THE RACONTEURS A LA VISTA

PRECALENTAMENT

Acabem l’any amb un bon auguri, el ‘retrobament’ amb la banda de Jack White amb dos temes nous pre-llançament del que serà el tercer àlbum d’estudi. I també per votació popular, i com mana la tradició que ens diu que quan acaba l’any ens hem de desfer de les coses dolentes que ens hagin pogut passar, llençarem per la finestra el disc de la Rosalia dels pebrots i cremarem algun paperet amb bons desitjos com per exemple que els preus dels discos baixin dels núvols i s’aturi l’especulació que va aflorant. Per dir-ne un.

Sunday Driver i Now That You’re Gone son els noms d’aquestes dues noves cançons i que s’han editat en format 7” acompanyant la reedició de Consolers Of The Lonely (2008) via Third Man Records. Després d’aquest disc, hi va haver una mica d’esbandida. White es va dedicar als The Dead Weather, discos en solitari i altres seus negocis varis. Brendan Benson també es va centrar en la seva carrera tot solet, Patrick Keeler també fent tombs per aquí i allà, així com una temporada amb els Afghan Whigs, o Jack Lawrence que va preferir arrambar-se als Dead Weather de White i quedar-se tranquil.

Dels dos temes em quedo amb aquest poderós i de tall clàssic Sunday Driver...

Bon Any!

RE – VISCUT

INDEFINIT

Al meu pare li divertia la nostra connivència, encara que alguna que altra vegada donava ocasió que ens riguéssim d’ell. Un dia, Tamar i jo estàvem parlant d’Spanky And Our Gang i ell va voler ficar-hi cullerada. Devia ser alguna cosa com ‘la colla’, imaginava. Tamar i jo ens vam mirar.

-       És una banda – va dir ella –. Ja saps, aquesta música de rock and roll que els hi agrada als joves.

Emma Cline

The Girls

(fragment traduït de l’espanyol) – de l’edició original en angles del 2016

(de la portada de la primera edició original – fot. Neil Krug)

PAISLEY UNDERGROUND – AMICS PER SEMPRE

ALTRES EDICIONS

De l’amor per les bandes californianes dels seixanta, vint anys després en va sorgir un moviment que es va fer dir Paisley Underground. Dins d’aquest, n’hi havia quatre que han mantingut un cert vincle entre elles i, sobretot, la seva amistat, son: Rain Parade, The Dream Syndicate, The Three O’Clock i The Bangles. L’any 2013, durant un concert benèfic on van participar, algú va llençar la idea de fer un àlbum de versions, en aquest cas no com el llegendari Rainy Day del 1984, sinó que cada una de les bandes faria versions però de les altres tres. La idea va arribar a orelles de Glenn Dicker, de Yep Roc Records i ja va estar.

The Dream Syndicate

Es va llançar el passat 23 de novembre dins del Black Friday Record Store Day, però a partir d’aquest 11 de gener tornarà a ser al carrer per les que ens el vam perdre.  

Side Bangles

Getting Out of Hand - The Three O'Clock

Real World - Rain Parade

Hero Takes A Fall - The Dream Syndicate

Side Rain Parade

You Are My Friend - The Dream Syndicate

Talking In My Sleep - The Bangles

What She's Done to Your Mind - The Three O'Clock

Side Three O’Clock

Jet Fighter - The Bangles

She Turns to Flowers - The Dream Syndicate

As Real As Real - Rain Parade

Side Dream Syndicate

Tell Me When It's Over - The Three O'Clock (long version)

That's What You Always Say - The Bangles

When You Smile - Rain Parade

тпсб

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Els russos, no només son els nous guiris que omplen les butxaques dels ‘llestos’ de torn. Igual que els xinesos, son la nova potència en el món del ferotge capital i a poc a poc es van situant. I fan coses. És el cas de тпсб (possiblement Fedor Servolenko), que amb uns quants acords de sintetitzador de la família techno i drone, així com altres brillants fonts de so no tant a la vast, ha sabut fer-se amb un lloc entre els musics especialitzats en aquests mons eteris. 

Després del seu recent èxit amb Sekundenschlaf (Blackest Ever Black, 2018), ens torna a sorprendre amb aquests 15 minuts de Paris CDG, un nou viatge per l’estratosfera més delirant que edita en un vistosíssim cassette. L’edició de la capseta, a càrrec de l’alemanya Noorden.

LA PEL•LÍCULA SOBRE MAPPLETHORPE, EL PROPER MARÇ

CINEMA

Per aquí no ens cansarem mai d’admirar la seva obra. Per això estem contentes de saber que ja se li ha posat data d’estrena a la pel·lícula que amb direcció de Ondi Timoner – la de Dig! (2004) –relata la vida de Mapplethorpe (Matt Smith) els dies abans de la seva mudança al Chelsea i la relació amb Patti Smith (Marianne Rendón), fent especial atenció a la intersecció del seu treball, sexualitat i el suposat esforç pel reconeixement en el món de l’art de Nova York.

La pel·lícula va ser presentada al TriBeCa Film Festival de NY aquest abril passat on es va endur el segon premi de l’audiència.

Ondi Timoner (directora), Matt Smith (protagonista)

 i Eliza Dushku (productora) a la premiere

RIVERS CUOMO, INESGOTABLE MENT POP

ALTRES EDICIONS

Rivers Cuomo, el carismàtic frontman de Weezer, ha llançat aquest nou tema de collita pròpia, Two Broken Hearts, acompanyat d’un vídeo ple del que en diuen ‘memes’. Amb Weezer té previst treure a principis de març The Black Album, el nou i com sempre esperat disc de la colossal banda de Los Angeles.

No sabem en què acabarà això.

PORTADES ( 16 )

THE DYNAMIC SUPER STARS – CHRISTMAS IN THE TROPICS (JAMAICA – 1973)

LP ART COVER

El reggae dels Toots & The Maytals, un racó de la platja del Negril i una Red Stripe ben freda. Tot son maneres de passar el Nadal. Si tot continua igual, l’any que ve sí que m’hi poso.

THOM YORKE, FUM, FUM, FUM

RECUPERANT CLÀSSICS

No és el 7 O’Clock News de Simon & Garfunkel ni crec que en tingui la intenció, però li ha sortit prou bé. En el vídeo, es pot escoltar com, després dels característics xiscles del públic, Yorke enceta la popular nadala Silent Night per enllaçar-la amb Reckoner, el tema inclòs a In Rainbows, l’àlbum de Radiohead del 2007. Això va passar en un concert d’ell sol al Chelsea de Las Vegas fa un parell de nits.

Thom Yorke té previst editar nou treball en solitari a primers d’any. També el tema que ha fet per la banda sonora del remake de Suspiria (actualment als nostres cines) ha estat nominat com a Millor Cançó Original per els propers Oscars. De moment, li venen dos esdeveniments de nivell. Bé, un sí.

SIGARO, NI UN PAS ENRERE

TRASPÀS

El passat dia 11, amb 62 anys, ens deixava Angelo Conti, Sigaro, un dels fundadors de Banda Bassotti, la destacada formació musical d’ska-punk creada el 1981 als afores de Roma, caracteritzada de forma especial per ser de les poques que tenen les idees clares. 

Arrel dels seus constants i habituals viatges, i sumat al seu compromís amb la lluita d’alliberament nacional indeslligable al de classe, els va aportar un extens repertori, assumint, a banda del seu propi, temes d’autors d’altres territoris, com el cas del poble sahrauí, Euskal Herria o els nostres Països Catalans, cantant en les llengües originals dels diferents països on actuaven.

