EXPO '67

ART - INSTAL·LACIONS - DISSENY

Un 27 d’abril com el que hem passat però de fa 50 anys, es va inaugurar la més coneguda de les exposicions universals, l’Expo’67 de Mont-real. Una exposició que per ubicar-se en un espai-temps com aquell, ha quedat, així en plan oficial, com un dels esdeveniments dels il·lustres 60’s.

Hi van participar 62 estats, la van visitar reconegudes persones del món de l’espectacle com la reina Isabel II, el president Lyndon B. Johnson, la princesa Grace, la vídua Jacqueline Kennedy o l’aleshores cap de l’estat francès De Gaulle que es va cobrir de glòria quan va finalitzar el seu discurs amb un: Vive le Québec Libre!. Aquests nacionalistes!

Com que érem on érem, hi van tocar músics com Thelonious Monk, Jefferson Airplane o els Grateful Dead en mig de les inevitables protestes contra la guerra del Vietnam i envoltats de tota l’escenografia del moment, tant estètica, com arquitectònica o cultural.

Els de ‘la reserva espiritual de occidente’ s’ho van perdre.

Els Dead

JA

DE COMPRES

XXIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

DIVENDRES + DISSABTE + DIUMENGE

ESTACIÓ DEL NORD

PROPOSTES I SUGGERIMENTS

PATTI SMITH ET LA MAISON DE LE POÈTE

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Si tens els suficients cales, per què no comprar-te la casa d’un dels teus ídols per conservar-la si veus que s’està caient a trossos. I això és el que ha fet la musa novaiorquesa, comprar la casa d’Arthur Rimbaud a Roche, dins la regió d’Ardennes. 

Anirà a presentar-se als veïns?

TOT PER LA PASTA

RELACIONATS

Justine Frischmann ha tornat a explicar per milionèsima vegada, ara a The Times, en una entrevista sobre la seva faceta de pintora, un dels episodis de la seva joventut, el trencament amb Damon Albarn: ‘Crec que és difícil per qualsevol persona sobreviure a pressió de la premsa. I a més, que érem nens i no teníem ni idea del que fèiem. També bevia molt i tot plegat era caòtic.’

Actualment viu a Califòrnia i pinta, i sembla molt desmarcada de la resta de la banda sumida en la reedició del seu mític primer treball. Per altre banda, a Elastica,  també els hi arriben ofertes de reunions, la darrera, per tocar al Meltdown de Londres. Encara que de moment afortunadament, no ho contempla.

Una altra a la que el dimoni no para de temptar és a la dels germans Gallagher. En aquest cas ha sigut el mateix Alan McGee que ha posat les coses al seu lloc: ‘la cagarien’. Només espero que no espatllin la llegenda intentant recrear-ho. Si reformen Oasis, ho engegaran tot a la merda.’

Ho va dir a The Sun arrel de la proximitat de l’edició del primer disc en solitari de Liam Gallagher. I va afegir ‘Sempre hi ha un moment en el temps. No pots tornar a tenir 21 anys -... No crec que Noel reformi Oasis, mai ho farà. Però quan sigui una mica més gran, penso que Liam probablement sí ho farà i vendrà 10.000 entrades per nit cantant les cançons d’Oasis i amb això serà feliç -... No espatllis la puta llegenda’.

Puta pasta.

Reunions no!

JESUS AND MARY CHAIN NO ESCOLTEN LA RÀDIO

D’ESQUITLLADA

Ens fem grans. Però de fet, no diuen res que no n’estiguem sobre la pista. ‘Tot el que sé sobre l’escena actual és pels meus fills quan escolten la ràdio, i és terrible. Posa-la i et garanteixo que el que escoltaràs serà morralla. És el mateix que em trobava el 1985, però més.’

Son paraules dels germans Reid en una entrevista a la premsa anglesa, arrel de la gira en la que estan immersos per Europa presentant Damage and Joy.

De fet, ens pensem que les coses canvien. Som ingenus fins el final.

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO 

WAVVES – Million Enemies

Dirigit per: Rocco Rivetti

YOU’RE WELCOME

2017 – GHOST RAMP

wavves.net

DESAPAREIX JAMES ROSENQUIST

TRASPÀS

Aquest passat 31 de març, traspassava als 83 anys James Rosenquist, que juntament amb coetanis seus com Lichtenstein, Oldenburg o Wesselmann, formava part de l’avançada del pop-art. 

El 1962 es va estrenar en el món de les exposicions a la Green Gallery, venent tots els quadres que hi va penjar a les parets. Dos anys més tard, el 1964, pintava un dels més representatius de la seva obra, l' F-111. 

Enyorarem la incisió satírica sobre el context polític i social que imprimia en el seu treball.

F-111 (1964)

President Elect (1960-61/1964)

FOTOS DE LA PRIMAVERA

ÀLBUM FAMILIAR

BARDO POND

NOVETAT DISCOGRÀFICA

A finals del mes passat, es va posar a la venda de forma oficial el darrer treball de la banda de Filadèlfia. Quan mouen fitxa alguna cosa passa, es produeix una simbiosi entre el món físic i l’espiritual, no en va la seva música està considerada de les més esotèriques que es fan des dels temps remots en que la psicodèlia dominava la terra.

