Si
ens suposem vius, hi ha algunes ocasions per corroborar que és així. Una d’elles comença avui i fins a finals de mes disposem del temps
per convèncer-nos.
Ja
torna a ser aquí el LEM. A Gràcia Territori Sonor.
JOHN COLTRANE – A LOVE SUPREME: THE COMPLETE MASTERS
QUESTIONS COL·LATERALS
Comparteixo totalment la seva consideració
com una de les obres cabdals per a l’evolució de la música, i d’altres, i així es
manté impertèrrita a disposició del personal més inquiet. Tot i enregistrar-se
el 1964, la discogràfica Impulse! el
va editar el febrer del 1965, amb el que aquest any, en fa 50 que va cisellant
l’espectre aural de la música.
Hi ha hagut infinitats de reedicions, la
darrera aquesta de Verve Music Group,
on figuren els masters complets de les dues sessions de gravació que hi va
haver del disc, incloent sorolls, overdubs i converses.
Reedicions, les que
vulguin anar fent, com aquesta que serà disponible a partir del 6 de novembre,
però la cosa és reescoltar i reescoltar i reescoltar...
És bo o dolent
adonar-me que una de les bandes actuals més interessants continuï sent una que
porta més de 20 anys enlluernant-me? I va, i ara editaran un doble 10” en vinil
vermell que inclourà temes propis, un co-escrit amb Tess Parks, un cover dels 13th
Floor Elevators i un també co-escrit amb Vladimir Nosal. Surt el 13 del proper mes i és clar, limitada a
1.000 còpies.
El binomi format per tradició i sonoritats
diguem-n’hi actuals, o el que és el mateix, per Maria Arnal i Marcel Bagés,
funciona a la perfecció i seria afortunat que el camí que van fent aquest duet,
ens portés experiències enfocades cap a una transgressió sonora, allunyant-se
dels tòpics habituals, del que crec poden ser més que capaços amb resultats més
que interessants.
Van tocant, com les dotze, i demà ho faran al
Principal de Badalona amb el
seu primer EP sota el braç.
Les discoteques formen part del paisatge
d’una època, sobretot quan eren més vellutades. Eren l’epicentre de la música
de ball i amb aquesta excusa, allà, menys ballar, hi passava de tot. Avui, les que queden
respiren més aviat un aire ranci que tira enrere. Si a sobre son russes, la
cosa agafa un color de viatge extraterrestre fascinant.
Un interessant fotògraf lituà, Andrew Miksys,
ha reeditat el treball pel que està sent més reconegut, Disko, un recull de
fotografies que mostra una cara fascinant de com es viu en algunes parts
oblidades del planeta.
La llegendària Nikki Corvette descarregarà avui el seu particular estil a la sala
del xino acompanyada, com sempre, de
músics que l’ajuden a desplegar un encomanadís poder de seducció. A partir de les 9 del vespre.
En un article sobre grups punk europeus, la pàgina
nord-americana Pitchfork ha inclòs als
meravellosos Desechables entre els
seus deu escollits per definir una llista amb el nom de ‘Dissonant Joy: A Guide To Europe’s Punk Foremothers’. Podem
mantenir l’esperança en la pàgina.
La resta de bandes són les angleses The Slits i The Raincoats, les suïsses LiLiPUT(Kleenex), les espanyoles Vulpess, els alemanys NinaHagen i Ideal, i els
francesos Stinky Toys, Lizzy Mercier Descloux i Lucrate Milk.
Això és el què en diu:
‘Hailing from the Barcelona suburb of Vallirana,
Desechables started out as a five-piece with three vocalists. Two swiftly
departed, leaving 14-year-old Tere Gonzalez to lead the gothic punks, who took
inspiration from the Cramps and Iggy and the Stooges. Their lyrics dealt with
S&M, Satanism, and general terror—“El Asesino” means “the murderer” and
sounds like being dropped into a storm populated by hungry wolves. Their taste
for darkness saw them adopted by Madrid’s Movida movement, which sought to tear
apart the conservative values of the Franco regime following the dictator’s
death.’
Hi ha llocs del món amb una singular
capacitat de fascinar a partir del que produeixen. Un exemple pot ser el Japó,
que amb els seus 130 milions d’habitants aplicats a deixar-se influir per tot
el que passa al seu voltant sense reparar en distàncies, poden fer autèntiques
meravelles.
La banda japonesa IIOIIson de les que generen aquesta
atracció a través de composicions experimentals que suposen accedir a territoris
en constant progressió. El seu darrer experiment editat, va ser aquell
sorprenent Gamel, llançat per Shock City el 2013.
Es mantenen en plena activitat. Però, per a
quan nou disc?
La reedició de discos històrics ja va sent
una cosa habitual. A algunes ens serveix per mantenir-nos fidels a uns
principis. A d’altres, per continuar guanyant-se la vida. Ara és el moment d’una
nova reedició de Nowhere, el debut a
traves de Creation Records de la banda d’Oxford que 25 anys
després vol continuar sent noticia.
La d’ara serà en CD i DVD amb els EP Fall i Today Forever del 90 i 91 a més d’un enregistrament del concert que
van fer aquell any en el Town &
Country Club, un llibret amb fotos i unes notes escrites per Andy Bell. Per descomptat que la
producció anirà acompanyada també de la seva edició en vinil superluxosa.