Cementiri de Verano (fot. Contropiano)

LES INTIMITATS DE YOKO ONO EN PLE “ÀLBUM BLANC”

SOCIETAT

Acaba de sortir a la llum una espècie de diari que Yoko Ono va enregistrar en un portàtil al mateix estudi on eren el quartet de Liverpool treballant en el ‘doble blanc’. La troballa és de l’estudiós ‘beatleiano’ Simon Wells, que bona part de la seva vida ja l’ha dedicada a editar llibres sobre els Beatles i d’altres bandes o personatges de l’època.

Ell mateix, un cop ho va tenir penjat a YouTube, explica que ‘durant els primers dies amb John Lennon, Yoko Ono dictaria els seus pensaments sobre la relació en aquesta gravadora personal, que segurament després li donaria a Lennon. La cinta la va gravar durant la sessió de Revolution 1 a l’estudi 3 d’EMI el 4 de juny de 1968 i part d’ella seria posteriorment utilitzada per al collage sonor de Revolution 9’.

Es poden escoltar els pensaments que tenia Yoko Ono en aquells dies: ‘Et trobo a faltar altre vegada. Et trobo a faltar moltíssim’ diu referint-se a Lennon. I els dubtes que tenia respecte d’ell al principi de la relació: ‘Em pregunto que si només son paranoies meves pensar que potser no m’entén’. I d’altres joies sonores.

L’àudio, lògicament, ha causat debat. Però en qualsevol cas, el document, històric, és per sucar-hi pa.

PORTADES ( 15 )

TIJUANA VOICES WITH BRASS (1967)

ART COVER

Veient aquesta portada, ens pot venir al cap aquell imaginatiu grapat de discos de Herb Alpert al capdavant dels Tijuana Brass que el trompetista i executiu discogràfic de Los Angeles, va enregistrar la primera meitat dels seixanta per A&M Records.

Convertits en la perfecta banda sonora per a les ‘famílies felices’ nord-americanes de l’època, a l’actual president, encara que aleshores un jove aprenent d’escanyapobres,  ja no li deuria fer cap gràcia la cosa.

BURNING HOUSE, LLUENT i PODERÓS SHOEGAZE

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Capes i capes de reverb, com si fossin capes i capes de càlids raigs solars. Burning House son de Southampton, en format trio, es van establir el 2013 i el componen Aaron Mills (guitarra i de moment únic compositor), Patrick White (baix) i Dominic Taylor (bateria). Ara han llançat aquest Mirror Song, després de l’EP Tracer, aquest passat octubre, mentre esperem l’àlbum anunciat per a principis d’any. Que llarga que es farà l’espera.

MATTHEW SWEET

SALA UPLOAD – BARCELONA

13 – 12 – 2018

HI VAM SER

El que ara escriuré em delatarà. Però que hi puc fer?. Hi ha un pop de guitarres que només saben fer els escocesos i...Matthew Sweet.

De la mà d’aquest veterà de l’escena, ens vam poder capbussar en un oceà de sorolloses i afilades guitarres que anaven abocant precioses melodies damunt del grapat d’assistents que ens vam apropar ahir a la sala de Montjuïc, confirmant-nos com si rés, que érem davant d’un dels escollits. Acompanyat per una banda de luxe, Rick Menk i Paul Chastain de Velvet Crush i Jason Victor, un temps amb Dream Syndicate, van regalar-nos una nit d’opulència pop amb himnes convertits en clàssics com Girlfriend o Sick Of Myself. Molts pocs podran amb ell.

L’excusa per girar és la promoció dels seus darrers treballs, Tomorrow’s Daughter i Wicked System Of Things editats pel seu propi segell, Honeycomb Hideout. Com si vol promocionar una marca de neules. Sempre serà molt benvingut.

A 56 METRES DEL TERRA DE LA DIAGONAL DE BCN

DEL 04 DE DESEMBRE AL 26 DE GENER DE 2019

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Un dels edificis catalogat més recentment per l’ajuntament, L’Illa – Diagonal, projectat per Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, aquests dies s’ha convertit en el suport d’una de les escultures d'Edoardo Tresoldi, una estructura de 5,50 metres d’alçada que se les han vist i desitjat per enfilar-la al terrat de l’edifici.

Es titula Limes i representa sis cares, alternades amb formes geomètriques, que observen la panoràmica. Limes és l’horitzó comú del vianant, el teatre de les interaccions humanes, segons les idees de l’escultor. S’ha instal·lat en ocasió dels 25 anys de l’edifici comercial. El 27 de gener es desmuntarà, es descompondrà i es reubicarà en diferents espais de l’interior de l’edifici.

“Il linguaggio della trasparenza porta con sé la capacità di tessere nello spazio qualcosa che non c’è, rende plastica la negazione della materia e rivela il risultato di una mancanza, quindi l’astrazione della realtà e la sua identità visiva senza riferimenti nel tempo”.

Edoardo Tresoldi, La Materia Assente

(fot. Roberto Conte)

LE GROUPE OBSCUR – MÚSICA ESOTÈRICA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

L’expectativa que està aixecant aquest quintet de Rennes, posseeix una base fiable. Tenen de capçalera, tota la producció del segell 4AD i en el cas d’aquest nou tema que avancen, la connexió directe amb la banda escocesa d’ Elizabeth Fraser i companyia no deixa lloc a cap possible dubte. 

Porta per nom Piȼedelula, i és el primer tema que podem escoltar del que serà nou EP, que asseguren que estarà ben aviat al carrer, via la parisenca Midnight Special Records. 

(fot. Lise Dua) 

KATE NV, AVANTGUARDA RUSSA

NOUS REGISTRES

En algun àmbit del negoci musical, potser m’atreviria a parlar d’oferta més que de proposta. La forma en que vaig rebent determinats treballs de gent que molt probablement vingui d’un altre planeta m’ho fa pensar. La barreja de sorollets, com un llenguatge alienígena, em remet a les corrents racionalistes de principis del XX al centre d’Europa, o a algunes bandes sonores de les pel·lícules de sèrie B dels cinquanta, com també em podria remetre a altres treballs de creativitat paral·lela.

Aquest és el nou disc de la moscovita Kate NV (Kate Shilonosova) enregistrat al seu apartament. Lluny queda ja aquella Unió Soviètica de rostre proletari. Avui, com qualsevol altre país del primer món, Rússia i els seus russos i russes , es poden atrevir a qualsevol cosa.

PENSAMENT

ÀLBUM FAMILIAR

        - Que original, em diu que espera morir abans de fer-se vell.     

NOU DISC DE TESS PARKS & ANTON NEWCOMBE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Aquest és el segon disc de la parella, després d’aquell I Declare Nothing del 2015. Son 9 temes que si no superen l’inici d’aquella relació, poc li falta. La química que generen t’arrossega cap a la visió d’un castell de focs a càmera lenta, flaixos fora de focus o explosions cegues. Enregistrat de nou a Cobra Studios, l’estudi que Newcombe te a Berlín, em sacia l’ànima com feia temps que no passava.    

EL NUÑEZ Y NAVARRO DE LA MÚSICA

PER APRETAR A CÒRRER

Soc de les que pensa que els festivals s’han carregat el format i el tempo de les gires. Com també soc de les que pensa que d’allò que no t’agrada, el millor és no parlar-ne. Aquí faré una excepció: és que fa tres o quatre anys, ja rèiem pronosticant a la Beyoncé de cap de cartell. Perquè son més llestos que la gana. 

El que no ens podíem ni imaginar és que arribessin a programar reggaeton dient que ‘s’ha acabat l’era de la dictadura del correcte’. És a dir, que entrem en la del tot s’hi val encara que sigui esgarrifosament sòrdid. Al final, el que ha quedat clar, és que definitivament el Primavera s’ha convertit en un esdeveniment per a personal baix de sostra.

Buenu, pues molt bé, pues adiós.

DE VERTIGEN PSICODÈLIC

ALTRES REGISTRES

El senyor Lance Barresi, un dels capos de Permanent Records, fa molt bé la seva feina i no para de trobar singles raros dels seixanta i setanta per anar fent entregues juntament amb el seu amic Daniel Hall de Riding Easy Records. Aquesta és la setena, farcida de línies psicodèliques exercides des de diferents àmbits, això sí, sempre que en aquests es portessin els cabells llargs.

La veritat és que donar un cop d’ull a la col·lecció de temes que ja porten recollits i editats en aquests set volums, com a mínim constata el gran tresor musical que portem aplegat.

Diuen que aquestes entregues que es van produint des del 2015, tenen poders curatius. I justament ara els necessitem més que mai.

Nobody’s Children

THE FERNWEH, IMMUTABLES AL REGGAETON

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Melodies com ens agraden per aquí, guitarres de 12 cordes, mellotrons i veus en harmonia generant un potent so revitalitzant. Els Fernweh son de Liverpool, i el componen Jamie Backhouse (guitarres), Ned Crowther (veu i baix), Austin Murphy (teclats), Maja Agnevik (veu i flauta) i Phil Murphy (bateria) que venen de diferents històries però que els uneix la passió pels Zeppelin, Anne Briggs o els Fairport convention i en general les bandes dels segells Vertigo i Island Records de les dècades glorioses. Han tret un dels discos que val la pena escoltar. Allà cadascuna amb la seva consciència, sobretot la inconscient. 

METALEROS EN PEU DE GUERRA

RELACIONATS

Algú ha de començar, no? ’It's time to raise the black flag, throw the horns, and take our scene back!’ diuen des de Black Flags Over, l’organització, i expliquen que aquest és un festival per adherir-se al mantra ‘el metal és per a tothom, excepte els nazis. Desafortunadament, hi ha un grapat de gent entre nosaltres que es preocupen més per mantenir ideologies com la supremacia blanca, el racisme, l’homofòbia, l’islamofòbia i la intolerància en general, en comptes de veure que el gènere agrada cada vegada a més gent. L’ascens a tot el món del feixisme blanc ens ha posat a totes, però especialment a les comunitats marginades, en risc i la nostra comunitat no ha de permetre que sigui un lloc de cultiu de l’extrema dreta’.

El 25 i 26 de gener, dos dies de metal anti-feixista a Brooklyn, on intervindran bandes com Dawn Ray’d, Ragana, Vile Creature o Whitephosphorous, artistes amb diferents identitats i orígens, però tots units amb el lema: FUCK NSBM!

Que siguin es metaleros els que es posicionin i posin les coses al seu lloc, ja té delicte.

HELP!

ÀLBUM FAMILIAR

Mentre estava esperant que fossin les 2 de la tarda per agafar i anar-me’n cap a casa els pares a dinar, cavil·lava com els hi diria sense que em desheretessin que aquest any no contessin amb mi ni per Nadal, ni per lo de l’amic invisible. Que aquell dia m’hi tornaria del tot.

BIG JOANIE, ESTRENA PER PARTIDA DOBLE

NOVETAT DISCOGÀFICA

Finalment, el trio de Londres Big Joanie treu el seu debut de llarga durada, Sistahs, un total d’onze temes de factura impertinent que els hi ha comportat ser englobades en qualsevol dels diferents corrents punk-feministes que proliferen per a que totes ens puguem trobar a gust. El cas, Stephanie Phillips (cantant i guitarra) ens fa rebolcar de plaer amb aquesta combinació tecno-punk acompanyada d’ Estella Adeyeri (baix) i Chardine Taylora (bateria).

És el primer llançament del segell Daydream Library Series, des de la prestigiosa Ecstatic Peace Library, l’editora de Thurston Moore i Eva Prinz. Cada llançament de la sèrie, anirà acompanyat d’un fanzine d’edició limitada creat pels propis Moore i Prinz juntament amb els musics.