dilluns, 24 de març del 2014

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 13)
VIDEO 
MAYFLOWER MADAME – Into The Haze
Dirigit per: Kenneth Karlstad 
 

INTO THE HAZE – 12”
2013 - STAMP 

 


 
 
 

diumenge, 23 de març del 2014

BLOOD RED SHOES

CONCERTS
 
Aquest vespre a la 3 de Razzmatazz, en escena aquesta banda de Brighton formada per Laura-Mary Carter i Steven Ansell de clares influències que van del post-punk anglès a la new wave nord-americana. Transparents i sense més pretensions que fer una mica de soroll i suar la cansalada. Que no molts ho aconsegueixen.
 
 
 
 

dissabte, 22 de març del 2014

LA PANTERA ROSA

THE PINK PANTHER
20 DE MARÇ 1964 – 2014
ICONES POP
 
 

Va haver un moment en el temps relatiu en què es podia veure qualsevol cosa que a una se li pugues ocórrer, per increïble que fos. Al contrari d’on som ara, eren dies en què imaginar formava part de les vides de la gent com la cosa més normal i lògica, ciència que, per cert, també s’ha esfumat. 
 
Aquest dijous es va celebrar de diferents maneres els 50 anys de l’estrena als USA d’aquest clàssic del cinema que, el protagonista, tot i tractar-se d’un diamant de dimensions estratosfèriques, va quedar relegat per un dels personatges més interessants que ha donat la cultura pop: ‘la pantera rosa’.
 
 


 
 
 
Peter Sellers com l’inspector Jacques Clouseau
 

Claudia Cardinale com la princesa Dahla
 

 
 
 
disc amb la banda sonora de Henry Mancini

 
 
 

divendres, 21 de març del 2014

THALIA ZEDEK

SALA BECOOL – BARCELONA
 
20 – 03 – 2014 
CONCERTS
 
A un pintor, vull dir un de consagrat, quan el veus treballar no se li pot preguntar com ho fa, perquè és que no ho sap ni ell. Observar com utilitza el pinzell i el color, amb aquella precisió, té potser més recompensa per a l’esperit que no pas contemplar l’obra acabada. Perquè veure’l treballar és tant o més interessant que el resultat final. És gent que són aquí per fer allò en concret i els anys de treball són com l’aliment indispensable que els ha fet excepcionals.

El mateix em va passar abans d’ahir amb Thalia Zedek – amb més de 30 anys al peu del canó –  i la seva banda. Veure’ls tocar, era tan gratificant com el so que desprenien. Temes com el potent Walk Away del seu disc Via, editat l’any passat o l’atmosfèric Fell So Hard del més recent EP Six, on el violi de David Michael Curry es lamentava i recargolava sense donar treva, son el nostre d’aliment. I jo, que mai em quedo tipa.

 
 
 
 
 

CAUDORELLA 2014

DINÀMIQUES DE MASSES
 
Dins del munt d’activitats programades al llarg d’aquesta setmana, arribem a la que serà una nova edició de la fira de segells discogràfics més propers on ens mostraran les seves referències i novetats. També es podrà trobar un apartat on hi figuraran algunes de les botigues més properes a aquests segells amb discos per poder remenar i triar. Això al Hall del CCCB de Barcelona avui i demà en horari de tarda i vespre.
 
 
 
 

VERUCA SALT

MÚSICA
 
Han sigut una de les bandes amb més alts i baixos que conec. Quatre discos en vint anys, espaiats i amb els integrants desintegrats. El què passa és que amb el primer, l’American Thighs, editat el 1994, van fer diana. El moment era l’adequat i els temes encara més.
 
 
Vint anys després d’aquell, i catorze de la darrera entrega, anuncien dos temes nous amb sortida pel Record Store Day a celebrar aquest 19 d’abril. Serán The Museum Of Broken Relationships i It’s Holy, produïdes per Brad Wood el mateix productor que amb l’àlbum de debut i la formació original, la formada per Louise Post, Nina Gordon, Steve Lack i Jim Shapiro.
 
entrada de la visita que ens van fer el febrer del 1995
en la gira de presentació d’American Thighs
 
 
 
 
 

dijous, 20 de març del 2014

17,57 – DIJOUS 20 DE MARÇ

QUESTIONS COL·LATERALS
 
 
 

 
 
 

BEZ FOR PRESIDENT

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS
 
Perquè no? Sempre he cregut que els veritables canvis estan per arribar. Que ‘tot’, continua estan per fer. I en Bez, el que no parava de moure’s en els concerts dels Mondays, ha anunciat que es presentarà a les properes eleccions generals del Regne Unit per la demarcació de Salford. De  moment s’ha posat al costat dels anti-fracking i el seu manifest, que és obvi que no he llegit, diuen que el basa en el repartiment de la riquesa (un assumpte francament nou) i les inversions de diner cap a la investigació del càncer i les demències. Que compti amb mi quan obri sucursal a Catalunya.
 
Actua localment, pensa globalment.
 
(fot.Paul Simpson)
 

dimecres, 19 de març del 2014

COCTEAU TWINS – BLUEBEARD

MINUTS MUSICALS
 
Tema inclòs en el que va ser el penúltim àlbum de la banda escocesa, Four-Calendar Café, editat el novembre de 1993. Després de catorze anys de carrera, allunyats dels seus primers sons d’atmosferes fosques, eren encara capaços de lluir integritat amb un pop més abastable.
 
 
 
 

 
 
 

YOKO ONO AL GUGGENHEIM DE BILBAO

HALF-A-WIND SHOW

 

 
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
 
Curts com Freedom, formen part dels fonaments de tot un estil de vida o d’art – que hauria de ser el mateix – i que encara perdura amb tota la seva provocació i transcendència. La primera vegada que vaig veure el pla fixa a l’alçada dels pits de Yoko Ono lluitant per descordar-se els sostenidors acabant amb la incògnita de si ho aconseguiria o no, em va generar part de la consciència que tinc ara. Del curt fa 43 anys i avui, als seus 81 el Guggemheim de Bilbao presenta una retrospectiva de la seva obra on es poden veure gairebé un conjunt de 200 obres que van des dels seus inicis a mitjans dels cinquanta fins als darrers treballs. Entre ells, la famosa ‘escala’ exposada en el Londres de 1966 que va fer que John Lennon pugés i pel què hi va veure un cop dalt, volgués conèixer a l’artista. 

Malgrat el que representa la càrrega a efectes de popularitat, per ser la dona de qui va ser, l’art més contemporani no es podria entendre sense gent com ella.