ERECCIONES, EYACULACIONES, EXHIBICIONES - RELATOS DE LA LOCURA COTIDIANA

ERECTIONS, EJACULATIONS, EXHIBITIONS AND GENERAL TALES OF ORDINARY MADNESS – 1972

Escrit per: CHARLES BUKOWSKI

 

Editat en espanyol per: ANAGRAMA –  1a edició maig 1978 / 2a edició - setembre 1978

(inèdit en català)

LLIBRES

 

 

Ara crec que és època d’anar a buscar camagrocs i peus de rata. L’activitat comporta rastrejar metres i metres quadrats de terreny, embrutar-se i posar a prova la intuïció, sentit molt poc emprat i que té la seva recompensa. Per mi, trobar-ne ni que sigui un exemplar, ja és gran cosa.

 

Com en els mercats de segona mà, on es poden – encara – trobar algunes peces com aquesta.

 

 

 

Amb aquest llibre, a finals dels setanta i a l’estat espanyol, Bukowski va passar a ser de cop i volta molt conegut. Obviaré els motius. L’edició d’ell per part d’Anagrama dins la mítica col·lecció Contraseñas, en aquells anys formava part del paquet d’aires revolucionaris que es vivien.

 

Un clàssic de la literatura, en especial la de fora dels circuits mediàtics, carrinclons, supervendes, autoajudes i altres subespècies.

 

 

 

KYLIE MINOGUE

DEMÀ

 

 

Entre que tots ens hem tornat uns demòcrates-de-tota-la-vida i que com diu la dita, la dona del Cèsar a part de ser honrada, a de semblar-ho, les dinasties han acabat extingint-se. Ja no s’utilitzen les expressions reina o princesa del pop. Al final és que tot es perd.

 

Així doncs, pels més tradicionals, demà a Montjuic l’australiana i ex-princesa del pop: Kylie Minogue!

 

 

 

 

 

 

 

 

COMET GAIN

COMET GAIN + WILD BALBINA

 

SALA BECOOL – BARCELONA

11 – 10 – 2014

CONCERTS

 

Obrien Wild Balbina, un quartet gallec amant dels ritmes pop que amb la seva ballaruca tenien la missió de contagiar al personal que anava entrant delit per veure la banda estel·lar de la nit. I ho van aconseguir. Amb l’enèrgic pop-punk que practiquen, per una estona ens van fer oblidar el que venia.

 

Wild Balbina

I què venia! La mítica banda de Londres comandada per un pletòric Charlie Feck, acompanyat en aquesta ocasió per Anne Laure Guillain i l’ex-baixista dels Clientele, James Hornsey, son un clar exemple del que ha de ser la música pop: poques floritures i al grà

 

 

 

 

Una darrera l’altre, entre converses amb el públic, cures per cops amb encara no sé ben bé què, emocions alternades amb cares de sorpresa per les efusives respostes de la gent amb els seus himnes, com Fists In The Pocket o I Never Happened, van anar sonant, empalmades, un repertori de cançons envejable. 

Poder-los veure en una sala de les dimensions de la BeCool no te preu. Hi ha bandes que son al pop el que el tomàquet al pa. Li donen vida.

 

Charlie Feck rebent les primeres cures

 

Anne Laure Guillain convidant a cava

 

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 42)

VÍDEO

ARIEL PINK – Put Your Number In My Phone

Dirigit per: Grant Singer

 

 

POM POM

2014 – 4AD

 

ariel-pink.com

 

 

 

 

 

JAPANESE NEW MUSIC FESTIVAL

PROPOSTES – SUGGERIMENTS

 

 

De nou viatjarem cap a paratges coneguts i ens retrobarem en el lloc on ho vam deixar la darrera vegada. Un nou tour de Japanese New Music Festival – amb parada el proper dissabte 18 d’octubre a la sala Almo2bar de Gràcia – ha arrencat. Igual que una divinitat hindú, són una única entitat amb vuit braços que s’expressa a través de Yoshida Tatsuya (Ruins), Tsuyama Atsushi (Acid Mothers Temple) i Kawabata Makoto (Acid Mothers Temple) funcionant com diferents grups, fins a vuit, fent-se i desfent-se depenent de cada moment. 

 

Aquestes vuit constel·lacions, com algú encertadament les ha batejat, són: Ruins-Alone, Zoffy, Akaten, Zubi Zuva X, Psyche Bugyo (Tsuyama’s Psychedelic Judgement), Tsuyama Atsushi Solo, Kawabata Makoto Solo i els Acid Mothers Temple SWR.

 

 

 

 

Les productives i inquietes ments d’aquests tres músics, influenciades pels clàssics de la música psicodèlica, progressiva, jazz, experimental i ètnica, els ha convertit en tota una autoritat dels sons més contemporanis, provocant genuïns banys de sensacions per allà on descarreguen.