Bardo Pond no ens abandonen i amb aquest Under The Pines (Fire Records) podem avançar una casella.

COSEY FANNI TUTTI AL CONFESSIONARI

ART SEX MUSIC – Faber & Faber

LLIBRES

Aquest mes d’abril ha sortit publicada l’autobiografia de Cosey Fanni Tutti, la coneguda ex-membre del col·lectiu COUM Transmissions  i posteriorment de la banda Trobbing Gristle.

Porta el nom d’Art Sex Music i ha estat editada per Faber & Faber. El llibre fa un intens repàs al seu periple artístic al llarg de les darreres quatre dècades al capdavant de l’art més d’avantguarda. Difícil quedar-se indiferent.

RAIMON, AQUELL QUE VA SER PROGRE, EN CONCERT

RUMIAMENTES I BARRINADES

                  

Sovint em pregunto on és la intel·lectualitat d’aquest país. I per declaracions com les que ha fet en Raimon a la TV3 sobre el super-referèndum, millor que continuïn amagats. 

Com un més d’aquests que es preocupa pel bé de totes, el cantant de Xàtiva diu: ‘No ho veig clar...- un estat és una cosa de molta complexitat i s’ha de dir com fer-lo...- jo no ho sé’. I es llença del tot i afegeix que ‘ si no es pot fer només aquí, que es faci a tota Espanya’.

Crec que li anirien bé unes quantes sessions de teràpia per treure’s de sobre els complexes que després de més de 50 anys de profit propi, encara arrossega.

Raimon té previst fer una sèrie de recitals al Palau de la Música aquest proper més de maig.

SCOTT KANNBERG ARRIBA JUST A TEMPS

SPIRAL STAIRS – Doris & The Dagers

NOVETAT DISCOGRÀFICA

El senyor Scott Kannberg – dels sempre enyorats Pavement –  amb una de les seves realitats, en aquest cas amb la d’Spiral Stairs, treu el que és segon disc amb el nom de Doris & The Dagers via Nine Mile Records-Domino. 

Seguir-los les passes als components de la banda de Stockton em manté entretinguda. No és que siguin molt prolífics a l'hora de treure coses, però conscient o inconscientment, mantenen encesa la flama d’aquelles gestes.     

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

BETH DITTO – Fire

Dirigit per: Price James

FAKE SUGAR

2017 – VIRGIN RECORDS

www.bethditto.com

DAVE DAVIES EN LA TERCERA FASE

QUESTIONS COL·LTERALS

Doncs jo m’ho crec. En unes darreres declaracions a Vulture, Dave Davies assegura que ha tingut diverses interaccions amb extraterrestres. ‘Va ser prou interessant, al nord de Devon, a Anglaterra -... llums fent ziga-zaga i després vaig comprendre que s’estaven comunicant amb mi a traves de impressions psíquiques’. Parla de les fortes connexions que tenim amb Sirius i també sobre un experiència extra-corporal que va tenir el 1982 i en el propi interior amb altres intel·ligències. ‘Era tan real com que estem tu i jo asseguts aquí parlant. Probablement, fins i tot més real’. En això té raó. On no l’entenc és quan parla d’altres intel·ligències. A quina altre es refereix?

Fa una setmana que Dave Davies ha publicat Open Road, un disc a mitges amb el seu fill Russ. Per altre banda, el seu germà Ray farà el mateix a finals de mes i portarà per títol Americana. Mal rotllo inter-galàctic?

QUE VENEN ELS RUSSOS!

TENDÈNCIES

Música electrònica, Rússia...

Love Cult son de la República de Karelia, d’aquell costat de món que eren terriblement dolents. Tan dolents com ara bons. Com si de Glasgow es tractés i de manera tan natural, cada vegada van arribant més coses d’allà. Per sort, de perfil electrònic.

FOTOS DE LA PRIMAVERA

ÀLBUM FAMILIAR

WOODS

WOODS + RAN RAN RAN

06 – 04 – 2017

SALA APOLO – BARCELONA

CONCERT

Enfeinats amb la presentació del seu segon disc, L’Hereu (Bankrobber), van encetar l’assumpte nocturn els Ran Ran Ran, lamentablement, amb la sala encara amb poca gent. Amb el seu pop del sotabosc, van desaparèixer discretament per deixar pas als nois de Nova York, protagonistes de la nit, per oferir, en la presentació també del seu disc City Sun Eater In The River Of Light (Woodsist), un concert amb el pilot automàtic posat cosa que sempre produeix una actuació excessivament correcte.

Hi ha bandes que amb el pas del temps sembla com si anessin arrastrant els peus. I a sobre, per què quan surto de l’Apolo sempre tinc la sensació que el seu personal m’ha perdonat la vida?

famosos entre el públic

PSYCH FESTIVAL BCN - 2017

31 de març i 1 d’abril

SALA UPLOAD - BARCELONA        

CONCERT

Divendres ja hi va haver sarau, i amb un brillant SOLD OUT, dissabte més. Una fantàstica ocasió per veure un grapat d'interessants bandes amb la psicodèlia com a màxim referent.

Feia temps que no combregava.

Tess Parks

The Paperhead

The Vacant Lots

The Cult Of Dom Keller