LORD’S FAMILY, ELS PRINCIPIS DEL KRAUTROCK

RARESES DISCOGRÀFIQUES

Els alemanys de Sireena Records, continuen el seu periple amb les músiques amagades destinades als àvids col·leccionistes famolencs. Aquest és un dels recents, i donat que mai van editar cap disc, son cintes recuperades que guardava un dels seus membres, Sepp Kuffer, i que configuren una sèrie de gravacions englobades en la puixant etapa krautrock de principis dels setanta.

una part de la “family”

Formaven una mena de comunitat agrícola gestada a Nuremberg cap al 1970 i posteriorment instal·lada a Beilngries fins el 1974. Amb els seus directes es van fer amb un gran nombre de seguidors i els mitjans de l’època es van fer ressò dels seus treballs tant musicals com en l’àmbit social, formant part de la llavor del potent moviment verd alemany que vindria més tard. Però malgrat això, no han format mai part de cap llista de res. En vinil de color de 10” fins que s’acabin.

NICOLE YUN o EL RESORGIMENT DEL DELICAT POP DELS NORANTA

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Beu de les grans bandes inventores del dream-pop que van aparèixer la darrera dècada del segle passat. Melodies enganxoses confeccionades per sinuosos sons de guitarres d’influència britànica i d’aquelles que et fan moure el cos de manera elegant, tipus Cibo Matto o Asobi Seksu diguem, encara que ella sigui de Virginia.

El seu currículum inclou la seva presencia a Eternal Summers amb qui va editar un grapat d’àlbums. Ara s’ha independitzat i debuta en solitari amb aquest refinat Paper Suit en el que ha aconseguit implicar-hi a gent com Doug Gillard dels Guided by Voices o a Joe Boyer dels Cloud Nothings. 

STONEHENGE VERSIÓ SEGLE XXI

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Va ser un encàrrec del Nevada Museum of Art a l’escultor suïs Ugo Rondinone, per col·locar al desert d’aquell estat nord-americà. El cost de Seven Magic Mountains va ser de 3,5 milions de dòlars en forma de set fites de pedra d’entre 9 i 11 metres d’alçada i la instal·lació es va fer ara fa tres anys.

L’obra va ser pensada per ser temporal, però després d'obrir-se al públic el 2016, hi han passat més d’1 milió de persones, cosa que ha fet que s’ho repensessin, estiguin fent plans per deixar-la fins el 2021 i rumiant-hi per convertir-la en permanent.

La proximitat de Las Vegas, a 30 minuts del centre, més les condicions climàtiques durilles a que està exposada dia sí dia també, amb altes temperatures i vents constants, han fet que perdés l’apresto dels primers dies. Fa unes setmanes que s’ha restringit l’accés per a la seva restauració de la mà del propi artista amb un equip de restauradors. Aviat, obert de nou als instagrams.

DEUTSCHE PUNK – ÈPOCA DAURADA

INVOCANT

Entre el 78 i el 82, hi va haver una prolífica tanda de bandes punk a l’alemanya pre-caiguda del mur. Faltaven només uns pocs anys per a que deixessin que fos enderrocat i amb aquest, tot vestigi del veritable somni de canviar el món. Son bandes que treien un o dos discos i desapareixien, en alguns casos els membres reapareixen en un altre banda i així. Gairebé totes però, formaven part d’un teixit creatiu molt resolutiu i per descomptat també molt compromès políticament.

(insert)

Kaltwetterfront és una d’elles. Es van crear el 1978 a Hannover i Inkubationszeit va ser el seu primer disc, editat pel segell independent de la ciutat No Fun Records el 1980. Per a la portada es van inspirar en la famosa fotografia del col·lectiu Kommune 1 presa per Thomas Hesterberg el 1967 a Berlin.

Aquells dies de la Kommune 1, eren els dies posteriors a l’assassinat per part de la policia de Benno Ohnesorg en les manifestacions que hi van haver en contra de la visita del Xa de l’Iran Reza Pahlavi. Aquestes corredisses van fer aparèixer organitzacions com la Baader-Meinhof, que van equilibrar un poc la balança.

Dos anys després, el 1982, va venir el segon treball, Wenn Kaputt, Dann Wir Spass, editat pel segell també de Hannover Frostschutz Records que va ser fundat per Micha Von Eye, bateria de la banda, per a continuació, tot Déu dispersar-se en altres fronts.

THE UNDERGROUND YOUTH, PREMI!

THE UNDERGROUND YOUTH + SECOND STILL

SALA UPLOAD – BARCELONA

08 – 06 – 2019

DIRECTE

Dissabte nit vam tenir ocasió de veure i escoltar el fenomen Underground Youth. En aquesta nova visita a la ciutat, la tropa estava entregada abans de començar i amb infinites ganes de passar-s’ho bé, de manera que la seva fórmula mescla de psicodèlia i post-punk, més una saludable i enèrgica posada en escena, mantenen el fet. Van obrir la vesprada els californians Second Still que van esbossar també amb molta sintonia amb la gent que es va enfilar fins la Upload, els seus contundents compassos de forta influència coldwave. I ja està. 

The Underground Youth

Second Still

PIXIES, COMPTE ENRERE

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Es dirà Beneath the Eyrie i veurà la llum el 13 de setembre (Infectious/BMG). Ja es pot fer la pre-order des de la seva pàgina. La producció ha tornat a estar a càrrec de Tom Dalgety i l’enregistrament l’han fet als Dreamland Studios de Nova York. Trenta-dos anys desprès de fotre’ns la primera fava als morros, de la qual algunes encara en gaudim, avancen aquest On Graveyard Hill com a certificat de fe de vida. Mentre esperem el 23 d’octubre. 

PETE DOHERTY A LA FLORESTA

ESTÍMULS

Aquest diumenge, coincidint amb el Rosalia Sound, Pete Doherty va actuar de cap de cartell en un altre festival, el del vermut de les 12 a La Floresta. No se si és que es troba a gust entre nosaltres, recordo en motiu d’una exposició seva, l’estada, també amb recital inclòs, a Sarrià el maig del 2014, però el cas és que novament s’ha deixat veure i tocar per algunes afortunades.

El local, La Floresteca, està en converses amb l’ajuntament per poder continuar amb la seva activitat musical, cosa que desitgem amb ganes per tenir un veritable circuit ‘normal’ d’actuacions. Les que hi van ser no han pogut ser gaire més concretes amb els temes que va tocar. Cançons pròpies i dels Beatles i els Clash.

L’abril va treure, amb The Puta Madres, un nou disc d’onze temes, amb el que de nou ens ha sorprès. Gratament.

MICHAEL CAINE, LA GRAN VIDA

LLIBRES

Qualsevol persona que estigui enganxada al Londres dels anys seixanta, sentirà una profunda admiració per aquest home. La seva formula d’anti-heroi, sarcàstic i amb un fascinant sentit de l’humor britànic, el van convertir en el perfecte personatge per protagonitzar films com Alfie, The Italian Job o la saga Harry Palmer, evocant-los. No en va, fa de narrador en l’imprescindible documental que recrea aquells dies a My Generation, dirigida per David Batty el 2017.

Sobre aquest volum, de fet, l’any 1992 ja va editar una primera autobiografia What’s It All About? (que en espanyol va sortir l’any següent amb el títol Mi Vida y Yo) que el 2010 va ampliar posant-la al dia i que és aquesta que el passat febrer va sortir en espanyol (per aquesta traducció han necessitat una mica més de temps).

Posats a dir, l’any passat es va editar Blowing the Bloody Doors Off: And Other Lessons in Life, el que no és, és tant autobiogràfica i sí més un llibre complementari als dos anteriors (en aquest no es repeteix), és com un manual de consells per a totes aquelles persones que sospirin per a realitzar un somni. Ara, aquelles que només somiïn en espanyol, potser es morin abans no arribin a traduir-lo en la llengua de l’imperio.