 

 

Kawabata Makoto

 

 

 

FOTOS DE LA TARDOR

 

 

ÀLBUM FAMILIAR

 

 

 

 

 

 

JANE'S ADDICTION

BEEN CAUGHT STEALING – 1990

 

VÍDEOCLUB

 

 

Escrita per Perry Farrell i Eric Avery el 1989 va ser editada com a single i dins de l’imprescindible Ritual De Lo Habitual. És un tema arxiconegut, masegat i trepitjat de la banda de Los Angeles, però és rodó. Des del principi, manté el pols i la vitalitat que ha de tenir una cançó sense que li falti ni li sobri res de res. Fresc i palpitant com una rosa. Per postres, el llançament del vídeo corresponent, realitzat possiblement en un moment de gloriosa inspiració, va acabar d’estovar-ho. 

 

 

Perry Farrell retratat amb unes amigues

 

 

La trama, un home vestit de dona que va xoriçant tot el que troba en un supermercat i s’ho va posant sota la faldilla aparentant un embaràs. Va ser dirigit per Casey Niccoli i el supermercat, fa temps va passar a millor vida.

 

 

 

LEM

 

 

GRÀCIA TERRITORI SONOR

 

19TH EXPERIMENTAL MUSIC MEETING

DEL 9 D’OCTUBRE AL 19 DE DESEMBRE 

DINÀMIQUES DE MASSES 

 

 

Ahir va començar una nova edició d’un esdeveniment que s’ha convertit en tot un clàssic gracienc. Amb una reestructuració d’obligada factura, durant tres mesos s’expandiran per tot el barri i fora d’ell un grapat de concerts i activitats com tallers, exposicions o accions multidisciplinars, entre els que s’inclouen, com va sent habitual, alguns caramalets, com l’actuació de Rosalind Hall, Théo Martelet, Josep Pedrals i Anna Pantinat o la interpretació en directa per part de Goblin de la banda sonora del clàssic del gènere de l’espaguetti-sobrenatural, Suspiria.

Seran 77 artistes de 9 països que aportaran, gairebé fins Nadal, tota la seva capacitat creativa per sorprendre’ns en el marc de l’imprescindible LEM.

 

 

FUSIÒNICA

FUSIÒNICA  16.0

 

18è FESTIVAL INDEPENDENT I NO COMERCIAL DE MÚSICA I ART VISUAL

10, 16, 17 i 18 D’OCTUBRE – GRANOLLERS

 

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Avui es presenta a la sala Sidecar, un festival normal. Ui! se m’ha escapat! Igual que el seu cosí-germà el MiniFestival, són esdeveniments que tot i no tenir el ressò que els hi correspondria, col·loquen un imprescindible gra de sorra en el moviment cultural i musical més interessant. Els alemanys Monochrome i Esperit!, un pletòric Mau Boada que tornarà a sorprendre a més d’un, enceten el festival imagino que amb propòsit de promoció a Barcelona. Afortunadament pels que assisteixin, continuarà al Teatre de Ponent de la bonica capital del Vallès Oriental.

 

 

 

 

 

THE HANDSOME FAMILY

AVUI

 

 

Brett i Rennie Sparks inundaran aquest vespre la [2] amb dolces i misterioses cançons com qui no vol la cosa. Passar per allà i queda ben amarats de sumptuoses essències barreja de bluegrass i balades que  posaran els pels de punta, pot ser inevitable. Presentaran Wilderness, el disc numero 10 editat fa any i mig de nou per Carrot Top Records. 

 

 

 

 

 

MORRISSEY A BARCELONA

DEMÀ

 

 

El carismàtic cantant torna avui a Barcelona, al Palau St. Jordi, no sé quants anys després de fer-ho amb els Smiths a la discoteca Studio 54 del Paral·lel. No és la primera vegada però, que com a Morrissey trepitja terres catalanes, si no recordo malament, ho va fer ja el 2006 i el 2008 al FIB, a Benicàsssim. 

 

El músic, de 55 anys, amb una autobiografia editada fa un any, una primera novel·la a mig escriure i un nou àlbum d’aquest estiu – World Peace Is None Of Your Business – retorna doncs convertit en tot un clàssic del pop i per... recuperar posicions? 

 

 

a Göteborg ara fa un any promocionant la seva autobiografia (fot. Adam Ihsel)

 

 

 

TOWER RECORDS - 1971

VÍDEOCLUB

 

 

Doncs sí, abans dels iTunes, Amazons i tota la pesca, aquest era l’aspecte dels espais on podies adquirir música: Tower Records de Sunset Boulevard el 1971.

 

 

 

 

Ho podem veure gràcies a Internet Archive i al Center for Sacramento History.

 

 

 

 

 

LA CASA AL MARE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

Són Alessio Pindinelli, Marco Poloni i Paolo Miceli i és clar, són romans. Han editat això – amb Lady Sometimes Records – i si no ho han fet encara, estan a punt de donar el salt.

 

 

 

 

 

Sonen des d’allà, des d’aquell espai, emetent el so del silenci per a qui el vulgui escoltar i aquest és el single. Fa mal.

 

 

 

 

 

EL SILENCIÓS TANCAMENT DE KOWASA

NOTÍCIES

 

 

Ahir vaig fer segurament la penúltima visita a la llibreria Kowasa. Abans de l’estiu ja es va fer públic el seu tancament, previst per a finals d’any, data que intentaran allargar fins a primers de 2015. Aquesta llibreria, especialitzada en fotografia i que Hurbert de Wangen la va obrir el 1986, ara, després de 28 anys es troba liquidant el seu increïble fons i aviat oferiran també el mobiliari. 

 

 

 

 

La pàgina de Cámara Magazine ho deia força bé, tradueixo: ‘La ciutat s’està transformant en un espai irreal i fictici, només imaginat en la ment del turista: un lloc on menjar, beure, ballar, comprar roba i prendre el sol... poc a poc ens anem desplaçant d’un centre que era d’una gran riquesa social i cultural per a deixar pas a bicicletes i pernileries.’

 

 

 

 

 

CAPTAIN BEEFHEART

SUN ZOOM SPARK: 1970 TO 1972

 

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

La discogràfica Rhino Records continua el seu periple per la reedició d’alguns enregistraments històrics. En aquest cas, llançarà una magnífica capsa amb quatre discos del sempre admirat Captain Beefheart. Els escollits són Lick My Decals Off, Baby (1970), The Spotlight Kid (1972) i Clear Spot (1972), més un quart disc amb maquetes, i versions alternatives. La data escollida és l’11 de novembre i ho farà en dos formats, capsa de quatre CD’s o de quatre LP’s. 

 

 

 

Claudi Muntañá, en un article sobre ell al Fotogramas de l’abril de 1975, escrivia sobre les diferents opcions de que disposaven els musics californians. Hi deia, que l’escollida per Beefheart era la d’‘adoptar una postura de provocació, un cert “terrorisme moral” del qual el líder indiscutible és Frank Zappa i per una altra banda la figura de Captain Beefheart, fantasiosa i semi-embogida, que al front de la seva Magic Band, va aconseguir provocar un culte considerable en els mitjans “under” de California.’ 

 

El temps ha subratllat el considerable.

 

 

 

(fotografíes extretes del mateix reportatge de Fotogramas)

 

 

 

MARISSA NADLER

DIMARTS – 7 D’OCTUBRE

 

 

 

 

Els paisatges sonors que interpreta Marissa Nadler ens acompanyaran demà a La [2]. La música que practica, està immersa en les millors tendències del folk de la segona dècada d’aquest estúpid principi de mil·lenni. Presenta July, el seu darrer treball editat a primers d’any per Sacred Bones Records.

 

 

 

 

 

 

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES

                 

 

Aquest és el repàs mensual dels que ens van precedint en el viatge de tornada:

 

Stuart Gordon, moria el 28 d’agost, va ser conegut per formar part de The Korgis, la popular banda britànica de pop de finals dels 70’s i primers 80’s. El dia 3 de setembre es van fuma una patacada anant en cotxe i no ho van poder explicar. Les dues eren membres de Ladie’s Code, un d’aquests productes que amb tanta facilitat fabrica Corea del Sud. Go Eun-Bi i Kwon Ri-Sae – quatre dies després – 21 i 23 anys, l’any passat van conèixer l’èxit amb el tema Bad Girl.  

 

Kwon Ri-Sae i Go Eun-Bi

 

 

El 9 marxava Robert ‘Throb’ Young, qui va ser guitarra dels escocesos Primal Scream, amb 49 anys. L’11 el músic francès Antoine Duhamel, compositor de bandes sonores per Truffaut, Godard o Tavernier. L’endemà Joseph Leslie ‘Joe’ Sample, pianista i compositor dels Jazz Crusaders. També el 12 el cantant i baixista John Frederick ‘Gus’ Gustafson, va formar part molt activa del moviment musical anglès, per destacar, doncs la banda The Merseybeats o la progressiva Quatermass. I també Tom Skeeter, fundador dels estudis Sound City de Los Angeles, històric immoble on s’han enregistrat discos com After The Gold Rush o Nevermind. 

 

Robert ‘Throb’ Young

 

Tom Skeeter

 

 

El dia 15 ho feia el músic neozelandès Peter Gutteridge, membre de bandes com The Clean o The Chills, puntal de l’escena Dunedin Sound. També el 15, Juan Carlos Lera, guitarrista dels bascos Parabellum. El 19 el percussionista Milton Cardona. El 26 Mark Loomis, guitarra de la mítica banda de garatge i psicodèlia de la californiana San José, Chocolate Watch Band. Ernesto Rodríguez, bateria dels Gatos Negros i dels Sirex, la matinada de dia 1 d’octubre començava a passar. L’1 també, Lynsey de Paul, la coneguda cantant de la piga o si es vol, de Sugar Me allà pel 1972. I finalment, qui ho feia el dia 4 era Paul Revere dels populars i infatigables Paul Revere & The Raiders.

 

Ens veiem.

 

Peter Gutteridge

 

Paul Revere als teclats

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 41)

VÍDEO

THE KNOCKS – Classic feat. Powers

Dirigit per: Allie Avital Tsypin

 

 

 

CLASSIC

2014 - iTunes

 

the-knocks.bandcamp.com