dijous, 22 de juliol del 2021

FANS DEL PLÀSTIC

AERODREAM - ARCHITECTURE, DESIGN ET STRUCTURES GONFLABLES, 1950 - 2020 

LA MAJESTUOSA VIDA DE LES CONSTRUCCIONS DE "QUITA Y PON"

EXPOSICIONS

Després dels anys en que es va intentar fer que la imaginació pugés al poder, els dissenyadors i arquitectes van fer meravelles utilitzant les estructures inflables.

Podien fer volar la imaginació tant com volguessin. La seva capacitat transformable ho feia factible. Per animar-los a tornar-la a fer volar, des de primers d’any i fins el mes que ve, al Centre Pompidou-Metz i després del 6 d’octubre i fins el 14 de febrer de 2022 a la Cité de l’Architecture de París, es pot i es podrà veure una exposició que repassa la història d’aquestes originals i efímeres construccions. 

Josep Ponsati, Sculpturegonflable Barcelona 77, 1977

Malgrat que la seva explosió vital va ser durant la dècada dels setanta, amb els mètodes radicals i utòpics de les escoles d’Anglaterra, Àustria, Itàlia i el Japó, el repàs circula des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. La idea era fer des de les estructures pneumàtiques, un sistema de vida alternatiu, sobretot inspirant-se en l’emergent moviment hippie amb el suport d’estudis com l’Ant Farm de San Francisco i els seus arquitectes Chip Lord, Doug Michels i Curtis Schreier. que van aportar moltes idees, com també des del projecte EAT (Experimental in Art and Technology) o les del col·lectiu japonés Gutai i especialment visualitzades en les edicions de Documenta a Kassel els anys 1968 i 1972 i l’Exposició Universal d’Osaka de 1970.

COOP HIMMELB(L)AU, City Scoccer, Wien, Austria, 1971 – Courtesy Centre Pompidou-Metz

DE PAS, D’URBINO, LOMAZZI, Fauteuil Blow, 1967

Amb la ‘crisi del petroli’ de 1973, els materials plàstics, producte estrella d’aquells feliços anys, van perdre impuls. Actualment hi ha una lleugera sensació de recuperació d’aquell concepte, que apostava per un altre tipus de compartiments no tan pesats. Estudis com els dels nord-americans Diller Scofidio + Renfro, els suïssos d’Herzog & De Meuron o el japonès Arata Isozaki, els hi estan tornant a fer un lloc al mon. Al final, d’una manera o un altra, tot torna.

Hans Hollein im mobilen Büro (Hans Hollein in the Mobile office), 1969  

Graham Steven, Atmosfield, St. Katharine Dock, Lodon, 1968

Gernot Nalbach, Pneumatic furnishing carpet, 1967

Murata Yutaka, Pavillon du groupe Fuji, Universal expo in Osaka, 1970

FOTOS: ©  Centre Pompidou-Metz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada