CHRISTA PÄFFGEN – NICO

ANIVERSARI

Avui fa 30 anys que va deixar el cos una de les ànimes més fascinants de les darreres dècades i el setembre en farà 20 que va actuar amb el seu harmònium a Canet, en el darrer festival. 

És més que probable que molta de la canalla que va per allà aquests darrers anys a fer el papallona, tinguin ben poca idea de perquè es fa allà i la seva historia. I segurament, els importa ben poc i és per això que dels grups que hi van passant, la majoria d’ells no se’ls recorda més que un parell d’estius, tirant llarg.

Si escolten a Nico, potser aprenguin alguna cosa. I sinó, també ens importa ben poc.

DISCJÒQUEIS A TORT I A DRET

D’ESQUITLLADA

Especialment en aquesta època, igual que passava anys enrere amb les orquestres, en prolifera l’activitat. N’hi ha de tots colors i mides, i com en les bodes, no hi ha terrassa d’hotel ni festival que no en tingui com a mínim un. Això, si a falta de pressupost, o amb l’únic interès de beure i suar durant tota la nit, no en fan el plat fort. N’hi ha fins i tot que s’hi guanyen la vida, i que repeteixen com si allò fos casa seva, cosa admirable tenint en compte que no cal cap màster.

Com tot, amb els anys, la parafernàlia ha anat transformant-se, des de ser la cosa més simple amb un parell de plats i un mesclador, fins a la cosa més sofisticada i cara, que no vol dir millor, on l’únic que es punxa és una oliva si és l’hora del vermut. Però lo de punxadiscos no ha quallat.

THE STROPPIES, AL GALOP

PRESENT MUSICAL

El món té els ulls posats a l’altre punta del planeta. Però The Stroppies no és un altre grup més de pop sorgit a les antípodes. Els seus membres han tancat el cercle aconseguint harmonies sedoses d’una simplicitat atònita. 

L’octubre de l’any passat van treure un mini-lp de set temes que va encendre les alertes i el maig van editar el single Architectural Charades - on homenatgen els edificis lletjos - i el brillant Maddest Moments de guitarres ondulants on creen un socarrat i plaent rerefons angoixant. A Melbourne passen coses.

ESCULTURA DE CHRISTO A HYDE PARK

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Les obres de Christo Vladimirov Javacheff, a vegades, algunes d’elles amb criteris de dubtosa integritat, no deixen de ser espectaculars. Fins no se quin dia de setembre es pot veure al mig de The Serpentine, el llac de Hyde Park la darrera. Porta el nom de La Mastaba, i consisteix en 7.506 barrils de petroli un a sobre l’altre configurant una piràmide truncada – està inspirada en les antigues tombes egípcies – de 20  metres d’alt, 30 d’ample i 40 de llarg.

Hi ha dos precedents, de molta menys envergadura, una el 1986 a Colònia i un altre a la Fundacio Maeght de Saint-Paul-de-Vence. També està treballant en una de permanent a prop d’Abu Dhabi. Aquesta, com totes les seves obres, es finança sola amb la venta d’esbossos i fotografies, sense patrocinadors ni diner públic. En això, “chapeau”.

PSICODÈLIA POÈTICA

ESTÍMULS

Six Organs Of Admittance és un dels entreteniments de Ben Chasny, fora dels Comet On Fire o Rangda. L’any passat va treure Burning The Threshold i li va posar imatges al tall Adoration Song. Fins aquí la introducció.

El gener de 2005 es va editar School Of The Flower (Drag City) i aquest vídeo de All You’ve Left, dirigit per Cam Archer d’un dels temes inclosos a l’àlbum, intensifica la permanència del treball d’aquest home. Exquisit àcid-folk.

NICK CAVE ACABARÀ TENINT L’ESTATUA?

EMBOLICA QUE FA FORT

Es possible que el tema vagi agafant volada? El que va sorgir com una broma, comença a tenir números perquè acabi fent-se realitat. I és que ja se sap que algunes bromes porten aigua.

L’estàtua que l’escultor anglès Corin Johnson li té promesa en bronze dalt de cavall en actitud èpica, aviat tindrà una compte “crowdfunding” que traurà fum d’on esperen aconseguir la xifra pressupostada de 200.000$. L’emplaçament, Warracknabeal, el petit poble on va néixer Cave a l’estat de Victòria situat al sud-oest d’Austràlia, on uns ja es freguen les mans i uns altres tremolen. En el poster de la pel·lícula 20.000 Days On Earth (2014) es pot veure la mateixa escultura de mida reduïda al darrera seu a la dreta del cartell.

Hi ha diversitat d’opinions, els que es peten de riure, els emprenyats i els que no s’ho acaben de creure, que son els que més.

UNDERWORLD + IGGY POP, DE RESULTES DE PENDRE TÈ...

COL·LABORACIONS

Els líders musicals de Trainspotting s’han emparrat en fer tàndem. L’electrònica de Karl Hyde i Rick Smith amb la penetrant veu d'Iggy Pop, poden funcionar molt bé al llarg d’aquests propers mesos calorosos. No direm que podrien competir entre elles per ser la cançó de l’estiu,... però el guardó li donaria a Bells & Circles, la primera entrega.

Aquí tenim els tres vídeos dels quatre temes que conformaran Teatime Dub Encounters i que sortirà a finals de mes via Caroline International. No hi ha cap Born Slippy però una trobada com aquesta sempre suma. 

d’esquerra a dreta: Iggy Pop, Rick Smith, Karl Hyde i Irvine Welsh

fot. Rob Aston Baker

THE CORAL, LIRISME POP

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Un altre banda que va fent camí sense fer massa rebombori per aquí. Aquest 10 d’agost sortirà al mercat el nou treball via Ignition Records, el que farà vuit si no vaig equivocada, es dirà Move Through The Dawn i ha sigut enregistrat als estudis Parr Street de Liverpool. 

(fot. Ben Morgan)

La seva és d’aquelles trajectòries que no s’ha de perdre de vista. The Coral, des que van començar a editar el 2002, les seves composicions generoses d’estil han sigut un mirall per moltes que els han anat al darrere. Aquest Eyes Like Pearls és el segon avançament.

TRUMP CULTURITZA KIM-JONG

DESTARIFATS

L’escenificació de la pretesa distensió entre els Estats Units i la República de Corea del Nord ha arribat al seu punt més àlgid amb l’obsequi que li ha fet Trump a Kim Jong. Sembla que durant un dinar a Singapur, va sortir a col·lació el sobrenom que utilitzava el president nord-americà per referir-se al nord-coreà, ‘little Rocket Man’ i com que aquest no tenia ni 'pajotera' idea de que anava la història, Trump va decidir regalar-li el disc amb la famosa cançó d’Elton John del 1972.

Així, segons fonts diplomàtiques, Mike Pompeo, el secretari d’estat en un nou encontre el dimarts passat ja a Pyongyang, li va fer l’entrega del tema en un fred CD. Per alguna cosa es comença.

NOU DISC DE THE CHILLS A LA VISTA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

The Chills, una de les bandes ambaixadores de Nova Zelanda continua, per sort per a totes, a plena activitat. De la mà de Fire Records, aquest 14 de setembre veurà la llum Snow Bound i amb el tema The Complex, un dels dos que avancen per anar fent boca, ens fa ganes enormes de The Chills, així com també augmentar el seu status d’imprescindibles. Esperem que aquest nou disc ajudi a Martin Phillipps a desfer-se de totes les cabòries que arrossega fa massa temps.