Des de Chicago, únic enregistrament publicat
de Chuck Hollins i Dave Starr, tot ell, composicions
pròpies. Només començar a girar el disc, sents que tot va bé. Una veu
harmoniosa amb un acompanyament de flauta net i clar et dóna la benvinguda. El
conjunt, a estones dolç, a estones experimental, a estones amb tocs de
psicodèlia folk, resulta un àlbum en el que, com anant de branca en branca,
acabes fruint de tot un paisatge musical destinat a passar a la historia. La promo original ja parlava del seu
virtuosisme: en referència a Starr,
et diu que aprèn i fa les seves primeres composicions sent una criatura i als
20 ja era membre de la Simfònica de
Chicago i de Hollins, que un dia
va començar a tocar la guitarra com si ho hagués fet tota la vida i amb el
temps, eficaç amb les paraules, les aplica de manera brillant en la música que
composa. Un disc sorprenent per la seva dilatada i sàvia bellesa. Possibles
referents? De Nick Drake a Love.
Reeditat aquest any en CD i en LP (1000 i 750
unitats respectivament) per Lion
Productions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada