En una recent entrevista a en Pep Laguarda amb motiu de l’edició d’aquest
CD, només 33 anys després d’enregistrar-lo, llegeixo: “Em van demanar un disc que pogués sonar per
la ràdio”, fent referència a que no realitzés una continuació del màgic i
genial Brossa d’Ahir enregistrat al Banana Moon Observatory de Daevid Allen. Aquest disc per raret i
el segon, Plexison Impermeable,
perquè els factotums d’Edigsa no el
van arribar a editar, perquè no els hi va sortir d’allà on els hi fa més mal, el
cas és que ni l’un ni l’altre va ser aclamat i per tant, radiat.
Suposo que editar-lo ara, respon a allò del “millor
tard que mai”, i certament era necessari per varies raons. Forma part de la
història musical d’aquest país i s’havia de recuperar. Però és un disc que pertany
a l’any en que va ser enregistrat, el 1979. I escoltant-lo, m’adono del poc que
hem avançat. I no només musicalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada