Evidentment és una qüestió de prioritats. Val
una pasta assistir-hi, no és només l’entrada. Si va o no, depenent de que
disposis dels euros necessaris (no parlo d’anar al càmping i alimentar-te a
base de galetes i pizza). Sigui com sigui, malgrat l’espanyolització i la turistada – que alguns resisteixen i
altres, com el Primavera, no –aquest és el festival de tots els festivals que
surten com bolets de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El fet de mantenir-se
fidel als criteris inicials de música, platja i bon menjar, fugint de
protagonismes ridículs, el mostren tal com ha de ser un acte d’aquest tipus: un
negoci.
Per què tota l’energia i diners que es
dediquen a molts dels festivals i festivalets que proliferen com les festes
majors, no es destinen a consolidar una escena de concerts estable i de nivell
europeu al llarg de l’any... i així poder gaudir molt millor del que realment
importa que és la música?
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada