seva ex-parella. Tot va passar en el seu apartament de Manchester com a conseqüència d'una disputa per la desaparició de la caixa feta en un concert la nit anterior amb la seva banda actual Domino Bones, quan Bez la va acusar de robar-los els diners recaptats. Ella ho va negar i en declaracions a la policia diu que la va agafar pel coll amb les dues mans estrangulant-la. Després d'això, també la va amenaçar de mort. Per la seva banda, Bez afirma haver actuat en legítima defensa. Doncs noi, no sé què dir-te.

CELINE AND NITE WRECKAGE

Així és com es diu el nou grup format per l'ex-integrant de Soft Cell, Dave Ball. Sí, l'altre. El primer treball que veurà la llum serà en format single (suposo que volen dir un vinil de 7", que és com s'ha dit tota la vida). Portarà per nom Popabawa, el seu llançament el 6 de setembre i l'ha produit ni més ni menys que Martin Rushent que ho va fer també amb l'imprescindible Dare! de la Human League. Pretenen un 2011 ple de novetats, grans presentacions i disc. La veritat és que quasi només faltava ell.

RICHIE HAYWARD

Little Feat és una banda sorgida a Hollywood a principis dels setanta que van saber desenvolupar un so barreja dels diferents estils que llavors es practicaven i dels que s'obrien pas. Aquesta particularitat ens va atrapar, a mi i a molts, des del primer moment - els seus tres primers àlbums sense ni una estria desaprofitada, ajuden. I Richard Hayward, a la bateria, era un dels seus membres fundacionals. Va morir dijous en un hospital a prop de Vancouver a causa també de càncer (ahir parlàvem de Chris Dedrick). El grup es va desfer el 1979 després de la mort de Lowell George, que exercia de líder, però el 1987 es van reunir i han estat una banda constant en el circuit de gires americanes. Deixa dona i ...vuit fills. Tenia 64 anys. Apuntaré que Little Feat era, i és, una d'aquelles bandes que sense saber ben bé perquè, han sabut mantenir un bon grapat de seguidors i un cert culte al llarg dels anys. Serà per alguna cosa.

THE CROCODILES - 1980

No és la primera vegada que parlo d'una banda apareguda a l'altra punta de món. L'arxipèlag de New Zealand sempre ha estat un demarcació que ha donat grans i magnífiques bandes de pop. Podríem dir que, en assumptes musicals, la denominació d'origen New Zealand és sinònim de qualitat, gairebé sempre. Aquesta banda n'és un exemple. En gestació des de l'any 1978 a partir de membres de Wide Mouthed Frogs i Spats, és el 1980 el del naixement de The Crocodiles. Aquell mateix any editen els seus dos únics àlbums, aquest Tears i Looking At Ourselves. El single que dóna nom al primer treball, va ser banda sonora obligada aquell estiu australià i a les illes del sud del Pacífic. Cançons brillants i vitals, amb una producció precisa, el converteix en un document de capçalera pels estudiosos de la new wave. Llàstima de la seva curta durada. El grup va ser el trampolí per a la posterior carrera en solitari de Jenny Morris, la veu principal.

CHRIS DEDRICK

Als 19 anys va fundar a New York el grup de referència Free Design. Els mateixos Stereolab, Beck o High Llamas han reconegut la seva influència en els treballs que han publicat. El 2001 es van reunir Chris, Sandy i Bruce Dedrick per editar encara l'extraordinari Cosmic Peekaboo. Aquest passat 6 d'agost, va traspassar a l'edat de 62 anys a causa del maleït càncer. Sobren totes les paraules.

EDWYN COLLINS

Abans d'ahir a la nit, Alex Kapranos i Romeo Stodart de Franz Ferdinand i Magic Numbers respectivament, es van afegir dalt de l'escenari del 100 Club d'Oxford Street al concert que estava oferint el músic d'Edinburgh. Com ja sabreu, Collins està a punt de treure al mercat el que serà el seu darrer treball des de 2005, any en què va patir un vessament cerebral. El 2007 va editar Home Again, àlbum que estava enllestit quan va tenir l'hemorràgia. El nom del nou disc és Losing Sleep i trobarém, a més dels dos anomenats, la participació de Roddy Frame, de membres de The Dums i The Cribs, així com de Johnny Marr. Kapranos va acabar acompanyant-lo en el seu clàssic A Girl Like You.

THE LIBERTINES

El rumor ho ha deixat de ser. La banda de Pete Doherty ha anunciat que donarà un concert d'escalfament a HMV Forum de Londres, previ al seu esperadíssim set al festival de Reading de finals de mes. Les entrades per a aquesta actuació, es poden adquirir mitjançant una sol·licitud a la web del grup, per posteriorment participar en un sorteig. Diuen que és per esquivar als revenedors.

(2002 - primeres imatges promocionals)

BELLE & SEBASTIAN

Bé, què hi farem. Aquest any li toca el torn a ells. Suposo que hauria d'estar contenta i saltar d'alegria com fa molta gent amant del pop. Però no puc. Ho sento. Ni aniré. Se que la meva actitud pot semblar reaccionària, però no accepto aquest tipus de concerts gratuïts on hi acaba anant fins i tot la iaia. No estic d'acord en que una ciutat que la seva única tradició és la de les 'orquestrines de festa major', desvirtuï un concepte com el pop i qui el representa. Hi ha alguna cosa que no encaixa. Per a mi, l'actuació de segons quines bandes en el BAM, els hi representa un abans i un després. Per no dir, l'inici del seu final artístic. Per a què estan els grups subvencionats per l'ajuntament sinó? Amb ells, és suficient.

Aquesta és la llista definitiva del BAM dels c_____s:

(per ordre alfabètic)
Anti-Pop Consortium
Belle & Sebastian
El Guincho
Els Amics de les Arts
Goldfrapp
Hindi Zahra
Hyperpotamus
Maika Makovski
Me and the Bees
Mujeres & Surfing Sirles
Nacho Umbert & La Compañia
Nueva Vulcano
Ok Go
Safanòria Xoca Braind Damage
San Leon
Toundra
Tulsa

KATHRYN CALDER

Encara que des del primer de juliol es podia aconseguir en digital, és des d'aquest dimarts que el pots aconseguir físicament. La component de New Pornographers ens ofereix el seu debut en solitari, sota una perspectiva més intimista que la que practica amb els seus companys de professió. El disc va ser enregistrat a Victoria, a casa de la seva mare, mentre aquesta era malalta i sa filla cuidava d'ella. Col·laboracions de membres de Ladyhawk i Frog Eyes a part de Kurt Dahle, Todd Fancey i Neko Case. El nom: Are You My Mother?

THE BUGGLES

La banda que es va fer popular gràcies a l'arxi-coneguda Video Killed The Radio Star, reneix de les cendres. La notícia s'ha donat a conèixer a través de la pròpia web de Trevor Horn i comptarà a més amb Geoff Downes i Bruce Wooley, el tercer en discòrdia. Horn afegeix que la intenció és interpretar l'àlbum The Age Of Plastic sencer. No ha transcendit el lloc. Tan sols se sap que serà en un 'espai especial i íntim' a l'oest de Londres el 28 de setembre. La reunió recaptarà fons per al Reial Hospital de Neuro-Discapacitats de la ciutat.

LOLLAPALOOZA 2010

Chicago. Lollapalooza 2010. A l'escenari, la banda local Semi Precious Weapons. Al backstage, Lady Gaga. Com son amics, com passa a vegades, la noia va voler compartir un tema. L'escollit va ser Magnetic Baby.

Com sempre en aquests casos, que ni és el primer ni serà l'últim, el més distret és veure les cares dels de seguretat i les corredisses dels fotògrafs. Ah! I fixeu-vos en els talonets que portava la nena. A més d'un li havia de treure un ull.

THUNDERCLAP NEWMAN - 1969

Una banda creada per Pete Townshend a partir de la seva amistat amb el roadie dels Who, John 'Speedy' Keen (el de la portada). Per tancar el cercle va enxampar a Andy 'Thunderclap' Newman i al guitarrista de Glasgow Jimmy McCulloch, amb només 15 anys. Entre altres joies, conté Something In The Air, amb un dels riff més elegants de la història i popularitzat entre altres coses per la seva aparició al film Almost Famous. Townshend toca el baix sota el seu conegut pseudònim, Bijou Drains. Hollywood Dream és l'únic àlbum enregistrat per la banda. Dos anys després, es va separar. McCulloch es va unir a Paul McCartney & Wings, morint el 1979 amb 26 anys de sobredosi d'heroïna. Keen, ho va intentar en solitari i va produir el primer treball de Motorhead. Per la seva part, Newman també ho va provar tot sol i encara ara, recentment, ha ressuscitat a la banda donant alguns concerts. Un disc d'aquells que acabes escoltant tantes vegades com pots al llarg de l'any. Un disc que entra amb facilitat. Un disc que té tot allò que li demanes a la música pop.

(portada americana)

LIFE DURING WARTIME

Estrenada a les nostres pantalles fa quinze dies. Tan divertida com Happiness, la que sembla ser la seva predecessora, encara que funciona perfectament sense buscar-li cap relació. Sarcàstica, intel·ligent i maliciosament agradable. Una pel·lícula feta amb sentit de l'humor. És a dir, tot allò que normalment és difícil de trobar en una producció americana, com a mínim les que ens arriben, Todd Solondz ens ho serveix (de nou) en safata de plata. Per arrodonir-ho, col·laboracions estel·lars de Beck i Devendra Banhard a la banda sonora. Si potser encara no l'has vist, com se sol dir, ja tardes.

TOMMY STINSON

El baixista dels Replacements (bé, sí, i també de Guns N'Roses) es dedica a les bones obres. Sí, un altre. I no diré res més referent a això. Mentre fa temps per a sortir de gira amb la banda de Los Angeles, ha organitzat una subhasta a internet d'objectes personals amb la finalitat de recaptar diners per a ajudar als nens i nenes que es van quedar sense família a causa del terratrèmol que va patir l'illa d'Haití. Entre els objectes, un baix signat i un parell dels seus populars vestits a quadres. No hi ha data concreta, però la intenció és fer-la abans no acabi el mes. Detalls a la seva web.

DISCOS I CONCERTS

Els escocesos The Vaselines, finalment, després de vint anys, treuen el segon disc de llarga durada. La data, el 13 de setembre i portarà per nom Sex With An X. Edita, Sub Pop. Han col·laborat en l'enregistrament, Stevie Jackson i Bob Kildea de Belle and Sebastian.

Noms a la vista. Compte amb aquest! The Pains Of Being Pure At Heart, d'aquí a una setmana, el 16 a Sidecar (que no ens passi res). Brandon Flowers presentant Flamingo, el seu primer que sortirà el proper mes. El 8 d'octubre a l'Apolo. Ja és segur el seu pas per Barcelona de Suede. Serà el 26 de novembre en l'operació retorn per diferents països del continent. La visita s'emmarca en els concerts d'aniversari de Razzmatazz i altres noms que de forma no oficial circulen son LCD Soundsystem, Primal Scream o Caribou. I ja fa alguns dies que es coneixen les primeres confirmacions del Primavera Club. Destaquem Teenage Fanclub (la darrera vegada van actuar al BAM, aquí tenim, o tenen, l'ocasió per al desgreuge), Lou Barlow, Eat Skull i Corn Flakes, precursors del moviment hardcore de la city. Del 24 al 28 de novembre. Abonaments ja a la venda.

VAMPIRE WEEKEND

Algunes còpies de l'àlbum The Velvet Underground and Nico, les que restaven a la prestatgeria, s'hi va haver d'enganxar un adhesiu negre a sobre de la fotografia de la contraportada on es veia una imatge de l'Exploding Plastic Inevitable. El motiu, la denúncia feta per Eric Emerson, que apareixia a la projecció del darrera de la banda, reclamant-lis drets d'imatge. Doncs potser així també acabi la fotografia, en aquest cas de la portada, de Contra, segon treball dels novaiorquesos, amb un adhesiu negre enganxat. Des de Malibú, on viu, Kirsten Kennis, la noia que hi figura, els ha demandat pel mateix, a ells i al fotògraf, reclamant-lis dos milions de dòlars (per demanar que no quedi). La discogràfica s'ha afanyat ha deixat clar que té tots els drets en regla i que espera que es solucioni de la millor manera. Ezra Koening, el vocalista de la formació, diu no tenir ni idea de qui era la noia escollida i afegeix que mai s'havien trobat amb una cosa semblant i que prefereix no parlar gaire. Muts i a la gàbia.

PLASTIC BERTRAND

Impressionant. Ara resulta que la veu del clàssic Ça Plane Pour Moi, no era d'ell. Però el millor, el més fort, és que no ho era en cap dels seus quatre primers àlbums! O sigui, gairebé tota la seva discografia inicial. Qui posava la veu era el seu productor Lou Deprijck. El bollo ha sortit a la llum, a causa d'un plet per la cançó amb el mateix productor i ha sigut en un moment del judici que ho ha explicat. Resultat de l'explosiva novetat, doncs que Bertrand no ha tingut més remei que reconèixer-ho. I ha afegit: 'Vull dir que no era la meva veu, però també vull dir que tot va ser un muntatge de Lou Deprijck. Jo soc la víctima. Jo volia cantar, però em tenia prohibit l'accés a l'estudi'. Però quin morro que li fotien!

FABULOUS POODLES - 1977

Hi va haver un temps, especialment a Londres, en que fruit de la sofisticació que anava adquirint la música, es va crear un corrent de bandes que l'única cosa que empaitaven era passar-s'ho bé. Aquest corrent va acabar sent el que es va anomenar pub-rock. En ell hi podem trobar llegendes com Elvis Costello o Dr.Feelgood, però hi va haver moltíssimes més bandes que hi van posar el seu granet de sorra. Algunes d'aquestes, també haurien pogut ser triomfadores, comercialment parlant, és clar. Però ja sabem que perquè això passi, cal estar al lloc i a l'hora apropiades i la majoria sempre fem tard. Aquest grup és un d'ells. I aquest el seu àlbum de debut editat per Pye. Magnífic disc de pub-rock produït pel membre dels Who, John Entwistle. I poca cosa més a dir o a fer que anar a per una pinta ben freda.

THE CORIN TUCKER BAND

L'ex-vocalista d'Sleater Kinney, ja ha anunciat la data de sortida del que és el seu primer treball en solitari després de que es desfés la banda el 2006. Acompanyada de Sara Lund i Seth Lorinczi, no ha perdut pel camí aquell esperit riot girl que les caracteritzava. De moment ja podem escoltar Doubt, el single d'avançament. No defrauda. La resta, el 5 d'octubre editat per Kill Rock Stars.

NILS LOFGREN

Aquest cap de setmana va ser el moment escollit per Albert Dorna, pastisser de Berga, per fer saber que te lligada una actuació amb el guitarrista, molt probablement pel 31 d'octubre (la data s'ha d'acabar de concretar). Ara una de les qüestions a resoldre, és trobar un espai el suficientment gran com per encabir-hi tota la gent que ja ha mostrat el seu interès per assistir al concert exclusiu a l'estat espanyol.

THE JOHN LENNON TIME CAPSULE

Tots els seguidors de John Lennon estem convidats a enviar felicitacions d'aniversari, missatges o reflexions sobre el llegat del músic i activista o al propi músic, que seran dipositades a l'interior d'una càpsula encarregada de conservar-los i emmagatzemar-los juntament amb enregistraments musicals de la seva època post-Beatles. Aquesta càpsula es troba al Rock & Roll Of Fame d'Ohio, on el 8 d'octubre, vigília del seu 70è aniversari, es realitzarà la cerimònia. Llavors es guardarà fins el mateix dia de l'any 2.040, quan es recuperarà per commemorar el 100 aniversari. Dues càpsules més s'emmmagatzemaran en altres llocs del món. Tens temps per participar fins el 15 de setembre. Més informació a: boxofvision.com/TimeCapsule

HAWAII FIVE-O

Tot i que alguns ho atribueixen a una manca de creativitat, la veritat és que recuperar les populars sèries dels seixanta i setanta, està passant a ser un esport habitual en les productores americanes. Ara li toca el torn a Hawaii Five-O. A partir d'aquest setembre, 41 anys després de començar-ne l'emissió a la TV, la cadena CBS programarà nous episodis de la popular sèrie. Els productors han expressat que 'evidentment és una nova versió, més que una adaptació o continuació de l'original. Una adaptació vol dir que farem el mateix i no és així, tot i que per a nosaltres no deixa de ser com un tribut a tot allò de bo que ens va deixar'. Alex O'Loughlin interpreta al detectiu Steve McGarrett que interpretava l'insubstituïble Jack Lord. Deixem-los fer tot i que una servidora mai canviarà l'original per una vulgar còpia. El tema que obria, de Morton Stevens.

DISCOS I CONCERTS

La banda de Seattle Mudhoney, estaran de gira pel nostre país el setembre. El dia 24 a València i el 29 a la Sala Apolo. Scissor Sisters en concert a Barcelona presentant Night Work. La data prevista dels nord-americans pel 8 de novembre al Razzmatazz. Concert únic a la península.

En un altre àmbit, els de l'ajuntament han donat unes primeres dades sobre el BAM de la Mercè. Els dies seran el 23, 24 i 25 de setembre (aquest any cauen en dijous, divendres i dissabte) i els primers noms son El Guincho, Nacho Umbert & La Compañia, Nueva Vulcano, San Leon, ... etc. i els escenaris els de sempre (és que no puc amb aquestes festes tan beneïdes).

I en un altre àmbit més, Squeeze treu a la venda aquest dimarts "nou" àlbum, Spot The Difference. Una col·lecció d'antics èxits regrabats que serveix d'excusa per sortir de gira i demostrar que Glenn Tilbrook i Chris Difford es troben en plena forma.

(Scissor Sisters)